La dreta populista irromp amb força a Alemanya a tres parlaments regionals

MunicLa pressió sobre el govern d’Angela Merkel creixerà amb força a partir d’ara. Els grans partits de l’executiu de Berlín, la Unió Democratacristiana (CDU), que presideix la cancellera, i els socialdemòcrates del SPD, han pagat per la controvertida gestió de la crisi dels refugiats una costosa factura a les eleccions regionals que s'han fet a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt.

I mentre la CDU i l’SPD han viscut una jornada electoral negra, el partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya (AfD) ha confirmat la seva capacitat per mobilitzar el vot de protesta i ha irromput als parlaments de Stuttgart, Magúncia i Magdeburg amb xifres de suport de dos dígits.

Amb aquests històrics resultats, en una jornada amb major participació (al voltant del 70%) que al 2011, ja són vuit els estats federals –la meitat dels 16 que hi ha al país– els que tenen representació parlamentària de l’AfD.

“Són uns resultats ben amargs que marquen un abans i un després al país”, ha lamentat el vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, mentre retreia que les “continuades picabaralles” entre la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU en la política de refugiats han alimentat el discurs populista. “Cap partit representat al Bundestag (cambra baixa de Berlín) pot estar content. És empipador que un partit de protesta sense competència de continguts hagi tingut tants bons resultats”, ha reaccionat el secretari general de la CDU, Michael Grosse-Brömer.

Ningú no voldrà fer ara coalicions amb Alternativa per a Alemanya, però els populistes de dretes influiran inexorablement en la configuració dels governs regionals.

A Baden-Württemberg, la CDU ha deixat de ser per primer cop la força més votada. Segons el còmput aproximat de vots encara provisional, els democratacristians obtenen el 26,9% dels vots, un 12,1 punts menys que el 2011. El clar vencedor és el partit d’Els Verds (30,5%), representat per l’actual primer ministre del land, Winfried Kretschmann, que, amb tot, havia expressat un suport més clar a la política de refugiats de Merkel que no pas el propi candidat de la CDU, Guido Wolf. Aquí l’AfD, amb un 14,9% dels vots, tindrà més força parlamentària que els socialdemòcrates (12,7%, 10,4 punts menys que en les darreres eleccions). El parlament d’Stuttgart el completaran els liberals de l’FDP, amb un 8,3% dels vots.

La patacada de l’SPD encara ha estat més grossa a Saxònia-Anhalt. Allà també ha guanyat l’actual primer ministre regional, Reiner Haseloff, de la CDU, amb un 29,7% (2,8 punts menys). Els socialdemòcrates han perdut un 11,3% de vots respecte el 2011 i tot just han aconseguit un 10,2% dels suports, menys de la meitat que l’obtingut pels populistes de dretes de l’AfD, que seran la segona força al parlament de Magdeburg amb un 24% dels suports. L’SPD serà la quarta força per darrera de l’Esquerra (15,7%) i per davant d’Els Verds (5%).

L’única bona notícia socialdemòcrata és alhora mala notícia per a la CDU. A Renània-Palatinat, on l’SPD governa des de fa 25 anys, l’actual primera ministra Malu Dreyer ha reeditat el triomf electoral (37,4%) per davant de la democratacristiana Julia Klöckner (32,5%), que havia estat perfilada com a possible successora de Merkel. Dreyer, com l’ecologista Kretschmann a Baden-Württemberg, havia manifestat més suport explícit a la política de refugiats de la cancellera que no pas Klöckner des de les files del propi partit de la líder alemanya. Els populistes de dreta s’erigeixen en aquest land com a la tercera força més votada (10,9%) per davant dels liberals del FDP (6,4%) i d’Els Verds (5,2%).

Segons el còmput aproximat de vots, a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt els fins ara caps de govern podrien defensar el seu càrrec, si bé hauran de buscar-se noves aliances. L’entrada en el tauler polític regional dels populistes de dretes ha estat fulgurant i, per a la política de Berlín, un veritable xoc.