Tota l’oposició, contra Johnson
Els alts tribunals d’Escòcia i Irlanda del Nord decidiran aquest divendres sobre la suspensió de Parlament
LondresGuerra total entre Downing Street i l’oposició, que s’ha conjurat per aturar les maniobres de Boris Johnson. Així, la suspensió del Parlament fins al 14 d’octubre que dimecres el primer ministre conservador va demanar a la reina es dirimirà tant a la mateixa cambra de Westminster com als més alts tribunals del país en les pròximes hores i dies.
El cap del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, va anunciar dojous des d’Escòcia que dimarts vinent, quan es reprenguin les sessions als Comuns després del recés de l’estiu, el grup que lidera i la resta dels partits que s’oposen tant al no-acord com al tancament del Parlament intentaran legislar per impedir-ho.
En principi, a més, compten amb el suport d’uns pocs diputats conservadors, suficients per frenar els plans de Johnson, ja que el govern només té la majoria per un diputat. Els opositors al tancament també s’han assegurat la complicitat determinant i decisiva del president del Parlament, John Bercow, que ha promès fer tot allò que estigui a les seves mans -el poder de l’ speaker a la cambra britànica és enorme- per garantir que la veu dels diputats se senti en uns moments especialment clau per al país.
Corbyn es va mostrar confiat en sortir-se’n: “Creiem que ho podem fer, en cas contrari no ho intentaríem. Vaig tenir fa dos dies una reunió molt positiva amb la resta de líders de l’oposició i vam acordar treballar plegats per fer tot el que puguem perquè el Parlament es pronunciï en nom del poble britànic i per evitar el no-acord”. Corbyn va considerar la maniobra política de Johnson d’“incursió abassegadora” contra la democràcia anglesa.
Una de les possibilitats que estudien els opositors al govern és legislar dimarts perquè el Parlament es pugui reunir també els dies 6 (divendres), 7 (dissabte) i 8 (diumenge) de setembre, jornades en què mai no hi ha sessions parlamentàries. Si tenen èxit en la seva estratègia, l’oposició guanyaria tres dies hàbils, que se sumarien als tres o quatre que ja tenen abans que es faci efectiva la suspensió. Continuaria sent un període de temps curt per aprovar una llei que lligui les mans de Johnson i aturi el no-acord com a resultat final de la sortida de la Unió Europea, però seria molt més factible que en les condicions actuals, en què només compten amb, a tot estirar, quatre sessions.
Decisió a les 10 del matí
L’enorme pressió política que impulsa tota l’oposició no és l’única via d’aigua a què s’enfronta el govern de Boris Johnson. Perquè la decisió de suspendre el Parlament també ha sigut recorreguda legalment en sengles tribunals d’Anglaterra, Escòcia i, de moment, Irlanda del Nord.
De fet, les dues sales civils de més rang d’aquests dos últims territoris es pronunciaran aquest divendres sobre la legitimitat de l’acció de l’executiu. Per extensió, si fallen contra Johnson podrien decidir el futur no només del Brexit sinó també de tota l’arquitectura constitucional del Regne Unit. Així, a les deu del matí, hora d’Edimburg (una hora més a Catalunya), el jutge que presideix la Cort Civil d’Escòcia, Lord Doherty, emetrà el seu veredicte, després d’haver vist la demanda de 72 diputats. El magistrat podria decretar una ordre preventiva d’anul·lació de la suspensió. Tot i així, el govern britànic tindria capacitat per recórrer el dictamen davant del Tribunal Suprem del Regne Unit. A Belfast, també avui, el president del més alt tribunal d’Irlanda del Nord, Sir Declan Morgan, atendrà el desafiament legal de Raymond McCord contra la suspensió del Parlament.
McCord, una víctima de la violència que ha patit la província, va presentar la demanda amb caràcter preventiu fa dues setmanes. Argumenta que el Brexit amenaça els Acords de Pau de Divendres Sant.
Finalment, també la setmana vinent el Tribunal Suprem d’Anglaterra decidirà si es pronuncia sobre la decisió del premier en la demanda que ha presentat l’empresària Gina Miller, que ja va guanyar un cas semblant contra el govern de May.
La líder ‘tory’ a Escòcia renuncia
Ruth Davidson, de 40 anys, la número u del Partit Conservador a Escòcia, va fer oficial dijous la seva renúncia com a cap de la formació. Oficialment, per raons familiars. “Intentant ser una bona líder al llarg dels anys, he deixat de ser una bona filla, germana, companya i amiga”, va dir en la compareixença de comiat. Davidson té un fill de deu mesos. Artífex del ressorgiment dels tories a Escòcia, la fins ara cap marxa també perquè el sacrifici personal a què s’ha vist forçada és excessiu, sobretot si l’hagués de repetir en unes gairebé inevitables eleccions generals avançades i si l’ha de fer en defensa d’una causa en què no ha cregut mai, el Brexit.
Dijous va revelar que la setmana passada es va entrevistar amb Boris Johnson i que el premier li va prometre que intentaria aconseguir un nou acord amb la Unió Europea. Acollint-se a paraules difícils de creure ateses les decisions del primer ministre, Davidson gairebé va implorar als diputats que si hi ha una nova oportunitat aprovin el pacte. “L’heu refusat tres vegades, no ho feu una quarta”, va dir.
