"Tornar a Síria és millor que estar aquí"

Idomeni (Grècia)La decisió de tancar la ruta dels Balcans ha caigut com una galleda d'aigua freda a Idomeni. Els refugiats del pas fronterer entre Grècia i Macedònia no poden més. A la desesperació per saber què serà d’ells ara que els líders europeus han confirmat el tancament de les fronteres, s’uneixen els efectes de les pluges dels últims dies, que han convertit el campament en un gran bassal i han minat els ànims de la majoria.

Pel camí que condueix a l’interior del recinte, envoltat de tendes que s’assenten sobre el fang, a tota hora se senten nens plorant. Estan malalts i les organitzacions humanitàries no donen a l’abast per atendre’ls a tots.

La protesta a les vies del tren que feia uns dies havien abandonat ha tornat a reviure. Desenes de persones tallen el pas dels combois per exigir l’obertura de les fronteres i reclamar l’ajuda de la cancellera Merkel. Tenen l’esperança de ser algun dels pocs afortunats que en els últims dies han aconseguit entrar a Macedònia, una possibilitat que, tanmateix, des de la cimera europea de dilluns passat s'ha esvaït.

El Hasan i la Hasna han decidit tornar a Alep. La situació que estan vivint a Idomeni els ha convençut que a Síria, on ja no tenen casa, estaven millor. Les seves paraules costen de creure quan explica que van fugir després que la seva filla, de només 3 anys, fos assassinada en un atemptat d’autobús al qual només va sobreviure la Hasna. Potser per això cuiden l’Àlex com si fos un fill. Aquest cadell de husky, que fa les delícies dels menuts, és un més del grup. Fins i tot té passaport, explica el Hasan, que afegeix que un grec els va oferir cinc-cents euros per ell i, sense pensar-s’ho, van refusar l’oferta.

Malestar amb Europa

“Europa ha tractat millor el meu gos que a nosaltres. No mereixíem ser tractats així per la Unió Europea. Tornar a Síria és millor que estar-nos aquí”, explica aquest traductor, mentre mostra les fotos que guarda al mòbil sobre l’estat en què va quedar casa seva després dels bombardejos.

Sorprèn l’enteresa que mantenen mentre expliquen l’infern que van viure a Alep. La Hasna va ser segrestada per l’Estat Islàmic juntament amb un grup de dones kurdes. Pertànyer a aquesta ètnia en va ser l’únic motiu. Al coll i les cames li seran per sempre visibles les cicatrius d’aquell malson que ara recorda emocionada. Explica que per sortir al carrer o viatjar en transport públic s’havia de cobrir el rostre, i especialment el cabell que porta tenyit d’un ros cridaner, perquè l’Estat Islàmic considera ofensiu que les dones s’empolainin.

Tot i això, no volen ni sentir a parlar del programa de reubicació de refugiats que gestiona l’ACNUR, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats de l'ONU, que els pot designar com a sol·licitants d’asil i traslladar-los a un dels països de la Unió Europea.

“Amb la sort que tenim potser ens envien a Moçambic”, fa broma la Hasna, que explica que volen arribar a Alemanya, on, des de fa més d’un any, hi viu un germà. Dins del programa tenen l’opció d’enumerar diversos països segons la preferència, però no se’ls garanteix que el destí final estiga entre els escollits. És per això que molts han decidit no sumar-s’hi. Prefereixen no deixar el campament, perquè confien en què les fronteres poden obrir i permetre’ls arribar fins Alemanya, el lloc més desitjat.

És el cas de l’Ahmet, un sirià de 70 anys que assegura que resistirà a Idomeni. Des de fa més d’una setmana espera al pas fronterer amb l’Aliya, la seua dona, a qui les caminades dels últims dies l’han deixada ben adolorida. Tot i això, ambdós es neguen a oblidar la idea de reunir-se a Alemanya amb els seus quatre fills. “Les fronteres s'han d’obrir”, diu convençut l’Ahmet.

Enrere fins a Atenes

La reubicació, en canvi, és l’única opció per a moltes famílies que viatgen amb nens petits. Alguns s’han traslladat ja Atenes, on s’allotjaran temporalment a un hotel i després podran tenir un apartament fins que se’ls assigni un país d’entre els Vint-i-vuit comunitaris.

La intenció del Govern grec és desallotjar el camp d’Idomeni i ubicar els refugiats en els quinze nous centres d’acollida que s’estan preparant per a donar refugi a 15.000 persones. Al camp ja s’estan repartint fulls en diferents llengües per tractar de persuadir-los que la millor opció és acudir a aquests recintes, doncs les autoritats gregues han assegurat que no utilitzaran la força per a moure’ls.

A Idomeni, segons xifres de l’Executiu, hi ha més de 18.000 persones –en tot el territori hel·lè la xifra supera les 42.000-, perquè, tot i les advertències sobre el tancament de la ruta balcànica, els migrants han continuat arribant fins al pas fronterer.