El TPI obre investigació per la repressió birmana dels rohingyes

BarcelonaLa Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha obert un examen preliminar per investigar les presumptes deportacions i desplaçaments forçats dels rohingyes de Birmània, segons ha avançat la fiscal, la gambiana Fatou Bensouda, que ha assenyalat que també se centrarà en la "privació de drets fonamentals, homicidis, violència sexual, desaparicions forçades, destruccions i saquejos" que pateix aquesta minoria musulmana a qui les autoritats birmanes no reconeixen drets de ciutadania.

La decisió de la fiscalia es produeix dues setmanes després que el TPI confirmés que té competència per tractar el cas, malgrat que Birmània no ha acceptat sotmetre's a la jurisdicció del TPI en no haver ratificat l'Estatut de Roma. No obstant això, els jutges afirmen que els delictes s'han comès també a Bangladesh, un país que sí que reconeix l'autoritat del tribunal amb seu a l'Haia.

L'examen preliminar obert no és una investigació plena, sinó un pas previ en el qual s'analitzen qüestions com la complementarietat del cas (comprovar si la justícia nacional ha investigat de manera seria els fets denunciats), la seva gravetat o una completa avaluació sobre si els delictes entren en la seva jurisdicció. L'ONU ha conclòs que les autoritats birmanes han comès un "intent de genocidi" en la brutal repressió contra la minoria ètnica.

"Tot examen preliminar requereix una avaluació rigorosa de la informació disponible, una anàlisi factual i legal exhaustiva i una avaluació sense retrets dels criteris de l'Estatut de Roma", ha assenyalat Bensouda. De moment, no hi ha cap processat ni tan sols persona física assenyalada, malgrat que totes les crítiques recauen en la líder birmana i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi per la passivitat davant de les matances.

Les autoritats birmanes han rebutjat en diverses ocasions les investigacions del TPI que envaeixen el seu principi de sobirania, ja que, en no ser un país signatari de la carta fundacional del tribunal, consideren que no tindrien obligació d'acatar la seva jurisdicció. Uns 700.000 rohingyes han fugit de Birmània cap a la veïna Bangladesh des de l'agost del 2017 a causa d'una campanya militar en resposta a un suposat atac d'un grup insurgent contra llocs policials i fronterers.