Totes les universitats estan en vaga des de fa dues setmanes

Enviada especial a Alger“Arriba l’alba i no puc dormir / i em consumeixo a foc lent. / Per què? Qui en té la culpa? N’estem tips d’aquesta vida”. Així comença la cançó, nascuda a les grades de l’estadi de futbol de l’USMA d’Alger, que s’ha convertit en l’himne de la revolta popular contra el sistema polític a Algèria. Inspirats en la sèrie espanyola La casa de papel, que ha tingut milions de seguidors al país gràcies a Netflix, parlen de la corrupció rampant referint-se a La casa d’El Mouradia, el barri on està situat el palau presidencial.

La cançó repassa els quatre mandats del dimissionari president algerià, el vell Abdelaziz Bouteflika: “El primer va passar amb el record de la dècada [negra], / en el segon es va aclarir la història, / era la Casa d’El Mouradia. / En el tercer el país es va aprimar pels interessos personals. / En el quart el titella va morir, però els negocis continuaven. / El cinquè [mandat] vindrà i tot quedarà entre ells. / I el passat s’arxiva amb la veu de la llibertat”.

La joventut d’Algèria -un país on el 55% de la població té menys de 30 anys i no va viure els horrors de la guerra civil dels anys 90, que va deixar 200.000 morts- ha estat en la primera línia de la protesta al carrer que ha forçat la dimissió de Bouteflika, i continua viva. Ara reclama que marxin les altres figures del règim i la fi del “sistema”. Amb un atur juvenil oficial del 29%, els algerians havien vist com, malgrat els enormes recursos gasístics i petroliers del país, milers dels seus joves eren empesos a l’emigració clandestina i molts perdien la vida a les pasteres amb què somiaven arribar a Itàlia o Espanya. Només l’any passat, almenys 6.000 algerians van jugar-se la pell al Mediterrani per una vida millor.

“Aquí no tenim futur, el malestar és enorme, però no s’expressa a través dels partits, ni dels sindicats, ni tan sols de les associacions de joves, perquè el sistema els ha convertit en estructures buides, sense capacitat d’actuar al carrer. El malestar s’expressa als camps de futbol”, explica Djalal Mokrani, un activista de Reagrupament Acció Jove (RAJ). La Sabine, una estudiant d’audiovisuals de 26 anys, va ser detinguda amb el Djalal fa una setmana a la plaça de la Grande Poste, el centre neuràlgic de la protesta. Eren un grup de sis nois i quatre noies i els van portar a la comissaria de Baraki, a 30 quilòmetres de la capital. “Em van fer entrar en un despatx i una agent em va obligar a despullar-me. Jo em vaig quedar en roba interior, però em va arrencar els sostenidors i em va separar amb força les cames, em va arrencar el salvaslip i em va preguntar què era”. Diuen que és una estratègia per intimidar les dones perquè deixin de participar en les mobilitzacions.

Les universitats estan en vaga des de fa dues setmanes, després que a l’inici de les protestes Boutefkila avancés les vacances estudiantils i les ampliés a un mes (normalment són de 15 dies) per desmobilitzar les facultats. Els ànims s’han escalfat després que dimecres tres agents de paisà van intentar detenir un estudiant durant una assemblea a la Facultat de Dret. Centenars d’alumnes van sortir a defensar-lo i els policies van haver de marxar corrents en tres cotxes 4x4 negres sense identificar. L’endemà l’alumnat de la facultat central d’Alger es manifestava a la porta del centre cantant l’himne nacional, el popular Dégage, i a favor d’una Algèria lliure i democràtica.

“Som part del poble”, deia Marwa Larbi, estudiant d’arquitectura. “Ens organitzem en assemblees generals a cada facultat i cada assemblea té comissions de treball. Els professos estan en vaga amb nosaltres”. La seva companya Féer Ieel reconeix que el paper de Facebook ha sigut important “abans, per explicar la veritat que els mitjans de comunicació callaven; i ara, per organitzar les manifestacions”. “El que volem és una Algèria lliure on hi hagi un lloc per a la joventut. Abans volia marxar a Europa quan acabés els estudis, però ara sí que tinc l’esperança que podrem viure aquí”, conclou.