Què se sap de la pitjor matança als Estats Units des de l'11-S?

BarcelonaLa 'nit llatina' que anunciava la popular discoteca gai Pulse d'Orlando va acabar tràgicament amb un "acte de terrorisme i odi", en paraules d'un compungit Barack Obama, que en els seus vuit anys de mandat ha hagut de sortir davant l'opinió pública fins a 15 vegades després d'un tiroteig. Omar Mateen, un jove de 29 anys nascut als Estats Units d'origen afganès, va matar 49 persones a la discoteca i en va ferir 53 més, abans de ser abatut per la policia.

Tot i que Mateen es va identificar com a membre de l'Estat Islàmic, Obama ha assegurat aquest dilluns que no existeix cap prova que l'atac hagi estat "dirigit" per terroristes de l'Estat Islàmic, és a dir, que l'atacant seguís instruccions directes del grup jihadista.

Com va passar la massacre?

Els responsables de Pulse van donar la veu d'alarma poc després de les dues de la matinada de diumenge –8 del matí, hora catalana–, amb un missatge urgent que advertia els seus clients a través de la pàgina de Facebook: "Que tothom surti del Pulse i en marxi corrents".

Poc abans, un home havia irromput a trets a la discoteca, on encara hi havia unes 300 persones ballant a la pista i aprofitant les últimes hores de festa. Durant tres hores, el pistoler va estar dins la discoteca, on va disparar indiscriminadament amb una pistola i un rifle d'assalt AR-15. Els supervivents han relatat escenes d'horror i caos, amb els cossos de les víctimes mortals i els ferits per terra i plens de sang mentre intentaven fugir per la porta del darrere o amagar-se de l'atac.

Quan van arribar els agents de la policia, es va atrinxerar als lavabos del recinte amb diversos ostatges. A les 5 del matí, la policia va tirar la paret del lavabo a terra amb un vehicle, cosa que va fer sortir l'atacant, que va ser abatut a trets.

Qui és el pistoler?

La policia ha identificat l'autor del tiroteig com a Omar Seddique Mateen, un nord-americà de 29 anys, nascut a Nova York de família afganesa, que treballava com a guarda de seguretat. L'home va trucar al servei d'emergències 911 poc abans de caure abatut pels trets de la policia i va reclamar l'autoria de l'Estat Islàmic, a qui va declarar la seva lleialtat.

El pare de l'assaltant ha fet públic un vídeo a la seva pàgina de Facebook i també ha estat entrevistat pel 'Washington Post', on expressa la seva tristor i assegura que Omar era "bon fill". Tot i lamentar els fets i expressar el seu condol a les famílies, l'home també deixa anar que "Déu mateix castigarà els involucrats en l'homosexualitat".

Però per a l'FBI encara és massa d'hora per determinar si es tracta d'un atac homòfob o d'un atemptat terrorista i, en aquest cas, els investigadors haurien de determinar quina relació real podria mantenir l'assaltant amb el grup jihadista, si va rebre instruccions o entrenament o, per contra, va actuar per la seva banda com a llop solitari. El president Obama, de fet, ha informat aquest dilluns que ara per ara no existeix cap prova d'aquests lligams.

Mateen era conegut per la policia perquè el 2013 ja va ser investigat per haver fet "comentaris incendiaris als seus companys de feina que van deixar entreveure els seus possibles llaços amb terroristes". En dos interrogatoris que se li van fer, els agents no van poder aclarir cap relació amb terroristes. Un any després va tornar a la comissaria per la seva presumpta relació amb Moner Mohammad Abusalha, un terrorista també amb passaport nord-americà que va morir en un atac suïcida a Síria. La investigació va resoldre que "el contacte va ser mínim i no va constituir una amenaça". Actualment, Mateen no estava sota cap investigació ni tenia cap mesura especial de vigilància. A més, va poder comprar de forma legal les armes que va utilitzar a la massacre gràcies a la seva feina de seguretat.

