La tragèdia de Lampedusa, vergonya d'Europa
Una pastera líbia que portava 500 eritreus a bord s'enfonsa davant l'illa italiana
Barcelona."Ja no sabem on portar els vius ni els morts", deia ahir desbordada Giusi Nicolini, alcaldessa de l'illa de Lampedusa, on de matinada es va enfonsar una pastera que portava uns 500 immigrants. Segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, la majoria eren eritreus que intentaven arribar a Europa des de Líbia. La barcassa es va incendiar a mitja milla de terra, després que, segons els supervivents, van encendre un foc per demanar que els rescatessin. Alguns immigrants van denunciar que diverses embarcacions van passar prop de la pastera i no van voler ajudar els nàufrags. El rescat, en què van col·laborar diversos pesquers, va poder salvar uns 150 immigrants. La dipòsit de cadàvers de l'illa va quedar saturat i alguns cadàvers van haver de ser traslladats als hangars de l'aeroport.
L'arribada de pasteres s'accelera abans que comenci el mal temps: ahir al vespre va arribar a l'illa una altra barcassa amb més de 400 immigrants a bord. El 30 de setembre van trobar els cossos de 13 eritreus més que havien estat llançats al mar des de l'embarcació que els havia de portar a una nova vida. A l'agost van arribar a Sicília dos vaixells amb gairebé 800 refugiats de la guerra de Síria. La gent de la zona sap molt bé què és ser una de les portes marítimes d'entrada a Europa per als immigrants sense papers. Lampedusa, una illa de 6.000 habitants i 20 quilòmetres quadrats, és a només 114 quilòmetres de la costa de Tunísia. El canal de Sicília és -com l'estret de Gibraltar i les Canàries- un dels llocs on el Mediterrani s'ha convertit en una fossa comuna.
"Això és una vergonya"
El govern italià va decretar immediatament un dia de dol nacional. El ministre de l'Interior, Angelino Alfano -un dels protagonistes de la crisi política que ha esclatat aquesta setmana al país-, es va desplaçar a l'illa. "La primera paraula que em ve al cap és vergonya , això és una vergonya", va dir el papa Francesc, que al juliol havia anat a Lampedusa en el seu primer desplaçament fora de Roma.
Mussie Zerai és un sacerdot catòlic eritreu que dirigeix l'ONG Habeshia i treballa amb els immigrants de Lampedusa. "Cada any la història es repeteix, i cada any parlem de tragèdia: els polítics diuen que ho lamenten però no fan res de res -explicava a l'ARA per telèfon-. L'única solució és que Europa garanteixi un sistema legal d'arribada per als sol·licitants d'asil: la gent ve en pastera perquè no té cap altra manera".
Repressió a Eritrea
Zerai recorda que al seu país funciona, des de la independència d'Etiòpia fa vint anys, un règim "com el de Corea del Nord, on no hi ha cap llibertat: està militaritzat del tot". "El servei nacional és per a tots els homes menors de 50 anys i les dones menors de 40. Els joves marxen perquè no hi tenen cap mena de futur. I Europa els rep d'aquesta manera", afirma.
L'organització de Zerai va denunciar aquest mes de juny els exèrcits de diversos països de l'OTAN, entre els quals Espanya, per no haver ajudat els ocupants d'una pastera que fugia de la guerra de Líbia el 2011, i on van morir almenys 63 persones. Abans d'ofegar-se van explicar per telèfon que diversos vaixells de guerra implicats en l'atac contra el règim de Gaddafi van passar prop de la pastera, i fins i tot un helicòpter militar els va llançar aigua i galetes, però ningú els va socórrer. Zerai no tira la tovallola: "Encara no hem pogut esbrinar de quins països eren els vaixells de guerra, però esperem que es faci justícia".