May torna a situar la immigració al centre del debat sobre el seu pla del Brexit

LondresTheresa May ha tornat a situar la immigració al centre del debat sobre el seu pla de sortida del Brexit. Ho ha fet aquest dilluns, a la conferència que ha adreçat al plenari de la Confederació de la Indústria Britànica (CBI). La 'premier' intenta vendre el seu projecte directament a la societat, més enllà de les dificultats que té per fer-ho al seu propi partit, i ha instat els empresaris a mirar més enllà del tractat de divorci, del qual ha dit que "ha estat acordat completament".

Coneixedora de la gran controvèrsia que genera, en el seu discurs May ha posat el focus en la declaració política que encara es negocia amb els representants comunitaris, i que hauria de marcar el rumb de la futura relació entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En aquest sentit, la primera ministra ha recordat que "recuperar el control total de les fronteres és un tema de gran importància per al poble britànic". I ha reblat: "El Regne Unit és un país que valora la contribució que la immigració ha fet a la nostra societat i economia durant molts anys. I en el futur, fora de la UE, la immigració continuarà contribuint positivament a la nostra vida nacional. Però la diferència serà que una vegada abandonem la UE, controlarem plenament qui ve aquí. Ja no ens trobarem que els ciutadans de la UE, independentment de les habilitats o experiència que ofereixin, puguin passar per davant dels enginyers de Sydney o dels programadors informàtics de Delhi. En comptes d'un sistema basat en l'origen d'una persona, en tindrem un que es fonamenti al voltant del talent i les habilitats que ofereixi aquella persona".

Molt populista a l'hora de recordar les virtuts bàsiques del seu acord, May ha insistit que s'ha establert íntegrament, subjecte, per descomptat, a un definitiu acord sobre el futur marc" de relació amb la UE, és a dir, la famosa declaració política. Hi ha insistit: el pacte de divorci "ens retorna el control de les fronteres i posa fi a la lliure circulació d'una vegada per totes".

Quant a la fi del període de transició, May ha dit que la seva preferència és que "assegurar al poble britànic que s'estarà fora abans de les pròximes eleccions generals", previstes per al maig del 2022. Aquest diumenge el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, va insinuar als ambaixadors dels Vint-i-set que el termini es podria allargar fins a finals del 2022.

Però la directora general del CBI, Carolyn Fairbairn, ha advertit la primera ministra que la política migratòria del govern podria no anar bé per a l'economia i que els polítics de Westminster estan jugant un "joc molt arriscat que podria fer que el Regne Unit no aconseguís un pacte de sortida amb la UE". "El que s’ha proposat fins ara no funcionarà per a la nostra economia –ha dit Fairbairn–. Per exemple, la idea que qualsevol persona que guanyi menys de 30.000 lliures a l’any no pot contribuir a la nostra economia. Junts podríem fer una política d'immigració molt millor desenvolupada conjuntament, que evités falses tries eliminant objectius i enfocaments arbitraris sobre [el nombre d’immigrants] que necessitem per construir la nostra economia”.

L'empresària encara ha descarregat una altra crítica molt dura contra la classe política: "El Brexit està consumint el govern, tots els polítics, tots els funcionaris i tots els empresaris. Les nostres empreses estan gastant centenars de milions de lliures per preparar-se per al pitjor escenari, i no inverteixen per crear nous béns, nous llocs de treballs i nous productes. La inversió s'està allunyant de les àrees clau, com ara la formació o la tecnologia, i s'està adreçant a d'altres que no afegeixen res a la nostra productivitat".

Finalment, i com ja van fer els partidaris del Brexit durant la campanya del referèndum, la 'premier' ha assegurat sobre els diners: "Aconseguir recuperar-ne el control [permetrà] decidir per nosaltres mateixos com gastar-los, i ho podem fer en prioritats com el nostre sistema nacional de salut". Els 'brexiters' van fer famós l’eslògan dels 350 milions de lliures setmanals per a l'NHS si el país sortida de la UE.