El terrorista de París estava fitxat però no per ser un radical

París14 anys a la presó per violència contra policiesno havia mostrat signes de radicalització

Karim C., francès de 37 anys,per un presumpte delicte terroristano figurava en la llista de fitxats per "radicalisme"

15 anys de presó per haver disparat contra policiesctes de violència contra un funcionari de presons

trencar les condicions de la llibertat condicional

un paper amb un missatge manuscritdefensava la causa de l'Estat Islàmic més d'un fusell, munició, dos ganivets

L'atemptat ha impactat de ple en la recta final de la primera volta a les eleccions presidencials de diumenge i ha trastocat les agendes de tots els candidats.

Nou atemptat al cor de la capital

París va rebre aquest dijous un nou revés terrorista a tres dies de les eleccions presidencials. Un home va tirotejar amb “una arma de guerra” una patrulla de policies que es trobaven enmig dels Camps Elisis, una de les avingudes més turístiques de la capital francesa. L’home, que va ser abatut mentre fugia pel carrer, va matar a un policia i en va ferir a dos més. Una turista que es trobava als voltants del número 102 d’aquesta concorreguda avinguda, a l’altura del supermercat Mark & Spencer, també va resultar ferida.

Varis dels seus familiars i persones del seu entorn estan detinguts, un procediment habitual que no implica que estiguin vinculats a l'atac. La policia investiga si l’home hauria beneficiat de l’ajuda de còmplices.

Un segon sospitós

Daeix [acrònim de l'Estat Islàmic en àrab] va reivindicar l’atac a través de la seva agència de notícies Amaq al cap de poc temps. En el comunicat asseguraven que l'atacant era Abu Yousif "el belga" però el ministre de l'interior de Bèlgica, Jan Jambon, ha confirmat aquest divendres que l'atacant dels Camps Elisis era francés. França cercava un segon sospitós que s'hauria entregat a una comissaria d'Amberes, a Bèlgica, aquest divendres al matí.

Poc abans que l'EI reivindiqués l'atemptat, el president François Hollande havia indicat que totes les pistes de l’atac eren “d’ordre terrorista” en una breu intervenció des del Palau de l’Elisi. Segons el portaveu del ministeri de l’Interior, Pierre Henri-Brandet, l’home hauria arribat als Camps Elisis poc abans de les nou del vespre amb un vehicle –de la marca Audi, segons el sindicat francès de policia UNSA- i una arma automàtica. La ciutat revivia els atemptats que en els darrers dos anys han deixat més de 230 morts. Els accessos a la zona es va tancar immediatament després del tiroteig i un helicòpter sobrevolava l’avinguda.

Passades les dotze de la nit, el fiscal de la República, François Molins, va confirmar als mitjans que s’havia identificat a l’atacant. Molins, però, no va voler donar-ne més detalls per no perjudicar a la investigació que dijous mateix es va assignar a la secció antiterrorista de la Policia judicial i a la Direcció general de la Seguretat Interior. El fiscal compareixerà en conferència de premsa aquest divendres, últim dia de la campanya presidencial, per completar les poques informacions que han donat des dels Camps Elisis.

Seguretat per la jornada electoral de diumenge

Desprès d’una reunió de crisis amb el primer ministre, Bernard Cazeneuve, i el ministre de l’Interior, Matthias Fekl, François Hollande va voler adreçar un missatge de condol a la família del policia mort, indicant que es celebraria un homenatge nacional, sense precisar-ne la data. A dos dies de la primera volta de les eleccions presidencials, Hollande també va voler enviar un missatge de tranquil·litat als francesos: “serem absolutament vigilants durant el procés electoral”. De fet, des de les vuit d’aquest matí Hollande presideix un Consell de Defensa extraordinari i ha anul·lat la seva visita a la Bretanya francesa. “Hem de prendre consciència que les nostres forces de policia estan exposades”, va recordar ahir el president francès, malgrat que va voler reiterar “els compromisos” que ha pres en matèria de seguretat. Entre altres, Hollande feia referència així a l’operació Sentinella, constituïda per almenys 10.000 militars i en actiu des de l'endemà dels atemptats terroristes contra el setmanari Charlie Hebdo, el gener del 2015.

El tiroteig es va produir en el mateix moment en que els 11 candidats a les presidencials franceses afrontaven el seu últim examen oral a la televisió abans de diumenge. François Fillon, Emmanuel Macron i Marine Le Pen han anul·lat tots els seus viatges d’aquest divendres, últim dia de campanya.

Els ciutadans francesos, doncs, acudiran a les urnes diumenge que ve encara sota l’impacte de l’atac terrorista i entre mesures de seguretat excepcionals. De fet, des de l’atemptat de Charlie Hebdo, i sobretot després del del Bataclan, els parisencs s’han acostumat a veure no només les forces de seguretat, sinó fins i tot l’exèrcit patrullant pels carrers i ocupant llocs estratègics i d’especial interès turístic. Quin serà l’impacte sobre els vots encara és una incògnita, tot i que la majoria d’analistes coincideixen que podria beneficiar l’extrema dreta del Front Nacional, que és qui té un discurs més islamòfob i hostil als immigrants. Si els jihadistes buscaven obtenir un fort impacte sens dubte ho han aconseguit.

Una societat al punt de mira del jihadisme internacional

Assalt a ‘Charlie Hebdo’

França rebia la primera sacsejada el 7 de gener del 2015. La seu del setmanari satíric Charlie Hebdo va patir un atemptat terrorista que va acabar amb la vida de 12 persones. L’atac va ser reivindicat per Al-Qaida.

Terror a la Sala Bataclan

París revivia el malson la nit del 13 al 14 de novembre del 2015, quan l’Estat Islàmic va matar 130 persones en atacar la sala Bataclan i diverses terrasses al voltant de l’Estadi de França.

Pànic a Niça

El 14 de juliol del 2016, un camió va atropellar la multitud que celebrava la festa nacional a Niça i va deixar 84 morts en un atac que posteriorment va ser reivindicat pel grup jihadista.

Atac a Normandia

L’Estat Islàmic va actuar de nou el 26 de juliol de l’any passat a la parròquia de Saint-Étienne-du-Rouvray. Dos homes del grup terrorista van matar el mossèn Jacques Hamel durant una missa amb un reduït grup de feligresos, un dels quals va ser ferit.