Tests gratuïts per a tothom: què es fa a Europa?

Països com Alemanya, Dinamarca i Àustria faciliten les proves de detecció de manera generalitzada i sense cost

Un home es fa un auto-test de covid.
3 min

La confluència de les festes de Nadal i la rapidíssima expansió de la variant òmicron del coronavirus han disparat fins a nivells mai vistos la venda de tests ràpids d'autodiagnòstic a les farmàcies catalanes, cosa que ha provocat que moltes s'hagin quedat sense estoc. I tot plegat amb uns preus que oscil·len, en general, entre els 6 i els 9 euros per test. La situació és dispar en funció del país. A Europa són majoria els estats que fan pagar per obtenir un test ràpid en cas de no tenir una justificació per fer-se'l. Però mitja dotzena segueixen optant per una estratègia de proves massives com a via de control de la pandèmia. Aquesta opció estava més generalitzada la primavera passada, quan es va fer evident que les vacunes trigarien més del previst a arribar i quan van començar a implantar-se els certificats covid.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A mesura que les vacunes es van universalitzar, molts governs van decidir que els tests ràpids deixaven de ser gratuïts per intentar incentivar la vacunació. És el cas de França, on des de mitjans d'octubre els tests (que es demanen per entrar a la majoria d'espais públics si no s'està vacunat) tenen un cost d'entre 22 i 44 euros. El mateix ha fet Grècia, on els tests d'antígens eren gratuïts fins a mitjans de setembre i ara costen uns 10 euros i són obligatoris per als no vacunats per anar a treballar i per accedir a restaurants, botigues i altres llocs públics.

Tests gratuïts i àmpliament disponibles

Amb tot, uns quants estats europeus segueixen cobrint els costos d'aquests tipus de tests, que no són mèdicament necessaris i els ciutadans volen fer-se sigui per seguretat pròpia o per poder accedir a espais públics.

És el cas de Dinamarca, que s'ha convertit en el líder mundial en tests en relació amb la seva població, i l'onzè que més n'ha fet en nombres absoluts (fins ara n'ha fet gairebé 103 milions, mentre que Espanya, per exemple, n'ha fet 66 milions, sense comptar els d'autodiagnòstic o fets en clíniques privades). Amb 5,8 milions d’habitants, Dinamarca registra al voltant de 500.000 proves diàries, cosa que equival a testar més de la meitat de la població cada setmana. Qualsevol persona, nacional o estrangera, es pot fer tants tests gratuïts com vulgui als 400 punts disponibles a tot el país, que ofereixen tant PCRs com tests d'antígens, sempre fets per un professional.

Passa el mateix a Àustria. Aquest país de 9 milions d'habitants és el segon del món amb més tests en proporció a la seva població. També hi ha nombrosos centres on personal sanitari fa els tests sense cap cost. En aquest cas, també hi ha l'opció de recollir proves d'autodiagnòstic a màquines expenedores, farmàcies i supermercats per fer-se el test a casa. Els autotests també són gratuïts al Regne Unit, on es poden recollir a la farmàcia i en llocs públics com biblioteques –també se'n pot demanar l'enviament a domicili.

Islàndia i els Països Baixos ofereixen proves gratuïtes en centres específics, igual que Alemanya, que s'ha vist obligada a fer marxa enrere. El govern d'Angela Merkel va decidir a l'octubre retirar la gratuïtat dels tests ràpids, en un moviment que pretenia impulsar la taxa de vacunació, però només un mes després es va reintroduir la mesura davant l'augment dels contagis. En tots tres casos no s'inclouen les proves d'autodiagnòstic.

Positiu, malgrat els riscos

Quique Bassat, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) expert en infeccions, considera que la disponibilitat generalitzada de tests ràpids és "molt positiva" per al control de l'epidèmia, i encara més el fet que siguin gratuïts, ja que elimina el biaix en funció del poder adquisitiu dels ciutadans. Amb tot, admet que "cal ser molt pedagògic a l'hora d'explicar els riscos", perquè la fiabilitat no és tan alta com la de les PCR. "No és 100% fiable, però representa una capa més de protecció", diu a l'ARA.

Bassat també alerta, però, que els tests d'autodiagnòstic fets a casa també suposen que moltes de les infeccions siguin "invisibles per al sistema, cosa que genera una falsa sensació que el problema no és tan gran". "És el que passa ara a Espanya, on la gent es compra els tests a les farmàcies perquè el sistema de salut està col·lapsat", diu, i adverteix que la situació real és "molt pitjor" de la que mostren les xifres oficials.

Segons l'investigador, el fet d'oferir l'alternativa del test gratuït a les persones no vacunades per entrar a certs llocs pot ser un desincentiu a rebre la punxada, però de totes maneres ressalta que haver-se de fer un test cada dos o tres dies és un desavantatge important per la incomoditat que suposa.

stats