Ahmad Naser Sarmast: “Tothom que ha promogut la cultura a l’Afganistan ara corre perill”
BarcelonaPotser aquí, a Occident, el seu nom no ens sona de res, però Ahmad Naser Sarmast –o doctor Sarmast, com tothom el coneix a l’Afganistan– és una autèntica eminència. Fill d'un conegut compositor afganès, va créixer escoltant música i la música sempre ha sigut la seva vida. Als anys noranta es va exiliar a Austràlia a causa de la guerra i s'hi podria haver quedat vivint tranquil·lament, però el 2008 va tornar a l'Afganistan per fer renéixer la música després de la caiguda del règim dels talibans. Dos anys més tard fundava l'Institut Nacional de Música de l'Afganistan, des d'on ha fet miracles.
Bona part dels alumnes de l'Institut són nens que treballen al carrer, però tot i així molts formen part de la Jove Orquestra Afganesa, que ha actuat en escenaris tan prestigiosos com el Carnegie Hall de Nova York i el Kennedy Center de Washington. El desembre del 2014 Sarmast va resultar ferit en un atemptat suïcida dels talibans. Després de l'atac els radicals van fer públic un comunicat en què l'acusaven de corrompre els joves afganesos ensenyant-los música. Lluny d'acovardir-se, Sarmast va ampliar la capacitat de l'Institut. Ara tampoc està disposat a tirar la tovallola amb el retorn dels extremistes, encara que hagi de començar de zero.
En quina situació està l’Institut ara?
— L’Institut està format per set edificis, però ara no hi tenim accés, perquè tots estan sota el control dels talibans i no permeten que ningú hi entri.
I què ha passat amb els alumnes?
— Són a casa. En total tenim 350 estudiants i 90 membres del personal, però he donat la instrucció que ningú torni a l’escola de moment per la seva seguretat fins que no sapiguem el posicionament dels talibans.
Per què? Corren perill?
— Tothom que ha promogut la cultura, els drets humans o els drets de les dones corre perill ara a l’Afganistan. Per això milers de persones estan intentant fugir del país.
Quin creu que serà el posicionament dels talibans? Permetran la música?
— El més probable és que no. El portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, va afirmar dies enrere en una entrevista que la música i el cinema seran permesos si així ho estableix la llei islàmica. O sigui, d’una manera diplomàtica va dir que no hi haurà ni música ni cinema. Això, però, és una declaració del portaveu i no pas el posicionament oficial dels talibans, així que continuarem esperant a conèixer el posicionament oficial per saber quin serà el futur de l’educació i la cultura al país.
Què diu la llei islàmica sobre la música?
— Segons el meu coneixement no hi ha cap referència explícita sobre la música en el sagrat Alcorà, que és la guia de tots els musulmans. Amb tot, hi ha contradiccions sobre la manera d’interpretar la llei islàmica. Del que no hi ha dubte és que la música no està prohibida a l’islam.
Malgrat això, els talibans van prohibir-la als anys noranta.
— Sí, del tot. Fins i tot van destruir els instruments musicals i la gent que escoltava música era castigada. Però no només això, van perpetrar un autèntic genocidi cultural. Per exemple, van destruir milers de peces d’art del Museu de l’Afganistan.
La música té una llarga tradició a l’Afganistan?
— Per descomptat, la gent sempre ha escoltat música i tenim música tradicional. I, de fet, la gent continuarà escoltant música i baixant-ne d’internet encara que sigui d’amagat. Però la població de l’Afganistan també ha de poder expressar-se a través de la música. És a dir, ha de poder anar a un concert, aprendre música i ensenyar-ne. Per això demano a la comunitat internacional que protegeixi la música per a la població afganesa.
I vostè creu que això ho pot fer la comunitat internacional?
— Pot exigir una responsabilitat als talibans perquè respectin els drets musicals.
Potser és massa optimista.
— No puc perdre l’esperança. La música uneix la gent, és una llengua comuna per a la humanitat. Qualsevol prohibició de les activitats culturals a l’Afganistan tindrà terribles conseqüències. No ho podem permetre.
