De tocar música electrònica a empunyar un kalàixnikov

Enviada especial a KíivLes seves vides han fet un tomb en qüestió de dies. Fa poc més d'un mes no havien empunyat mai una arma i tenien al·lèrgia a tot allò que tingués a veure amb els militars. Ara, en canvi, vesteixen de color verd caqui, van armats i fins i tot asseguren que tindrien la sang freda de disparar contra un soldat rus. El Iuri i l’Olena són només dos exemples de com una guerra pot transformar civils normals i corrents.

El Iuri era músic i es va escaquejar del servei militar obligatori. L’Olena treballava a l'Ajuntament de Kíiv, i la seva principal preocupació era fer-se la manicura i anar al gimnàs. Ara tots dos formen part de l'anomenada Força de Defensa Territorial, el cos de civils que s'ha unit a la lluita a Ucraïna. Una lluita que auguren que serà llarga. Ni ells ni ningú a Kíiv creuen la promesa de Rússia que reduirà els atacs. De fet, poc després que aquest dimarts acabés a Istanbul la quarta reunió entre la delegació russa i la ucraïnesa per pactar un alto el foc, les sirenes antiaèries van tornar a sonar a Kíiv i els combats han continuat aquest dimecres als afores de la ciutat.

Iuri Timoxenko té 34 anys i assegura que, abans que comencés la guerra, estava en el seu millor moment artístic: estava a punt d’estrenar un àlbum. Feia música electrònica i art 3D i, segons diu, a Ucraïna tenia un munt de fans entre els amants d'aquest estil. Feia concerts, participava en festivals i, de fet, hi ha força referències seves a internet: el seu nom artístic és Mokri Dereva. A la universitat va estudiar filosofia i se les va enginyar per no haver de fer el servei militar obligatori. Segons explica, a Ucraïna els homes són cridats a files fins als 27 anys però poden ajornar la seva incorporació si estan estudiant. "No veia sentit a rebre una instrucció militar, però ara és diferent, hi ha una guerra real", justifica.

Actualment, el Iuri ha substituït el sintetitzador per un kalàixnikov. Cada dia fa guàrdia en un dels moltíssims llocs de control que hi ha als carrers de la capital ucraïnesa, on els vehicles estan obligats a parar i els seus ocupants a mostrar la documentació un per un. Vesteix uniforme militar, porta armilla antibales, carregadors, genolleres i, per descomptat, un kalàixnikov. A primera vista, sembla un militar professional que s'ha dedicat sempre a això de les armes. Amb tot, amb prou feines ha fet unes quantes setmanes d'instrucció. “A mi m'agrada la pau, però ara no pots evitar la guerra. Així que vaig decidir sumar-me a la festa”, ironitza.

Diu que abans es dedicava a buscar a internet informació sobre tecnologia i música, i ara el que busca és com utilitzar un llançacoets o com protegir-se d'un atac amb gas. “No he matat mai ningú però espero estar preparat per fer-ho. La gent que ho ha fet diu que no has de mirar als ulls”, afirma. Malgrat això, assegura que troba a faltar la seva vida civil, però que ara està massa ocupat i no té temps per pensar. Per formar part de la Força de Defensa Territorial li pagaran 30.000 hrívnies al mes, uns 900 euros. Si fos a primera línia de front, aquesta quantitat pujaria a 100.000 (3.040 euros).

L'Olena també ha fet un canvi radical

L’Olena confessa que aquest dimecres li hauria encantat posar-se les malles i la dessuadora de color rosa amb què acostumava a anar al gimnàs, però ha hagut de tornar a vestir-se de verd caqui. Aquesta és la seva indumentària des que es va enrolar a la Força de Defensa Territorial. "No m'havia vestit mai d'aquesta manera", assegura. El seu estil eren les faldilles, els abrics i les sabates de taló. Per demostrar-ho, ensenya amb orgull diverses fotos que té al mòbil de la seva festa d'aniversari, que va celebrar l'11 de novembre en un restaurant de Kíiv: a les imatges se la veu amb un vestit blau amb un ampli escot. Aleshores va fer 30 anys.

L’Olena treballava al servei de neteja i manteniment de l'Ajuntament de Kíiv, però ara és la supervisora de la cuina i del magatzem d'una de les bases que la Força de Defensa Territorial té a la capital ucraïnesa, que sorprenentment està situada en un edifici d'un carrer residencial de la ciutat. Ella mateixa admet que ha canviat radicalment en qüestió d'un mes: “Abans de la guerra només em preocupava la meva manicura”. Es va enrolar després que la seva millor amiga també ho fes, i assegura que ella també està disposada a empunyar una arma per lluitar pel seu país. De moment, però, només li han donat un ganivet. “Sempre el porto per si em trobo algú perillós pel carrer”. Abans, afirma, mai se li hagués acudit anar armada.

A la base hi ha molts altres civils, tots amb uniforme militar. El Volodímir, que té 26 anys i es dedicava a l'alpinisme industrial, s'acaba d’allistar: ho va fer el 12 de març i, malgrat això, ja fa guàrdia amb un kalàixnikov en un lloc de control i declara que aviat l'enviaran a Irpín, la localitat més castigada pels combats, a pocs quilòmetres al nord de Kíiv. “Esclar que em fa por anar-hi”, admet. Amb tot, afirma: “Sento tanta ràbia per les atrocitats que els russos han fet, que crec que estaré preparat per disparar”.