20.000 tones de fuel amenacen l’Àrtic

MoscouLa ciutat siberiana de Norilsk ha declarat l’estat d’alarma pel vessament de prop de 20.000 tones de dièsel al riu Ambarnaia. Mitjans russos apunten que la possible causa de l’accident del tanc de combustible és la pèrdua de permagel. Aquest tipus de sòl té capes congelades que amb el canvi climàtic s’estan fonent a tot el planeta. I és que a finals de maig es registraven temperatures de fins a 30 graus a l’Àrtic rus, totalment anormals en aquesta zona del planeta. No és el primer cop: fa uns quants estius que la calor que hi ha fet ha sigut insòlita.

La concentració de combustible és tan alta que un got d’aigua és inflamable. Organitzacions mediambientals temen que la contaminació arribi al mar Àrtic. S’estima que caldran entre 10 i 15 dies per treure el combustible del riu, però recuperar l’ecosistema es podria trigar més d’una dècada. El president rus, Vladímir Putin, va recriminar per videoconferència al governador de Krasnoiarsk, la regió on hi ha Norilsk, que cap autoritat de la regió n’informés la presidència, que va assabentar-se del vessament de combustible a través de les xarxes socials.

Aquest vessament castiga Norilsk, famosa per ser l’indret més contaminat de Rússia i una de les deu ciutats més contaminades del món. Un altre riu de la zona, el Daldykan, és vermell pels vessaments industrials.

Viure a Norilsk és dur. Respirar a Norilsk és dur. Segons estimacions de la NASA, l’1% del diòxid de sofre que emet la indústria del planeta surt d’aquí. La perifèria de la ciutat, una superfície més gran que la província de Barcelona, està totalment morta. On abans hi havia vegetació, ara és hi ha una terra erma on només queden troncs morts, fang i neu negra. A l’estiu encara hi creixen alguns xampinyons, però no són aptes per al consum humà.

Lluny del món

Situada al cercle polar àrtic, aquesta població de 180.000 habitants és la ciutat més al nord del planeta i una de les principals productores de níquel, cobalt, pal·ladi i coure -entre altres metalls- del món. Al llarg de l’any, Norilsk Nickel, l’empresa que explota tots els recursos naturals de la zona, produeix tant diòxid de sofre com tot França. Aquest element químic provoca pluja àcida, la responsable de la destrucció de la vida vegetal.

Aquesta companyia és la més destacada de la zona i ningú gosa criticar-la. Produeix el 30% del níquel del món, que s’utilitza per fer aliatges amb altres metalls, així com bateries i piles i també per encunyar monedes (la part més fosca de les d’1i 2 euros és de níquel).

A part de les emissions tòxiques de les fàbriques, que provoquen problemes pulmonars, el clima de la zona és molt dur. La neu pot cobrir els carrers prop de 260 dies a l’any i el sol hi és absent la major part del temps, ja sigui per la nit polar o per les tempestes de neu. El termòmetre pot arribar a marcar 53 graus sota zero els dies més freds i la temperatura mitjana anual és de -9º.

Norilsk es va fundar oficialment l’any 1935. Durant l’època de la Unió Soviètica tenia diversos gulags, camps de concentració on els presoners -delinqüents i dissidents polítics- eren obligats a treballar en l’extracció de metalls pesants. Aquests camps de treballs forçats a les mines van funcionar fins a l’any 1979. Segons els registres, fins al 1957 hi havien mort 16.800 presoners, però se sospita que molts més hi van deixar la vida sense que en quedés cap constància oficial.

Accedir a aquesta ciutat minera és complicat, ja que es necessita un permís especial per a tots els que no tinguin nacionalitat russa o bielorussa. No hi ha carreteres que connectin Norilsk amb Moscou, Sant Petersburg o qualsevol altra gran ciutat russa. Només s’hi pot arribar a través de l’aeroport, que té molt poques connexions. La major part dels que viuen a Norilsk treballen per a la indústria dels metalls pesants. Viure aquí és nociu per a la salut i l’esperança de vida és 10 anys més baixa que la del conjunt de Rússia. Els habitants de Norilsk tenen el doble de possibilitats de patir càncer que els seus compatriotes d’altres regions. Per atreure treballadors a la zona s’ofereixen salaris molt alts (fins a gairebé 7.500 euros al mes, mentre que el salari mitjà a Rússia és de 400 euros).

Norilsk és una de les deu ciutats amb més contaminació del planeta, situada en un paisatge sense vida i banyada per un riu de sang. Alguns dels seus habitants encara s’hi volen quedar. D’altres anhelen marxar-ne per veure arbres vius i deixar de respirar els gasos que provoquen mal de cap i problemes respiratoris.