Ultimàtum de May: o s'aprova el pla del Brexit o no hi haurà pacte amb la UE
La 'premier' refusa que els nacionals comunitaris tinguin preferències per entrar al Regne Unit
LondresTheresa May contraataca gairebé a la desesperada. Després que el nou curs polític s'iniciés fa dues setmanes amb demolidores crítiques des de les mateixes files conservadores a la gestió de la negociació del Brexit que està fent la 'premier', especialment per part del seu exministre d'Afers Estrangers, Boris Johnson, en una entrevista amb BBC One que s'emetrà aquest dilluns al vespre al programa 'Panorama', assegura que l'única alternativa a la seva proposta –el dit pla de Chequers– és que no hi hagi acord amb la Unió Europea. Un altre dels anuncis importants de l'entrevista ja coneguts és que les futures lleis d'immigració no inclouran cap tracte especial per als ciutadans comunitaris.
Diversos fragments de l'entrevista han sigut difosos pels mitjans de comunicació durant el matí d'aquest dilluns, pràcticament coincidint en el temps amb l'anunci per part del Fons Monetari Internacional (FMI) del greu risc de crisi per a l'economia britànica en cas que no s'arribi a un acord de divorci amb la Unió. Amb tot, l'FMI també adverteix que, amb acord o sense, el resultat de sortir de la UE sempre serà pitjor que quedar-s'hi.
"L'economia britànica es reduirà si el país surt de la Unió Europea l'any que ve sense un acord, i qualsevol acord deixarà el país econòmicament pitjor que quedar-s'hi", diu l'FMI. Les previsions de l'organisme que presideix Christine Lagarde són que l'economia del Regne Unit creixi un 1,5 per cent anual el 2018 i el 2019 si es pacta un ampli acord, en comparació a l'1,75 per cent si s'hagués quedat a la UE. Però "una sortida més disruptiva tindrà un resultat molt pitjor".
Crítiques des de tots els fronts
Els enemics s'alien contra May
En un dels fragments de l'entrevista ja avançats, Theresa May es referma en la seva posició i en la validesa del seu pla: "Crec que aconseguirem un bon tracte. I el durem davant del Parlament. L'alternativa a això és que no aconseguim un acord". May ha tornat a recordar que la data de sortida de la UE s'acosta –queden menys de 200 dies– i que marxaran "el 29 de març" de l'any vinent, una altra ferma defensa del fet que no hi haurà un segon referèndum, com reclamen diferents sectors socials, econòmics i polítics. Sense anar més lluny, ahir ho va fer l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, en un article publicat a 'The Observer'.
A l'entrevista May també rebutja que la UE estigui oberta a noves negociacions si el Parlament britànic refusa la seva proposta de Chequers o el pla consensuat a què, hipotèticament, arribessin Londres i Brussel·les. "¿Realment creiem que la Unió Europea donaria un acord millor?", es pregunta.
Les paraules de May avançades per la BBC ja han collit tota mena de crítiques aquest dilluns. Tal com s'esperava, tant des dels més euroescèptics i anti pla Chequers com des dels partidaris a romandre a la UE i de convocar un segon referèndum. El diputat conservador i euròfob Jacob Ress-Moog ha assenyalat aquest matí que la disjuntiva de May és falsa, com també ho ha fet l'ex viceprimer ministre de David Cameron, el liberal-demòcrata Nick Clegg, encara que per raons i amb plantejaments diferents.
D'altra banda, en la seva columna habitual dels dilluns al 'Daily Telegraph', l'exministre Boris Johnson ha afirmat que el fracàs del govern en resoldre el problema de la frontera d'Irlanda ha dut el país a una "abominació constitucional", i ha afegit que Chequers implica que "per primer cop des del 1066 –el moment de la conquesta normanda d'Anglaterra– els nostres líders acceptin deliberadament una autoritat estrangera".
Chequers obre la possibilitat que, per tal d'evitar una frontera dura entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, el Regne Unit accepti formar part del mercat únic per a béns de consum i aliments. Aquesta possibilitat, però, de moment no és massa ben vista per a Brussel·les. En aquest sentit, en la minicimera de la UE que tindrà lloc aquest dimecres a Viena es podrien acostar posicions, segons informen aquest dilluns 'The Times' i el 'Financial Times'. Però Brussel·les tem que encara que obri més la mà a Londres, finalment el Parlament britànic refusi qualsevol solució.
