Tiananmen 2.0
Director del Centre d’Estudis i Recerca sobre l’Àsia Oriental (UAB)Hong Kong no havia tingut mai un règim democràtic. I mai no es va preveure l’elecció directa del seu govern. Aquest filtre electoral no és exclusiu de la Xina: els Estats Units no elegeixen el seu president directament, ni la UE la seva Comissió. Pequín ofereix el sufragi universal per a l’any 2017, però amb candidats vetats. I una nova generació el demana sense condicions.
A principis de juny vaig presenciar la massiva manifestació en memòria de la tragèdia estudiantil a Pequín el 1989. Desenes de milers de joves nascuts en anys posteriors van desafiar el govern xinès amb la cara descoberta i amb un exquisit respecte pel mobiliari urbà i per l’ordre públic. Ara ho tornen a fer amb suport popular. Es protegeixen dels gasos lacrimògens amb paraigües. Volen un canvi polític que el govern xinès considera prematur. Hong Kong no és pas Pequín. S’espera encara la resposta del govern xinès. El món sencer ho observa en directe i la població xinesa en diferit -tot i la censura- a través dels mitjans socials. Pequín permet experiments diversos en la governació del seu territori, com ara el model de Chongqing, el de Guangdong o el nou districte financer de Xangai. Però no vol que aquests experiments s’estenguin indiscriminadament perquè no vol desequilibrar l’ordre. Veurem si respon al moviment dels paraigües amb limitades concessions democràtiques o amb repressió legal o per la força.
Els estudiants de Hong Kong són ben conscients dels esdeveniments de Tiananmen el 1989. Tot i així, actuen sense contemplacions però pacíficament, donant una lliçó a les noves i a les antigues generacions, a casa, a la Xina i arreu.
