'The New York Times' considera que el moviment de Puigdemont comportarà l'aplicació del 155
Els mitjans estrangers es mostren desconcertats amb el pas enrere del president català amb les eleccions
BarcelonaLa premsa internacional ha observat la muntanya russa que ha sigut aquest dijous 26 d'octubre a Catalunya amb tant d'interès com desconcert. A les cròniques dels corresponsals i enviats especials abunden les paraules 'confusió' o 'caos'. La majoria de mitjans es decanten per interpretar la passa enrere de Puigdemont amb les eleccions com una oportunitat perduda, però també coincideixen a subratllar la manca de garanties de Madrid per les eleccions que indicava el president català per justificar la seva decisió.
Raphael Minder, corresponsal del 'New York Times', piulava a Twitter: "Fins i tot pels alts estàndards de confusió del conflicte català, els últims girs marquen un nou punt de referència: les eleccions han sigut fora, dins i ara fora". En la seva peça per al 'New York Times', Minder considera que "el moviment de Puigdemont pràcticament assegura que el govern central de Madrid assumeixi el control de l'obstinada regió [Catalunya] i utilitzi els poders constitucionals d'emergència". També interpreta que la decisió del president de la Generalitat respon, d'una banda, a la manca de garanties per part de Madrid per celebrar unes eleccions i, de l'altra, a les divisions internes dins el PDECat i les dimissions de dimarts al matí.
A Itàlia, Daniele Bellasio -cap d'Internacional del diari 'La Repubblica'- ha publicat una anàlisi sobre la situació actual a Catalunya minuts després de la breu intervenció del president. En un vídeo, d'uns tres minuts, Bellasio explica la "partida d'escacs" entre Catalunya i Espanya i el canvi de plans de Puigdemont amb les previsibles eleccions autonòmiques. El periodista subratlla la negativa del govern espanyol a la proposta del president de la Generalitat i considera que aquest nou moviment de Puigdemont suposa continuar amb "el joc llumí" entre Madrid i Barcelona. És a dir, continuar amb una mena de ball en què els governs d'una i altra banda es passen la patata calenta per "poder donar a l'altre la culpa i la responsabilitat de l'explosió de la crisi". Bellasio considera, però, que "el problema és que en aquest joc el temps passa, i les decisions han de ser ràpides", i es pregunta si els següents passos de Barcelona i Madrid portaran a una DUI, a l'aplicació definitiva del 155 o reobrirà l'opció d'uns comicis "que donarien a la crisi un moment de pausa fins a les eleccions a Catalunya".
Altres mitjans, com el 'Frankfurter Allgemeine', en les primeres hores després de les declaracions de Puigdemont s'han limitat a fer una crònica dels fets. El corresponsal del diari alemany, Hans-Christian Rössler, ha titulat el seu article "Traïdor o màrtir" i ha descrit el pas de Puigdemont de previsible "traïdor" a ulls de l'independentisme durant el matí, a "màrtir" del Procés a la tarda. El corresponsal també ha remarcat que "el president regional català ha tornat a crear la màxima confusió possible", alhora que ha descrit les anades i vingudes dels polítiques dels últims dies com el "zig-zag català".
'The Guardian' tampoc no ha publicat encara cap anàlisi o editorial sobre aquest dijous 26. Sí que ha penjat al seu web, en canvi, una peça sobre els esdeveniments del dia, en la qual, en el mateix titular, indica que la crisi a Catalunya "es fa més profunda" amb la decisió de Puigdemont. El rotatiu considera que amb el moviment del president "les expectatives d'una possible solució a la crisi de la independència catalana han quedat postergades".
El 'Washington Post', per la seva banda, repartia aquest dijous al matí culpes per la situació entre Rajoy i Puigdemont al seu editorial: "Espanya s'enfronta a la seva pitjor crisi política des del retorn de la democràcia fa 40 anys a causa de la inflexibilitat de dos líders clau", afirma el diari. Segons els editorialistes del 'Post', però, les dues vies que consideren "prometedores" serien "una reforma constitucional que permeti a les regions com Catalunya més autonomia" i "eleccions regionals" sense excloure els partits pro independència "independentment dels seus errors legals". Aquesta segona opció, però, ha sigut sobre la taula durant tot el dia d'avui i, segons ha indicat Puigdemont, ha estat descartada per l'actitud de Madrid.