UNIÓ EUROPEA
Internacional23/10/2017

Una abatuda May demana que la rescatin del naufragi del Brexit

Una filtració periodística causa una baralla entre un exassessor de la 'premier' i un de Juncker

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresDeixa el Brexit dormir Theresa May? Vol la Unió Europea afeblir fins al límit la posició de la primera ministra britànica per torpedinar les encara molt difícils negociacions entre Londres i Brussel·les? Twitter és un camp de batalla continu i a la xarxa s'han barallat públicament en les últimes 24 hores un exassessor de May i un poderós cap de gabinet de Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, a propòsit de l'actitud de la 'premier' quan es van trobar la setmana passada per sopar a la capital comunitària. L'alta política europea sembla que circuli ara pels senders de les tafaneries i les avaluacions dels estats d'ànim d'uns i altres. Aquest procés, el del Brexit, com d'altres, també sembla una guerra de desgast.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Una informació publicada aquest diumenge pel diari alemany 'Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung', assegurava que en el decurs del sopar May va aparèixer davant de Juncker "descoratjada i demanant ajuda a la UE" per sortir de l'embolic en què es troba. L'article del diari alemany, humiliant per a qualsevol inquilí de Downing Street, mostrava una 'premier' abatuda i temorosa de ser derrotada pels enemics interns. Sense pràcticament cap marge de maniobra per moure's, li hauria dit a Juncker que estava desesperada per obtenir col·laboració del costat europeu per tirar endavant, cap a bon port, les negociacions del Brexit.

Cargando
No hay anuncios

La reacció des del Regne Unit a la suposada filtració del cap de 'staff' de Juncker, Martin Selmayr, va ser immediata. L'exassesor de May Nick Timothy esclatava a Twitter: "Després d'una reunió constructiva del Consell [europeu], Selmayr fa això. Recordeu que alguns a Brussel·les no volen un acord o en volen un de punitiu".

A Selmayr li va faltar temps per respondre: "Això és fals. Sé que no s'ajusta al vostre clixé, @NickJTimothy. Però ni @JunckerEU ni jo tenim cap interès a afeblir la PM [primera ministra]".

Cargando
No hay anuncios
Cargando
No hay anuncios

Tot plegat ve d'antic, però. I no és la primera vegada que Selmayr és acusat d'una filtració sobre la primera ministra britànica. Ja va ser en el centre de la diana quan el mateix diari va publicar una altre informació exclusiva després d'un sopar a Downing Street, també entre Juncker i la 'premier'.

Aquest matí de dilluns, la portaveu de May no ha volgut entrar en detalls. Un "'no comment'" al qual només s'ha afegit que les converses de la setmana passada a Brussel·les han sigut positives.

Cargando
No hay anuncios

DECLARACIÓ SENSE PRECEDENTS

Però que la situació és tensa, i que hi ha molt en joc, ho demostra el fet que també aquest dilluns al migdia, des de Brussel·les, el portaveu en cap de la Comissió, Margaritis Schinas, ha fet una declaració sense precedents en què ha assegurat que hi ha "gent" que intenta minar la posició de la Unió Europea en les negociacions sobre el Brexit. "Altres persones tenen la seva pròpia agenda política", ha dit Schinas. I ha demanat que els deixin "tranquils" després que la font sense identificar esmentada pel 'Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung', suposadament, digués que la primera ministra britànica semblava "algú que no pot dormir".

Cargando
No hay anuncios

"Normalment no comentem les filtracions, però avui ho faré", ha seguit el portaveu en cap de la Comissió. "Hem de tenir molt clar que el president Juncker mai no hauria utilitzat les paraules que se li atribueixen i mai no hauria dit res d'aquesta manera. Mai no hem sigut punitius amb el Brexit, hem dit a tots els nivells i en moltes ocasions que estem treballant per un tracte just".

A casa, però, Theresa May té veus pròximes que, d'una manera o d'una altra, li diuen "t'adones, t'adones com no es pot fer res amb els europeus?", una sentència que buscar alimentar l'eslògan de "millor un no acord que no pas un mal acord", encara que en termes econòmics sigui una actitud suïcida.