EXTREMA DRETA

El terrorisme neonazi torna a amenaçar Alemanya

La fiscalia atribueix a la ultradreta l’assassinat d’un polític local de la CDU

El 13 de juny van tenir lloc els funerals pel polític local de la CDU Walter Lübcke, mort d’un tret al cap el 2 de juny a casa seva.
Andreu Jerez
23/06/2019
3 min

Berlín“La fase de neteges ha començat amb Walter Lübcke. El seguiran molts altres. Entre d’altres, vostès dos. La seva vida acabarà l’any 2020”. Aquest és l’inici d’un dels mails amb amenaces de mort rebuts durant els últims mesos per l’alcaldessa de Colònia, Henriette Reker, i l’alcalde d’Altena, Andreas Hollstein. Els dos polítics van ser atacats a ganivetades el 2015 i el 2017, respectivament, en dos atemptats amb rerefons ultradretà. Tant Reker com Hollstein han defensat activament la política de benvinguda als refugiats de la cancellera Angela Merkel. Tots dos van estar a punt de morir per fer-ho.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Walter Lübcke no va tenir la mateixa sort. El polític de la CDU de Merkel va ser assassinat el 2 de juny d’un tret al cap a la terrassa de casa seva, a la localitat de Wolfhagen-Istha, prop de la ciutat de Kassel, a l’oest del país. La fiscalia federal alemanya va confirmar aquesta setmana la detenció d’un sospitós i va assegurar que té indicis que apunten a un assassinat de caràcter polític, un “acte ultradretà”. A Alemanya creix la por a una nova onada de terror neonazi.

El grup terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, per les sigles en alemany) va protagonitzar l’últim episodi d’aquest tipus de violència amb una llarga trajectòria al país: suma 195 morts des del 1990. La cèl·lula, formada per dos homes i una dona, va assassinar deu persones (nou ciutadans d’origen estranger i una agent de policia) i va deixar desenes de ferits en dos atemptats amb bomba. Després de més d’una dècada d’activitat clandestina, la NSU va ser descoberta el 2011.

L’única supervivent del trio, Beathe Zschäpe, va ser condemnada l’any passat a cadena perpètua. Els altres dos integrants, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhard, van aparèixer morts en una caravana. La policia assegura que es van suïcidar. A hores d’ara, però, és evident que els tres terroristes no haurien pogut actuar durant més d’una dècada sense una xarxa social de suport.

L’assassinat de Lübcke sembla apuntar que les xarxes neonazis continuen preparades per atemptar. Després d’aquest cas recent, alguns mitjans alemanys ja parlen del primer mort de “l’NSU 2.0”.

“Aquest tipus d’assassinats poden tornar a passar en qualsevol moment”, diu a l’ARA Robert Lüdecke, portaveu de la Fundació Amadeu Antonio, una organització que porta anys documentant la violència xenòfoba, racista i antisemita a Alemanya. Lüdecke adverteix que hi ha almenys 497 militants neonazis sobre els quals hi havia una ordre de detenció i el parador dels quals és avui desconegut per a les autoritats.

L’amenaça dels llops solitaris

“La freqüència d’actes de terrorisme d’ultradreta no ha deixat de créixer des que va sortir a la llum el cas NSU”, apunta el professor Matthias Quent en un estudi de l’Institut per la Democràcia i la Societat Civil (IDZ, per les sigles en alemany). “Els terroristes solitaris suposen una amenaça creixent. L’escena neonazi amaga un potencial terrorista amb bombes de temps”. L’atac d’un supremacista blanc a Christchurch (Nova Zelanda), que va deixar més de 50 morts, seria un model per a aquests llops solitaris del neonazisme alemany, obsessionats per l’homogeneïtat ètnica del país.

Els experts estableixen paral·lelismes entre la violència racista de la dècada dels 90 i la situació actual. Però hi ha una diferència fonamental: el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) conforma la tercera fracció més gran del Bundestag.

“AfD s’ha convertit en una vàlvula política. El partit s’ha fet servir per a teories conspiratòries com, per exemple, que el govern de Merkel està preparant un intercanvi de població a través de les polítiques d’asil, o que Alemanya s’enfronta a una guerra civil generada per una invasió”, explica Timo Reinfrank, director de la Fundació Amadeu Antonio.

L’anomenada provocació estratègica, utilitzada per AfD per guanyar espai als mitjans i ampliar les línies vermelles del que és políticament correcte, ha generat un ambient de violència verbal tant a les institucions com a les xarxes socials que adoba el terreny per a un nou terrorisme neonazi.

stats