Per què Blair demana ara perdó pels "errors" de la guerra de l'Iraq

BarcelonaEl primer 'mea culpa' per una guerra que encara cueja. La foto de la cimera de les Açores comença a descolorir-se. Han passat més de 12 anys des que, aquella tarda del 16 de març del 2003, George W. Bush, Tony Blair, José María Aznar i l'amfitrió, José Manuel Durão Barroso, posaven somrients amb l'amenaça d'envair l'Iraq de Saddam Hussein. Quatre dies més tard, el 20 de març, començava la invasió. La justificació per a la guerra era que el règim de Bagdad emmagatzemava armes de destrucció massiva, una afirmació desmentida pels fets i anàlisis sobre el terreny. Aquest cap de setmana, l'ex primer ministre britànic ha fet un pas inèdit i inesperat en demanar perdó per haver acceptat les dades "errònies" que li van donar els serveis d'intel·ligència i haver entrat en la missió militar.

"Demano disculpes pel fet que [la informació de] la intel·ligència que vam rebre va ser errònia", ha afirmat Blair en una entrevista a la cadena nord-americana CNN. "També demano disculpes per alguns dels errors en la planificació i, certament, pel nostre error a l'hora de comprendre el que succeiria un cop caigués el règim de Saddam". És a dir, el laborista admet que l'error a l'Iraq ha continuat, transmutant-se en una guerra civil que ja dura quatre anys a Síria i en el naixement i l'auge imparable de l'Estat Islàmic. Les conseqüències, doncs, perduren i se senten amb la crisi de refugiats més gran després de la Segona Guerra Mundial i l'amenaça del terrorisme global.

"¿Va ser la guerra de l'Iraq la principal causa de l'ascens de l'Estat Islàmic?", li pregunta a Blair Fareed Zakaria a la CNN. "Penso que hi ha elements de veritat en aquesta conclusió", reconeix, per entonar una altra assumpció. "No es pot dir que els que vam enderrocar Saddam el 2003 no tinguem responsabilitat per la situació el 2015".

I per què ara? Segurament aquesta contundent disculpa de Blair té molt a veure amb la possible publicació dels resultats d'un informe sobre la seva gestió en la guerra, que el juny del 2009 va encarregar el primer ministre Gordon Brown a l'assessor John Chilcot i que hauria d'haver estat enllestit l'any 2010. Fins i tot l'actual líder dels laboristes (Blair i Brown ho són), Jeremy Corbin, ha arribat a apuntar que Blair podria ser jutjat per delictes de guerra, en funció de les conclusions, i el primer ministre David Cameron ha demanat insistentment a Chilcot que s'afanyi a acabar una investigació que ha costat 14 milions d'euros a les arques públiques.

Però a Blair, últimament, el malson iraquià se li ha aparegut també en forma de filtracions d'uns correus electrònics de qui en aquella època era el secretari d'Estat dels Estats Units, Collin Powell. En les missives, avançades en exclusiva pel diari 'Daily Mail', Powell explica al seu cap, el president Bush, que el britànic accedirà a afegir-se a "les operacions militars" contra Saddam. Era el 2002, un any abans de la foto de les Açores, i llavors Blair repetia públicament que apostava per la via diplomàtica per endreçar el caos iraquià. Amb tot, les disculpes no arriben per haver forçat la caiguda de Saddam. "Trobo difícil demanar disculpes per enderrocar Saddam", conclou.

Del quartet de les Açores, tots a la reserva política ara, Blair és qui ha arribat més lluny en l'autocrítica. De fet, l'únic que es manté impertèrrit és l'espanyol Aznar, que el 2007 encara defensava haver envaït l'Iraq i aquest mes d'agost en un article al 'Wall Street Journal' llegia la cartilla a Barack Obama pels seus esforços per signar un acord nuclear amb l'Iran. El títol és transparent sobre què pensa l'expresident espanyol: "La confrontació amb l'Iran és inevitable".

Bush, el capità del quartet, s'ha expressat sobre la controvertida guerra amb la boca petita. I el 2008, quan estava a punt de fer les maletes de la Casa Blanca i amb els índexs de popularitat tocant fons, es va permetre el luxe de fer balanç de les seves dues legislatures. "El penediment més gran de tota la meva presidència ha de ser l'error d'intel·ligència a l'Iraq. Molta gent es va jugar la seva reputació dient que les armes de destrucció massiva eren una raó per enderrocar Saddam Hussein", va admetre.

Pel que fa al quart de la foto, el portuguès Barroso, s'ha limitat a tirar pilotes fora. Ja sent president de la Comissió Europea, el 2007, va afirmar que va arribar "enganyat" a la cimera de les illes Açores. Sense responsabilitzar directament cap dels tres companys de viatge, Barroso va assegurar que li van donar a ell "i als altres" informacions que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva i que posteriorment es van demostrar "que no corresponien a la veritat".