Theresa May serà la nova ‘premier’ del Regne Unit

LondresTheresa May entrarà demà a la tarda a Downing Street com a nova primera ministra del Regne Unit després que la seva rival, Andrea Leadsom, renunciés per sorpresa ahir al migdia a la cursa per la corona tory. May, de 59 anys, ministra de l’Interior de David Cameron des de fa sis anys, el reemplaçarà i es convertirà en la setanta-sisena premier britànica, i la segona dona que ocupa el càrrec en la història política del país, després que Margaret Thatcher fos primera ministra entre el 1979 i el 1990.

Ahir a mitja tarda, un cop ja s’havia acordat el timing del relleu, May es va adreçar al país davant de la porta de St. Stephen del Parlament, envoltada del grup parlamentari conservador. En una declaració molt breu, després d’agrair el paper d’Andrea Leadsom com a rival, i de reconèixer la tasca de Cameron al capdavant del país, va repetir el mateix que havia apuntat en la primera intervenció en què va presentar la candidatura a cap de govern: “La meva campanya estava basada en tres punts. La necessitat d’un lideratge fort i provat per dirigir el país a través del que seran uns temps difícils i incerts, econòmicament i políticament; la necessitat de negociar la millor oferta per a la Gran Bretanya sobre com sortir de la UE, i forjar-nos un nou paper en el món. Brexit significa Brexit, i farem que sigui un èxit”.

May també va assegurar que una altra de les seves prioritats serà “unir el país” i construir una societat “que no funcioni només per a uns quants privilegiats, sinó que funcioni per a tots”. May és vista com una de les renovadores de la marca tory, malgrat l’etiqueta de “repugnant” que el thacherisme havia contribuït a penjar-li i que la mateixa May havia admès.

L’assumpció del càrrec deixa en mans d’una partidària de quedar-se a la UE el procés de sortida ordenada. Però si hem de fer cas de les seves primeres paraules, és probable que el nou govern britànic incorpori figures del bàndol del Brexit.

L’estrella ascendent de May, i el seu pes cada vegada més gran dins del govern, es va poder comprovar l’any passat arran dels ajustos que Cameron va fer després de les eleccions generals. Malgrat l’enfrontament que havien protagonitzat immediatament abans May i Michael Gove, aleshores ministre d’Educació i una de les figures més carismàtiques del Brexit, i de la irritació que havia causat en el premier, Cameron no va gosar moure-la de la cadira. Per contra, va preferir canviar de cartera Gove, el seu amic personal.

Igual que la cancellera alemanya, Angela Merkel, May és filla d’un pastor protestant. Va créixer en una llar en la qual el servei públic i l’adhesió a la fe conservadora van plegats. Va estudiar en una escola privada catòlica i una d’estatal abans d’anar a Oxford a estudiar geografia. Allà va conèixer el seu marit, Philip Jon May, banquer de professió, amb qui està casada des de fa 35 anys.

Recepció reial

Aquest matí, Cameron reunirà el seu govern per últim cop i 24 hores més tard s’enfrontarà a l’última sessió de control dels Comuns, i posarà fi, així, a sis anys i dos mesos de mandat i a gairebé onze com a líder del partit. Immediatament després, anirà al Palau de Buckingham per oferir a la reina la seva renúncia, que ja havia avançat públicament el 24 de juny, un cop consumada la derrota en el referèndum del Brexit.

El trasllat de Cameron, previst per després del 9 de setembre un cop s’hagués anunciat el nom de la nova cap tory, s’ha avançat de manera abrupta per l’abandonament de Leadsom, sotmesa a una pressió de la premsa molt intensa des que va ser nominada com a alternativa a May. Els dubtes generats sobre el seu currículum professional a la City i les crítiques per haver insinuat en una entrevista a The Times el cap de setmana que com a mare de tres fills estava més capacitada que la seva rival, que no en té, per dirigir el país, han acabat amb la seva campanya pràcticament abans que comencés.

Cameron va comparèixer ahir a la tarda molt breument a les portes de Downing Street i va elogiar la decisió de la fallida aspirant. “Andrea Leadsom ha pres la decisió encertada apartant-se de la pugna. Theresa May compta amb el suport aclaparador del grup parlamentari conservador. Estic encantat que sigui la pròxima premier. És forta, competent i capaç de proporcionar el lideratge que el país necessitarà en els pròxims anys, i tindrà tot el meu suport”.

La brutalitat però també la rapidesa amb què els tories han trobat un líder post-Brexit contrasta amb l’aferrissada lluita dels laboristes. Ahir Angela Eagle va desafiar Jeremy Corbyn en el que s’intueix com una batalla de desgast de la qual difícilment cap dels dos pot sortir beneficiat.