Mateen estava divorciat i tenia un fill de tres anys. La seva exdona ha afirmat al 'Washington Post' que l'home era "inestable" i l'havia maltractat en diverses ocasions durant els escassos quatre mesos en què van estar casats.

Companys de feina de Mateen han qualificat el sospitós de persona "bel·ligerant, racista i tòxica", mentre que el seu pare, també en declaracions a la cadena NBC, ha apuntat que el seu fill va actuar per homofòbia, després de presenciar un petó entre dos homes davant de la seva família. "[L'atac] no té res a veure amb la religió", ha assegurat el progenitor.

Què ha manifestat l'Estat Islàmic?

"L'atac que va colpejar un club nocturn per a homosexuals a Orlando (Florida) i que va deixar més de cent morts i ferits va ser portat a terme per un combatent de l'Estat Islàmic". Amaq, l'agència oficial del grup jihadista i que acostuma a informar sobre les seves reivindicacions, ha informat d'aquesta manera de l'autoria, tot i que per a l'FBI no està clar si Mateen formava part de Daeix amb anterioritat.

Posteriorment, l'Estat Islàmic ha tornat a reclamar l'autoria a través d'un comunicat a Albayan, l'emissora oficial dels jihadistes, on ha parlat de Mateen com "un dels soldats del califat als Estats Units" que ha atacat "els creuats", en referència als clients de la discoteca gai Pulse.

Quin és el balanç de la massacre i qui són les víctimes?

La policia ha informat que el tiroteig ha deixat 50 morts (entre ells el mateix assaltant) i 53 ferits, alguns en estat crític, que han estat ingressats en diferents centres hospitalaris i que podrien fer augmentar el balanç provisional.

La identitat de les víctimes es va coneixent molt a poc a poc, mentre familiars i amics esperen amb nervis i plors l'actualització de les llistes amb la identificació completa. Per ara s'han identificat 48 de les 49 víctimes, i aquest dilluns s'estan comunicant els decessos a les famílies.

"Mama, estic a punt de morir". L'Eddie havia anat al Pulse d'Orlando per divertir-se. En sentir els trets es va poder amagar als lavabos, i des d'allà va enviar un missatge a través del mòbil a la seva mare, Mine Justice: "Mama, t'estimo. Al club estan disparant", va llegir la mare, que des del llit intentava treure l'entrellat de què li deia el jove. Li va intentar trucar en diverses ocasions sense resposta i tots dos van intercanviar uns quants missatges curts en què el noi explicava el pànic que sentia. Fins a un lacònic: "[el pistoler] està venint cap aquí. Estic a punt de morir". Va ser l'últim contacte de l'Eddie, una de les 50 víctimes assassinades.

Com ha impactat en la campanya electoral?

La pitjor massacre als Estats Units des dels atemptats de l'11-S coincideix amb la recta final de la precampanya electoral per a les presidencials del proper mes de novembre, i amb un moment en què republicans i demòcrates ja tenen els seus candidats virtuals: Donald Trump i Hillary Clinton, respectivament.

Trump ha vist en l'atac d'Orlando la mostra d'un "lideratge feble i inefectiu" dels Estats Units i n'ha culpabilitzat el president Obama, a qui ha dit que si no s'atreveix a parlar de "terrorisme islàmic radical" només li queda el camí de dimitir.

Per la seva banda, la candidata Clinton ha fet una crida a la "unitat" i ha enviat el seu suport a la comunitat gai del país.

La massacre posa en evidència el fàcil accés a les armes?

El debat sobre el control d'armes és un tema recurrent als Estats Units, on cada any moren desenes de persones per aquesta causa. El president Obama ha intentat en diverses ocasions modificar la llei, però els lobis de les armes s'hi han oposat apel·lant al dret a l'autodefensa que consagra la Constitució. Només el 2015 es van produir 372 tirotejos massius –amb més de quatre víctimes– que van provocar 475 morts, segons l'associació Mass Shooting Tracker.