La justícia francesa considera que en un judici com el dels atemptats de París del 13 de novembre del 2015, en què es barregen pels passadissos les víctimes que han viscut una massacre com la del Bataclan i els periodistes, s’ha de garantir que els primers no tindran la premsa a sobre si no ho desitgen i que els segons podran treballar per explicar uns fets i un judici històric d’indubtable interès públic. Amb aquest objectiu, s’ha posat en marxa una fórmula que garanteix ambdues coses: en el moment d’accedir al judici, les víctimes reben una acreditació amb dos cordons per penjar-se-la al coll, un de verd i un de vermell. Han de triar un o l’altre segons si no volen ser entrevistats (vermell) o si estan oberts a parlar amb la premsa (verd). La majoria de víctimes han triat el vermell en el primer dia de judici.
El terrorista supervivent dels atemptats a París: "Soc combatent de l'Estat Islàmic"
Salah Abdeslam es mostra desafiant en el primer dia del judici pels fets del Bataclan
ParísVestit amb una samarreta i pantalons negres, barba i els cabells llargs i engominats, Salah Abdeslam –l’únic dels presumptes terroristes de l’atemptat de la sala Bataclan que va sobreviure– entrava aquest dimecres a la sala on ha començat el judici pels atacs del 13 de novembre del 2015 a París amb gest seriós. Al seu costat, en un cubicle de vidre, s’asseien 13 dels 19 suposats col·laboradors de la cèl·lula francobelga que va perpetrar el pitjor atemptat de la història de França. El seu interrogatori no tindrà lloc fins d’aquí unes setmanes, però Abdeslam ja ha deixat clar aquest dimecres que no col·laborarà per resoldre les incògnites que encara hi ha sobre la taula referents a aquella nit de terror i caos que va causar 130 víctimes mortals.
En el moment en què el jutge ha demanat el nom i la professió a cadascun dels acusats, Salah Abdeslam ha aprofitat per reivindicar-se com a terrorista jihadista. “He abandonat qualsevol altra professió per convertir-me en combatent de l’Estat islàmic”, ha assegurat. “No hi ha cap altra divinitat més enllà d’Al·là”, ha respost, després de negar-se a dir en veu alta els noms dels seus pares.
L'escena més tensa de la primera jornada del macroprocés s’ha viscut en un moment en què el judici s’havia aturat perquè un dels acusats s’havia marejat. En aquell moment, Abdeslam s’ha aixecat i, alçant la veu, ha criticat el tracte que assegura que rep a la presó. “Fa sis anys que em tracten com un gos. Perillosos o no, som persones. Som éssers humans”, ha dit l’home acusat de formar part de la cèl·lula d’Estat Islàmic que va protagonitzar una matança que va deixar imatges duríssimes, amb centenars de persones ensangonades i malferides o mortes a terra.
Menyspreu a les víctimes
La provocació d’Abdeslam no ha sorprès, però certifica que no mostrarà cap penediment. El terrorista, nascut a Bèlgica però amb nacionalitat francomarroquina, no ha col·laborat en la investigació i es tem que utilitzi el judici com a altaveu per a les seves proclames jihadistes, en un gest de menyspreu cap a les víctimes. El procés es fa a porta tancada –no se’n distribueixen imatges i la premsa segueix a través d’un circuit tancat de vídeo tot el que passa a dins–, però a la sala hi poden accedir les víctimes dels atemptats, que han viscut amb resignació l’actitud del terrorista.
“És una provocació. Ens ho podíem esperar i, en realitat, d’ell no n’esperem absolutament res”, afirmava a l’agència France Press Dominique Kielemoes, mare d’un jove que va morir al tiroteig del bar La Belle Équipe i que aquest dimecres ha assistit al judici. Una altra de les víctimes, Arthur Dénouveaux, ha assegurat que la justícia francesa “està acostumada a aquest tipus de provocació” des de fa dècades. “És una forma que tenen d’eludir les seves responsabilitats” ha declarat Dénouveaux, supervivent de la massacre de la sala de concerts Bataclan i president de l’associació de víctimes Life for Peace.
Per què va sobreviure?
Una de les principals incògnites que queden per resoldre és per què Salah Abdeslam no va morir. Segons la investigació policial, el jihadista va acompanyar alguns dels seus companys de la cèl·lula a l’Stade de France. Els terroristes van intentar accedir-hi mentre es jugava un partit de futbol entre les seleccions de França i Alemanya, però no ho van aconseguir i es van acabar immolant als voltants de l’estadi, un gest amb què van causar una víctima mortal i desenes de ferits. Però es creu que Abdeslam, que també portava un cinturó d’explosius, es va dirigir al barri 18 de París per cometre un altre atemptat. Mai va fer explotar el cinturó i va aconseguir fugir. Probablement, es va fer enrere a l’últim moment i va abandonar el cinturó amb els explosius.
La policia belga va detenir-lo a Brussel·les el març del 2016, quatre mesos després dels atemptats de París. Salah Abdeslam també té pendent el judici pels atemptats a l’aeroport i el metro de la capital de Bèlgica, que se celebrarà previsiblement el 2022, quan acabi el procés de París.
El macroprocés que ha començat aquest dimecres, que durarà almenys fins al maig de l’any que ve, se celebra en una sala amb capacitat per a 500 persones construïda especialment per acollir el judici del Bataclan dins del Palau de Justícia de París. El desplegament policial ha convertit en una fortalesa el recinte judicial per minimitzar el risc d’atemptats. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ha admès aquest dimecres que el judici suposa un augment de l’amenaça terrorista. “La pressió mediàtica i política està sobre el focus de l'islamisme radical i del seu judici, i evidentment, l'amenaça és encara més elevada”, ha assegurat als micròfons de RFI.