Torna l’operació burquini a França

ParísEs diuen Taous, Catherine, Assia, Bouchra, Ahlem, Nazia, Asma, Yasmine i Lina, però es fan dir les Roses Parks musulmanes, en memòria de l’activista afroamericana que el 1955 es va negar a cedir el seu seient a un blanc en un autobús als Estats Units. Elles també fan accions de desobediència civil: s’han banyat en una piscina municipal de la ciutat de Grenoble, al sud-oest de França, vestides amb burquini, la polèmica peça de bany que cobreix del cap als turmells el cos de les dones. Van desobeir així la normativa d’aquest equipament públic amb l’objectiu que l’ajuntament de la ciutat i els de la resta de ciutats franceses canviïn unes regles que consideren discriminatòries. “Amb la normativa actual es nega l’accés a milers de dones, mares i filles”, van explicar a l’ARA.

El reglament de la piscina municipal de Grenoble estableix que només s’autoritzen els vestits de bany d’una o dues peces “per motius higiènics i de salubritat”. Les granotes integrals estan específicament prohibides -això inclouria el burquini-, tot i que la direcció de la piscina pot fer una excepció amb els vestits isotèrmics dels esportistes federats. Aquest mateix reglament, que també prohibeix els tangues i els pareos, s’aplica a les dues altres piscines públiques de Grenoble, i també a la gran majoria d’equipaments esportius de França. De fet, Rennes és de les poques ciutats, potser l’única, que no prohibeix aquesta vestimenta a les piscines municipals.

Les Roses Parks musulmanes, que tenen el suport de l’associació Aliança Ciutadana -que lluita pels drets cívics de les dones, siguin o no musulmanes-, expliquen que dues dones que es banyaven a la piscina municipal de Grenoble es van adreçar a elles al veure que es ficaven a l’aigua amb un burquini: “¿La roba no us molesta per fer els moviments per nedar?” Però no totes les reaccions dels banyistes van ser de curiositat. Un home va deixar anar a les activistes que allò que estaven fent li semblava “impactant”. “Ni tan sols sabem si això [el burquini] està net”, els va etzibar. “I el seu banyador, que ho està, de net?”, va respondre una d’elles.

Missatges d’arreu de França

Algunes de les activistes que van protagonitzar la protesta era la primera vegada que havien pogut banyar-se en una piscina pública. “Seguim la línia de Rosa Parks. Dona i negra, Parks es va oposar a un sistema que li demanava ser discreta i obeir, fins i tot, regles discriminatòries”, raonen les Roses Parks musulmanes. Després de l’acte de protesta, el col·lectiu va rebre desenes de missatges de dones d’arreu de França que voldrien reproduir la mateixa acció en ciutats com Nimes, Roubaix o Lió.

De fet, les Roses Parks musulmanes pretenen estendre les seves acciones reivindicatives arreu del país. A principis d’abril, ja van organitzar una cursa per defensar “la llibertat de vestir-se com volguessin”, després que Decathlon cedís a les pressions i deixés de comercialitzar hijabs per córrer. I a partir d’ara pretenen banyar-se amb burquini cada divendres en una piscina municipal diferent de l’àrea metropolitana de Grenoble. I fins i tot instal·lar una piscina inflable davant de l’Ajuntament com a acte de protesta.

“O bé respectes les teves conviccions i llavors has de renunciar als equipaments, o bé renuncies a les teves conviccions i llavors pots beneficiar-te dels equipaments”, expliquen les Roses Parks musulmanes. “L’acte a la piscina de Grenoble és el nostre primer combat, però continuarem amb les instal·lacions esportives, les empreses i els metges que refusen les dones que porten vel”, defensa una d’elles, la Taous. “La piscina és important -opina una altra, la Yasmine-, però és tot un sistema, que ha d’evolucionar”. I continua: “Avui dia a França a una dona amb vel li és gairebé impossible fer pràctiques o bé aconseguir una feina”, assegura, abans d’afegir que també li és difícil trobar allotjament. “Som víctimes d’agressions als carrers i d’humiliacions a les sales d’esport privades, i se’ns impedeix acompanyar els nostres fills a les sortides escolars”, lamenta.

Governi qui governi

Després de la victòria dels ultradretans de Marine Le Pen a les eleccions europees, les Roses Parks musulmanes ho tenen clar: “Per a nosaltres no canvia res que governin el Reagrupament Nacional de Le Pen o Els Verds, perquè les piscines continuen inaccessibles i nosaltres continuem sent víctimes de discriminacions pel que fa a l’accés a la sanitat, la feina, l’habitatge o l’esport”. Un dard enverinat per a l’alcalde de Grenoble, Éric Piolle, que pertany al partit d’Els Verds.

Després de l’acte de protesta de la piscina municipal de Grenoble, Piolle va difondre un comunicat en què defensava que la prioritat de la ciutat és fer tot el possible per “no alimentar l’auge dels extrems” en un moment en què, emfatitzava, la societat ha de recórrer “a allò que la uneix”. Representants d’altres formacions del consistori l’han acusat de llançar un atac contra el laïcisme i de practicar “l’islamisme polític”.