Trencament polonès

Ja fa temps que la primera de totes les febleses que amenacen la Unió Europea és la contestació interna dels seus principis i valors. La decisió del Tribunal Constitucional polonès de dictaminar que les lleis del país prevalen per sobre de l’ordre jurídic europeu atempta directament contra el principi de primacia legal de la UE establert l’any 1964, que es considera una peça clau per crear un marc normatiu compartit. La Comissió assegurava aquesta setmana que “no dubtarà en fer ús de les seves competències” per “salvaguardar l’aplicació uniforme i la integritat del dret de la Unió”.

Hi ha qui s’ha afanyat a parlar d'un "Polexit”, una sortida de Polònia del sistema legal europeu, com si això fos possible. No es pot ser membre de la Unió Europea sense acceptar-ne les lleis. La UE es considera a ella mateixa com un poder normatiu, un sistema basat en regles compartides, i la renúncia a defensar aquest marc no es traduiria només en una crisi entre Brussel·les i Varsòvia, sinó que posaria en perill la base del projecte comunitari.

A més, a diferència del Brexit, el govern polonès flirteja amb una desconnexió a la carta dels compromisos europeus amb una població clarament partidària de la seva pertinença a la UE. La pressió sobre Varsòvia ja no pot ser, doncs, només de Brussel·les. En un sistema democràtic, ciutadans i jutges polonesos també han de poder manifestar-se contra la deriva del seu executiu. No hi ha eleccions més europees que les que escullen els governs de cada estat membre, perquè són ells els qui marquen el rumb de la política comunitària i el to de la relació de cada país amb la Unió.

Polítics i experts polonesos han contribuït durant anys a travar l’argumentari que no hi ha res més democràtic que les decisions que prenen els estats membres de la UE davant una institució com la Comissió Europea, nomenada a dit, que cada cop concentra més poder sobre els governs comunitaris.

La resposta airada de la Comissió a Polònia, però, contrasta amb el perfil més baix que ha mostrat, fins ara, en altres episodis de qüestionament del marc jurídic o dels termes de la cooperació entre sistemes judicials dels diferents estats membres. El mes de juny Brussel·les va obrir un procediment d’infracció contra Alemanya perquè el Tribunal Constitucional federal de Karlsruhe havia desafiat el "principi de primacia del dret de la UE" amb una sentència del 2020 que qüestionava el programa de compra de bons del Banc Central Europeu i l’aval que n’havia fet el Tribunal de Luxemburg.

Una llista de casos pendents

Si es confirma, la decisió de Polònia, però, va més enllà. No es tracta de qüestionar una sentència concreta dels tribunals europeus sobre política monetària, sinó d'estipular que, en cas de col·lisió, la justícia polonesa prevaldrà sobre la de Luxemburg. No és gratuït. El tribunal europeu té una llista de casos pendents de sentència que afecten Polònia. És una esmena a la totalitat del principi.

L’executiu de Brussel·les, a més, ara té pendent decidir si aprova el pla de recuperació del coronavirus que ha presentat el govern de Varsòvia per poder rebre 58.000 milions d’euros dels fons Next Generation. L’amenaça d’utilitzar la congelació dels fons per castigar les derives en l’estat de dret està sobre la taula.

Polònia ha posat Ursula von der Leyen davant un dilema que marcarà la seva presidència. La connivència d’aquests anys amb Varsòvia i Budapest està tocada de mort, també perquè la retòrica de molts estats membres contra els seus homòlegs polonès i hongarès ha anat pujant de to. La presidenta de la Comissió ha de decidir ara fins on està disposada a arribar. La batalla, però, no és judicial. És política.