Quan el covid tanca escoles, els nens del món van a treballar

Tumakuru (Índia)Cada matí, davant els blocs d’habitatges públics Devaraj Urs, als afores de Tumakuru, una multitud de nens surten al carrer. No van a l’escola. En comptes de motxilles o llibres, cadascun porta un sac de plàstic brut. Aquests nens, d’entre 6 i 14 anys, han sigut enviats pels seus pares a furgar entre els abocadors plens de vidres trencats i trossos de ciment a la recerca de plàstic reciclable. Guanyen uns quants cèntims per hora i la majoria no porten guants ni mascaretes. Molts no es poden permetre unes sabates i fan les rondes descalços, amb els peus sagnant. “Ho odio”, explica el Rahul, un nen d’onze anys de qui el seu mestre diu que és brillant. Però al març l’Índia va tancar les escoles per la pandèmia de coronavirus i el Rahul va haver d’anar a treballar.

En moltes parts del món en procés de desenvolupament el tancament de les escoles va deixar els nens al carrer. Les famílies estan desesperades per aconseguir diners i els nens són una font senzilla de mà d’obra barata. Mentre als països més desenvolupats es debat sobre l’efectivitat de l’educació a distància, centenars de milions de nens de països pobres no tenen ordinador ni internet i no reben cap mena d’escolarització.

Efectes devastadors

Les Nacions Unides calculen que com a mínim 24 milions de nens abandonaran l’ensenyament i que diversos milions més poden ser absorbits al món del treball. Infants de deu anys treballen ara en l’extracció de sorra a Kènia. Altres de la mateixa edat tallen les males herbes a les plantacions de cacau de l’Àfrica occidental. A Indonèsia, nens i nenes de tan sols vuit anys són pintats de color platejat i utilitzats com a estàtues humanes per demanar diners. L’increment del treball infantil podria erosionar el progrés assolit durant els últims anys en les matriculacions escolars, l’alfabetització, la mobilitat social i la salut infantil. “Tots els avenços que s’havien fet, tota aquesta feina que havíem estat fent, es desfarà, especialment en llocs com l’Índia”, lamenta Cornelius Williams, un alt funcionari d’Unicef.

El treball infantil és una peça del desastre global que s’acosta. La fam severa assetja nens des de l’Afganistan fins al Sudan del Sud. Els matrimonis forçats de les nenes estan augmentant arreu de l’Àfrica i l’Àsia, segons l’ONU, com també el tràfic de menors. A Uganda, les dades indiquen que els embarassos d’adolescents s’han disparat durant els tancaments d’escoles relacionats amb la pandèmia. Cooperants a Kènia asseguren que moltes famílies envien les seves filles adolescents a fer treballs sexuals per alimentar la família.

Altres espais de la societat han pogut reobrir. "Per què els bars, gimnasos, restaurants i xarxes de metro tornen a funcionar i les escoles no?", es pregunten, frustrats, els defensors dels infants. William considera que els líders que “realment creuen en l’educació” haurien d’utilitzar aquests recursos per a les escoles, i es pregunta per què no ho fan. “¿És perquè els adults alcen més la veu i tenen la capacitat de votar?", es planteja.

Els nens indis en edat escolar estan duent a terme actualment tota mena de feines, des d’embolicar cigarretes i apilar totxanes fins a servir te a l’exterior de bordells, segons més de cinquanta entrevistes realitzades a nens, els seus pares, mestres, agències de contractació i activistes pels drets dels infants. La majoria d’aquestes feines són il·legals. Moltes són perilloses. Saurabh Kumar, un estudiant de sisè d’una família amb dificultats econòmiques de l’estat de Jharkahnd, treballa com a ajudant en un taller, empès pel seu pare. Fa uns mesos va intentar descargolar els cargols afilats d’un motor i es va obrir la mà d’un tall. “Es veia l’os”, explica.

Pas enrere

L’Índia ja tenia un problema seriós de treball infantil a causa dels alts nivells de pobresa, amb una població de 1.300 milions de persones i una gran dependència de la mà d’obra barata. En fàbriques obscures de pirotècnia i cigarretes, tallers tèxtils clandestins i obres vagament regulades sovint hi treballen nens. Les autoritats havien pres mesures dràstiques i van inscriure els nens, i especialment les nenes, a les escoles. Però com diu Nahida Ismail, mestra a l’estat de Bihar, “tot l’ecosistema a l’entorn dels nens s’està ensorrant”.