Els tentacles de Pegida
Aferrat al discurs de l’amenaça de l’islam, el moviment alemany Pegida es prepara per fer el salt. En una Europa espantada, els Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident -nom sencer d’aquest grup, que ha aconseguit multiplicar-se dins i fora d’Alemanya en qüestió de mesos- han desplegat ràpidament connexions amb l’extrema dreta europea obrint noves branques, utilitzant la ubiqüitat de les xarxes socials i anunciant pròximes manifestacions a Bèlgica, a Suïssa, a Espanya i a Suècia. I ja tenen una mena de franquícies obertes a Àustria, a Itàlia, a Noruega, a Dinamarca, als Països Baixos i a Bulgària.
Pegida va aparèixer per primer cop l’octubre passat a Saxònia, una regió on la comunitat musulmana no supera l’1% de la població. Les primeres concentracions no van aplegar ni un miler de persones, però ja han arribat a reunir-ne més de 25.0000 davant la sinagoga de Dresden. Representants de Plataforma per Catalunya han participat en les manifestacions i, l’endemà de l’atac a Charlie Hebdo, la branca espanyola de Pegida va obrir un compte a Twitter -una via més per propagar el discurs de la criminalització dels musulmans i anunciar pròximes accions-. La premsa europea denunciava la setmana passada la irrupció a Espanya del moviment islamòfob alemany.
L’extrema dreta es prepara per tornar a capitalitzar la por. Fa anys que ho fa, alimentant-se de la vulnerabilitat provocada per la crisi econòmica i la incertesa sobre el futur. Ho fa el Front Nacional de Marine Le Pen cada cop que denuncia la suposada islamització de França. Ho feia, després de la matança de París, el líder dels euroescèptics britànics, Nigel Farage, parlant de l’islam com d’una “quinta columna” al Regne Unit, o l’holandès Geert Wilders -jutjat al desembre per haver acusat l’islam de feixista i haver comparat l’Alcorà amb el Mein Kampf - quan ha sortit ara públicament a demanar “guerra”. La Lliga Nord italiana advertia després de l’atac a Charlie Hebdo que “respondre amb tolerància i correcció política és un suïcidi”. Ells són el missatge de l’odi que tan denuncien. Parlen d’identitat però volen dir xenofòbia.
“És la por al declivi de la classe mitjana”, assegura l’investigador alemany Jan Techau. Les dades ho confirmarien. Segons un estudi de la Universitat de Dresden, el retrat robot d’un seguidor de Pegida seria un home d’uns cinquanta anys, de classe mitjana, amb estudis i amb uns ingressos superiors al salari mitjà que, per sobre de tot, està enfadat amb les elits polítiques i econòmiques del país. Un 42% dels enquestats en aquest estudi van expressar algun tipus de prejudici contra l’islam o contra la comunitat musulmana, però el 54% dels manifestants que han sortit al carrer ho han fet per un “descontentament amb la classe política”. La resposta d’aquestes elits fins ara a França, al Regne Unit, a Dinamarca o entre la CDU-CSU alemanya ha sigut endurir les polítiques d’immigració, intentar recuperar votants apuntant-se al discurs i a l’agenda de l’extrema dreta. Però aquesta vegada la cancellera Angela Merkel s’ha mogut amb rapidesa i contundència per dir prou. La Unió Europea ha de construir el seu contradiscurs. La crisi econòmica -que ha empobrit algunes persones molt més que d’altres- també ha debilitat la idea d’un nosaltres europeu i ha alimentat els prejudicis de nord a sud i d’oest a est. El prou de Merkel en favor de la integració hauria de tenir dimensions europees.
