Theresa May fixa el rumb: unionisme i justícia social
La nova primera ministra evita referir-se a Europa i vaticina un país millor i amb més unitat
LondresPrioritats establertes. Theresa May, des d’ahir nova premier britànica, va gravar sobre pedra dues idees clau en el primer discurs fet davant del 10 de Downing Street poc després de rebre l’encàrrec de la reina Isabel II de formar govern. D’una banda, la pervivència de la unió del regne de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord; i de l’altra, l’aspiració de justícia social i de construir un país que “funcioni per a tothom”. Els dos eixos definiran una acció de govern que es veurà profundament marcada per la sortida de la Unió Europea (UE) els pròxims anys, un temps de “gran canvi a escala nacional”, com es va encarregar de recordar la nova inquilina de Downing Street.
“No ho sap gaire gent, però el nom sencer del meu partit és Partit Conservador i Unionista -va dir May-. I la paraula unionista és molt important per a mi. Significa que creiem en la Unió, en els preuats vincles entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Però significa una altra cosa igual d’important. Vol dir que creiem en una unió no només entre les nacions del Regne Unit, també entre tots els nostres ciutadans -cadascú de nosaltres-, siguem qui siguem”.
Aquestes primeres i significatives paraules de May podrien causar prou malestar a Escòcia. El risc d’un nou referèndum d’independència com a conseqüència del Brexit, opció majoritàriament rebutjada per la població del país, és “altament probable”, en paraules de la primera ministra, Nicola Sturgeon. Ahir mateix, de fet, des de Londres, l’escocesa va reclamar el seu paper en les negociacions amb Brussel·les en una entrevista a la BBC: “Haig de subratllar -afirmava- que no vull el Brexit per a Escòcia; no vull que Escòcia deixi la Unió, perquè això no és el que vam votar. La meva prioritat és trobar maneres de protegir el lloc d’Escòcia a Europa”. Malgrat tot, va admetre que, de moment, ha “d’esperar i veure” com es desenvolupen les relacions amb la nova administració central. Els pròxims mesos, i el dibuix de l’equip negociador amb la Unió, ajudaran a entreveure el futur de la dinàmica Londres-Edimburg.
Gest cap al votant laborista
Però la unió esbossada per May no només és política, també és social. “Vol dir lluitar contra la flagrant injustícia que és que si neixes pobre, moriràs, de mitjana, nou anys abans que els altres. I si ets negre, que el sistema judicial et tractarà amb més duresa que si ets blanc; i si ets un noi de classe treballadora blanca, és menys probable que vagis a la universitat; i que si ets una dona, guanyes menys diners que un home”, va afirmar la premier. Recollint el “veritable llegat de Cameron” -al seu parer el de “la justícia social”-, i no només el de qui ha “estabilitzat l’economia, reduït el dèficit i ajudat més gent a trobar feina que mai”, May va prometre un “govern que treballarà no només pels interessos d’uns quants privilegiats”.
Un missatge que, a la pràctica, podria ser inclòs en el programa del Partit Laborista, que mentre veu com la nova primera ministra conservadora fa una picada d’ullet als potencials votants de la formació de centreesquerre, està immers en una lluita fratricida pel lideratge de conseqüències imprevisibles.
La diferència en paraules i accions, però, són enormes. I Theresa May aborda un període excepcional en la història del Regne Unit: “En sortir de la Unió Europea, el país haurà de forjar un nou paper positiu per a nosaltres mateixos en el món”. No poques dificultats al davant, doncs. La primera, potser, la mateixa pressió que els partidaris del Brexit li imposaran, en recordar-li a què s’ha compromès: “Brexit significa Brexit”, ha dit reiteradament. Només 12 diputats per sobre de la majoria al Parlament li auguren molts problemes si no actua amb decisió i fermesa a l’hora de negociar amb Europa.
En aquest sentit, ahir mateix des de la Xina, on eren en viatge oficial, tant Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europa, com Donald Tusk, president del Consell, van felicitar per escrit May i van apostar per una “fructífera relació de treball”. Tots dos van destacar que el Regne Unit ha sigut un aliat de la Unió durant més de 40 anys i no hi ha raons per una “hostilitat o revenja” com a conseqüència del Brexit.
L’entrada de la nova premier a Downing Street -poc després de les sis de la tarda hora local- va obrir un nou període en la política britànica i va tancar, parcialment, el primer capítol del serial del Brexit. El terratrèmol desfermat el dia 24 de juny a la matinada, quan el Regne Unit va optar per abandonar la UE, tenia un origen que es remuntava molt més enrere. El futur promès per May hauria de ser millor. El repte és, però, acomplir-lo i que Europa no la faci caure, com ha sigut el cas de dos dels últims tres premiers conservadors: Thatcher i Cameron.
