Tomben estàtues de les reines Victòria i Elisabet i ataquen una desena d'esglésies al Canadà

SabadellEl Canadà va celebrar dijous una diada nacional carregada de tensió pels descobriments recents de més d'un miler de tombes sense identificar en els terrenys d'antigues escoles per a nens indígenes. Durant els dies previs, representants de les comunitats aborígens i d'ONGs havien fet una crida a cancel·lar les celebracions i substituir-les per un dia de reflexió i d'homenatge a les víctimes d'aquests antics internats, però, tot i així, la festa es va mantenir sense canvis.

Al llarg d'aquest dijous, però, hi va haver marxes de protesta en diferents punts del país, algunes de les quals van acabar amb actes vandàlics contra l'Església catòlica (que gestionava la majoria dels centres de la xarxa d'escoles per a indígenes) i contra la monarquia britànica (considerada un símbol de la història colonial del Canadà).

A la ciutat de Winnipeg, la capital de la província de Manitoba, un grup de manifestants amb samarretes de color taronja van fer caure l'estàtua de la reina Victòria d'Anglaterra situada just davant del Parlament regional. Victòria, que va regnar del 1837 al 1901, va ser la cap d'estat que, l'1 de juliol del 1867, va unificar el Canadà i li va atorgar l'autonomia (això és justament el que se celebrava aquest dijous), però va ser durant el seu regnat quan les escoles indígenes van començar a funcionar. Els manifestants també van fer caure una altra estàtua, més petita, de l'actual cap de l'estat canadenc, la reina Elisabet II, situada també a l'entorn del Parlament.

Abans de tirar-la a terra, els manifestants van plantar davant de l'estàtua de la reina Victòria desenes de banderoles que representaven les víctimes dels internats i li van tirar pintura vermella. També van omplir el pedestal de mans pintades de color vermell i hi van col·locar una pancarta amb la frase "Nosaltres vam ser nens. Torneu-los a casa".

"Aquesta reina és la que va deixar la nostra terra en mans dels seus traficants de pells, o sigui que al meu cor no hi ha lloc per a ella. Mai n'hi ha hagut. No significa res per a mi, excepte el fet que les seves polítiques i el seu colonialisme encara ens dominen", va dir, en declaracions a la cadena canadenca CBC, una antiga alumna d'un internat per a indígenes, Belinda Vandenbroeck.

Esglésies pintades

D'altra banda, la policia de Calgary ha informat que deu esglésies de la ciutat van aparèixer dijous a la matinada amb pintades de mans de color vermell i taronja, i en un cas es va trencar una finestra i es va tirar pintura també a l'interior. Alguns temples també tenien pintat el número 215, que s'ha interpretat com una referència al nombre de cossos trobats al maig en una fossa comuna d'una escola per a indígenes a la ciutat de Kamloops, la primera de les tres troballes d'aquest tipus de l'últim mes.

Aquest és el tercer atac contra esglésies catòliques que té lloc al Canadà els últimes dies, i es dona per fet que tots tres són represàlies pel paper de la institució en aquells internats: dilluns de la setmana passada es van incendiar dos temples i dissabte dos més, en territoris que formen part de reserves índies.

Entre les protestes d'aquest dijous destaca també la que va tenir lloc a la capital del país, Ottawa, on milers de persones es van reunir davant del Parlament per exigir la cancel·lació de la festa nacional amb crits com "Vergonya" i "Torneu-los a casa".

Nova troballa

A més de coincidir amb la festa nacional canadenca, aquests nous actes vandàlics van arribar tot just l'endemà d'una nova troballa de restes humanes en terrenys d'antigues escoles indígenes. Dimecres, una comunitat aborigen va anunciar que havia localitzat, amb l'ajuda d'un radar, les restes de 182 cossos als terrenys de l'antic internat de St. Eugene, situat a prop de la localitat de Cranbrook, a la Colúmbia Britànica, i que va estar operatiu entre el 1890 i el 1970, gestionat per una congregació catòlica. Segons ha explicat la comunitat de Lower Kootenay, la troballa s'hauria fet l'any passat, tot i que no s'ha revelat fins ara.

Es tracta d'una descoberta molt similar a la que va anunciar el 27 de maig una altra comunitat indígena, que va trobar una fossa comuna amb 215 cossos a l'entorn de l'antic internat de Kamloops. A més, dijous de la setmana passada es van localitzat 751 tombes no identificades als terrenys de l'escola de Marieval. En total, doncs, en l'últim mes s'ha anunciat el descobriment de 1.148 víctimes d'aquella xarxa d'internats.

Les escoles per a indígenes, creades pel govern canadenc, amb la gestió cedida a organitzacions religioses, tenien la missió d'assimilar els fills de les comunitats indígenes del país. Les primeres es van posar en marxa a mitjan segle XIX, i les últimes no van tancar fins al 1998. En total se'n van crear 139, i uns 150.000 infants van ser forçats a anar-hi. A més de prohibir-los parlar en la seva llengua i mantenir les seves tradicions culturals (el que un informe del 2015 va qualificar de "genocidi cultural"), molts van ser víctimes de maltractaments físics, psicològics i sexuals, tortures, malnutrició i treballs forçats. L'informe va documentar més de 4.100 morts, tot i que les comunitats indígenes creuen que la xifra real és molt més elevada. Ho demostra el fet que les tombes descobertes durant les últimes setmanes no eren conegudes i, per tant, no formaven part d'aquest còmput.

"Un Canadà millor"

És en aquest context que va sorgir la crida a no celebrar el dia nacional del Canadà d'aquest any. "No celebrarem el robatori de terres i vides indígenes. En comptes d'això, ens reunirem per honorar totes les vides perdudes per culpa de l'estat canadenc", va afirmar l'entitat Idle No More. Per la seva banda, Sol Mamkwa, diputat indígena al Parlament d'Ontario, va dir: "Crec que la gent no entén realment fins a quin punt els pobles indígenes van ser forçats a pagar per aquest país. Ens han pres la nostra espiritualitat, la nostra forma de vida, les nostres llengües i les nostres famílies. Amb les restes que continuem trobant, la gent es comença a adonar que els pobles indígenes van pagar amb les seves vides".

De totes maneres, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va considerar que sí que calia celebrar el dia nacional: "Crec que ens hem de comprometre a fer tot el que puguem per continuar treballant per fer un Canadà millor, alhora que respectem i escoltem aquells per a qui encara no és un dia de celebració", va dir.