Terratrèmols a l'Afganistan: entre la corrupció i les sancions

BarcelonaÉs metge a l'únic hospital públic que hi ha a la província d'Herat. És el centre on han anat a parar la majoria dels ferits pels terratrèmols que han desolat el nord-oest de l'Afganistan durant els últims dies. Aquest diumenge hi ha hagut un tercer sisme d'intensitat 6,3. “Al principi no teníem prou medicines ni equips. Ara no podem dir que tot està bé perquè a un hospital sempre falten coses, però estem molt millor”, diu el facultatiu. És l'única lleu crítica que se li pot arrencar després de mitja hora de conversa per telèfon, tot i dir-li que podem mantenir el seu anonimat. A Facebook, en canvi, els comentaris dibuixen un panorama molt diferent. Hi ha qui diu que molts metges van fugir de l'hospital tan bon punt la terra va començar a tremolar per primera vegada la setmana passada i que, quan van arribar-hi els primers ferits, no hi havia gairebé qui els atengués. Altres critiquen que allò es va convertir en una mena de subhasta: qui pagava més rebia atenció mèdica, tot i tractar-se d'un hospital públic i, en teoria, gratuït.

Abans que els talibans aconseguissin el control del govern l'agost del 2021, els metges parlaven sense embuts del que passava de portes endins als hospitals. Ara és difícil treure'n l'aigua clara. La majoria tenen por que el que diguin els pugui comportar problemes en un règim que actua amb total impunitat. Fins i tot les ONG internacionals que estan sobre el terreny mesuren les paraules. Malgrat això, en el que sí que coincideix tothom és en el fet que l'Afganistan ha caigut completament en l'oblit internacional, i ara encara més amb la guerra a Israel i Gaza.

Més de dos mil morts

La prova és que, tot i que es calcula que més de dues mil persones han mort i milers més han resultat ferides en els tres sismes d'intensitat 6,3 a l'escala Richter que han sacsejat el país, l'ajuda arriba amb comptagotes. A més, les sancions que es mantenen contra els talibans, que dificulten fer transferències bancàries a l'Afganistan, afegeix bastons a les rodes. La major part de l’ajuda d’emergència s’està canalitzant a través de l’ONU.

La xifra exacta de víctimes es desconeix perquè a l'Afganistan no hi ha un cens poblacional. L'últim que es va fer va ser als anys setanta i, després, la guerra va fer inviable actualitzar-lo. Del que no hi ha dubte és que milers de persones s'han quedat sense casa. “El preu de les tendes de campanya i de les mantes s'ha disparat”, lamenta l’Atina, a qui se li nota la veu ronca de passar les nits al ras. A Herat, en aquestes dates les temperatures baixen ja als sis o set graus de matinada. L’Atina viu a la ciutat d'Herat i té la sort que casa seva no va resultar afectada. Malgrat això, el seu marit, que té una discapacitat i es desplaça amb cadira de rodes, continua pernoctant al cotxe. No se'n refia. Si la terra torna a tremolar en plena nit, tem no poder sortir a temps de casa. Aquest diumenge el terratrèmol ha sigut pocs minuts després de les vuit del matí.

Thamindri De Silva, la directora nacional de World Vision, una de les poquíssimes ONG internacionals que tenen les seves oficines centrals a Herat, descriu un paisatge de devastació total. Segons diu, a la zona on el primer terratrèmol va tenir el seu epicentre, a uns escassos 40 quilòmetres a l'oest d'Herat, amb prou feines va quedar una casa dempeus. Amb tot, fins 24 hores després no van arribar-hi les primeres excavadores per treure runa i alliberar-ne les víctimes. Molts cossos continuen sepultats, i ara es tem que la zona es converteixi en un niu d'infeccions.

Ajuda per a la reconstrucció

World Vision ha mobilitzat les seves unitats mòbils d'atenció mèdica i distribueix ajuda d'emergència, com ara kits higiènics o roba. Dijous, però, una tempesta de sorra va arrasar les tendes on els damnificats s'havien refugiat. “Es van tornar a quedar sense casa per segona vegada”, lamenta la directora nacional de World Vision, que destaca que cal ajuda per a la reconstrucció: "No n'hi ha prou amb ajuda d'emergència".

La coordinadora de projectes de Metges Sense Fronteres a Herat, Lisa Macheiner, també mostra la seva preocupació sobre què passarà les pròximes setmanes. L'ONG ha instal·lat carpes a l'exterior de l'hospital d'Herat per atendre els ferits pels sismes, però abans ja treballava en el servei de pediatria del centre. Cada dia atenia una mitjana de 800 nens, la majoria amb malnutrició. Arran del primer terratrèmol, les visites van baixar a unes 300 diàries. Macheiner dedueix que la gent té por de desplaçar-se, i que els pròxims dies rebran una allau de nens en situació crítica.

“Les sancions internacionals contra els talibans no han servit de res. Jo no soc política i no sé què cal fer, però el que és clar és que aquesta no és la solució”, opina De Silva. De moment les sancions estan servint per estrangular encara més la població afganesa.