Tres anys després del Daeix, els cristians no han tornat a Mossul

Mossul (Iraq)Mossul ha deixat enrere el període més negre de la seva història mil·lenària, quan es va convertir en una ciutat de terror, tortures i decapitacions. Les banderes negres de l'Estat Islàmic ja no són visibles i la seva capital a l'Iraq –com Raqqa a Síria o Sirte a Líbia– és ara plena de vida. Però l'ombra del pas dels jihadistes no és fàcil d'esborrar. Encara hi ha molts edificis totalment destruïts o cremats.

La famosa mesquita d'Al-Nuri en què Abu Bakr al-Baghdadi, el líder del Daeix, va proclamar el califat, tot just ha començat a reconstruir-se, envoltada de carrers transitats i de botigues. Ja no queda cap rastre dels segells que els jihadistes estampaven a les persianes dels negocis per acreditar el pagament dels seus impostos, ni del mural gegant en què es veia el Daeix triomfant a les portes del Vaticà. El papa Francesc visita la ciutat aquest diumenge, però no com a vencedor, sinó com un pont de diàleg entre l'islam i el cristianisme. Mossul és la capital de la província de Nínive, on vivien la majoria dels 1,6 milions de cristians de l'Iraq, fins que va arribar la invasió nord-americana del 2003 i després els fanàtics del Daeix: ara en queden menys de 300.000 a tot el país, un 1% de la població. Fins a 58 esglésies han sigut destruïdes i centenars de cristians assassinats per la seva fe.

El famós hotel Níniveh, que va marcar la primera línia de front en l'ofensiva per recuperar Mossul, era abans del 2014 un dels més cars i distingits. Des del terrat es podia veure tota la ciutat. "Els jihadistes hi van penjar la bandera negra, i la Golden Division de l'Exèrcit Iraquià el va recuperar, però quatre anys després segueix inaccessible i està ple de bombes trampa i de mines", explica Ossama. Inicialment, els cristians de Nínive protegien altres cristians, iazidites i xiïties que també fugien del Daeix, fins que els jihadistes van fer-se forts. El Daeix va ser foragitat de Mossul el 2017, pero des d'aleshores molt pocs cristians han tornat.

En aquella època fosca, el Daeix abandonava les cases plenes de bombes trampa col·locades en portes, finestres, calaixos, taulons a terra o fils invisibles en passadissos o joguines. Qualsevol lloc era bo per matar per última vegada. Encara hi ha cartells alertant d'aquests perills i d'altres d'heretats dels anys en què la ciutat estava controlada pels jihadistes. És possible veure com a la part antiga hi ha negocis construïts sobre fonaments mig enderrocats, impactes de metralla o trets en parets i portes. Però també cases reconstruïdes en un projecte de recuperació del patrimoni de la Unesco.

L'església d'Al-Tahira, antiga església sirio-católica, és un símbol entreteixit en la història de Mossul. Inaugurada el 1862, està al cor de la ciutat vella, abans delimitada per les muralles otomanes a la riba occidental del riu Tigris. Del característic edifici de múltiples altars, menjador i dues sagristies només en queden quatre parets a cel obert. Va sobreviure al Daeix, però no a la batalla final de 2017. En les parets que encara se sostenen s'intueixen les creus arrencades, al costat dret. "És el primer que van fer quan van arribar", explica el Halil. En un dels carrers adjacents encara es pot llegir "Prohibit el pas. Daula Islamia [Estat Islàmic]" . "Tots estan a favor de la visita del Papa perquè és molt important per a l'Iraq, per mostrar que aquest país està obert a totes les religions".

Les protestes es reactiven

Un dels efectes col·laterals de la visita del Papa és el reactivament de les protestes que van sacsejar l'Iraq a finals de l'any passat, atiades per la frustració dels joves amb el sistema sectari que domina el país des de l'ocupació nord-americana del 2003. El Gaith, un dels activistes, recorda que "això no és contra el Papa": "És perquè ara l'Iraq està al centre de l'atenció mundial amb aquesta visita, i així podem fer-nos sentir". A la famosa plaça Tahrir de Bagdad, la capital, on abans hi havia una enorme acampada, ara hi ha soldats ocupant les grans avingudes per evitar que els manifestants tornin a ocupar-la. Ho han intentat més d'un cop, també en ciutats com Nassiriya, Bàssora, Diwaniyah i Amara. Tampoc es veuen cases amb el nun, símbol de la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet àrab, que fa referència a la paraula natzarè. L'Alcorà designa així els cristians, a qui els jihadistes consideren kufairs [infidels]. El nun va ser el segon avís dels jihadistes a la ciutat iraquiana. El primer avís el van llançar per l'altaveu dels minarets: "Us convertiu a l'Islam, o pagueu l'impost, o marxeu del país". Després va arribar Al-Baghdadi i només els va donar l'opció de "passar-los per l'espasa".