El terrorisme d'ultradreta s'ha quadruplicat en els últims cinc anys
Atemptats com els d'Alemanya proven l'augment d'una violència molt similar a la jihadista
BarcelonaL'autor de l'atac que va deixar 9 morts dijous en dos bars de xixa de Hanau, Alemanya –a més d'ell mateix i la seva mare– havia penjat a Facebook un vídeo i un manifest de 24 planes en què deia, entre altres coses, que "no tots els que tenen passaport alemany són valuosos o de raça pura". Més enllà dels seus evidents problemes mentals, patents en el fet que matés la seva pròpia mare i en moltes de les frases del seu manifest, aquest informàtic de 43 anys, Tobias Rathjen, ha fet servir els mateixos mètodes que el terrorisme jihadista però per perpetrar un atemptat de supremacisme blanc.
"El problema és que quan parlem d'atacs d'extrema dreta s'atribueixen sovint a bojos o llops solitaris i no es qualifiquen immediatament de terrorisme, és a dir, que no estem equiparant dos tipus de violència que són la mateixa", remarca la politòloga Helena Castellà, vocal de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i autora del llibre L'extrema dreta, un fenomen europeu.
Amb tot, cada cop són més les veus que sí que equiparen els dos tipus de violència i que alerten alhora de l'amenaça creixent del terrorisme d'ultradreta, no només a Europa sinó arreu del món. En diverses compareixences al Congrés dels Estats Units en els últims mesos s'hi ha "documentat l'existència d'una xarxa global d'extremistes del supremacisme blanc que abraça l'Amèrica del Nord, Europa i Austràlia", tal com explicaven al New York Times el congressista Max Rose i l'exagent de l'FBI Ali H. Soufan. Atacs com el de les mesquites de Christchurch a Nova Zelanda o a la sinagoga de Pittsburg als Estats Units en són alguns exemples.
"Els supremacistes blancs avui s'estan organitzant de manera similar a com les organitzacions terroristes jihadistes, com Al-Qaida, ho van fer als 80 i 90. Transcendeixen barreres nacionals amb reclutaments i disseminació de propaganda" a través de les xarxes, explicaven.
L'últim informe Global Terrorism Index 2019 adverteix que els atemptats del terrorisme d'extrema dreta han crescut un 320% en els últims cinc anys, la qual cosa vol dir que s'han multiplicat almenys per quatre. Igual que els congressistes, l'informe afegia que aquests atacs estan creixent "particularment a l'Europa occidental, Amèrica del Nord i Oceania". L'informe destaca també que aquest tipus de terrorisme "en els últims 10 anys s'ha associat cada cop més a individus amb àmplies adscripcions ideològiques, més que no pas amb grups terroristes específics".
És el que el politòleg Xavier Casals defineix també com el terrorisme "sense lideratge", una estratègia que prové ja del neonazisme dels anys 70 i que després se la va fer seva el fonamentalisme islamista perquè "al no tenir una estructura és molt més difícil de desarticular policialment". "No són ben bé llops solitaris perquè hi ha un entorn, una xarxa que els fa sentir partícips d'una comunitat", explica.
La radicalització a través de les xarxes socials és comuna, doncs, al terrorisme jihadista i al d'ultradreta. No és estrany que el mateix Parlament alemany aprovés aquesta setmana, tot just abans de l'atemptat de Hanau, una reforma legislativa per obligar xarxes socials com Facebook o Twitter a notificar de manera immediata a les autoritats del país si detecten propaganda nazi o incitació a la violència.
I és que l'increment del terrorisme d'ultradreta en els últims cinc anys que constaten les dades va de bracet del creixement dels partits d'extrema dreta i d'ideologia neonazi a tot Europa. "No vol dir que aquests partits legitimin la violència, però sí que introdueixen dins de l'ideari un qüestionament dels drets humans i un menysteniment de certs col·lectius, com el dels immigrants, que fan que algunes persones ja proclius a la violència se sentin legitimades per exercir-la", explica Castellà.
El creixement de partits com Alternativa per a Alemanya (AdF), el Front Nacional a França, La Lliga de Matteo Salvini a Itàlia, Alba Daurada a Grècia i ara Vox també a Espanya constata que el discurs d'ultradreta s'ha tornat mainstream a Europa. Un fenomen que no és exclusivament europeu, sinó que es repeteix als Estats Units amb el populisme de Donald Trump, al Brasil amb el de Jair Bolsonaro o a les Filipines amb el de Rodrigo Duterte.
"El discurs d'ultradreta no ha desaparegut mai, simplement no estava dins de les institucions, però des de fa uns anys hi ha tornat", adverteix Castellà, que no creu que les dificultats econòmiques derivades de la crisi siguin el motiu sinó més aviat "l'excusa", com ho és també l'arribada de refugiats a Europa. Per a l'experta, hi ha dos factors rellevants, "un és que aquesta nova extrema dreta ha tingut la capacitat de desvincular-se del vell feixisme" perquè no se l'associï al record històric del nazisme, i l'altre és "el context actual de deslegitimació dels partits tradicionals i de desconfiança ciutadana cap a les institucions democràtiques, que beneficia aquests partits d'ultradreta".
