Mentre creix la tensió amb Occident, Putin s'acosta a Xi Jinping

PequínAquest divendres, els atletes no seran els únics protagonistes de la cerimònia d'obertura dels Jocs d'Hivern de Pequín. A l'estadi olímpic el protagonisme polític recaurà en la trobada entre el president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin. La Xina i Rússia aprofitaran l'ocasió per mostrar el seu acostament i bona sintonia davant les pressions dels Estats Units en un moment delicat en què els països occidentals temen que la crisi d'Ucraïna pugui desencadenar un enfrontament armat a Europa.

Putin no va dubtar a demostrar el seu suport a Pequín confirmant la seva presència als Jocs d'Hivern quan els Estats Units van anunciar i van promoure un boicot diplomàtic. La imatge de Xi i Putin junts posarà en relleu l'estreta relació de tots dos països alhora que envia un missatge d'unitat cap a la Casa Blanca. Tant Pequín com Moscou han vist com en els últims anys s'han deteriorat profundament les seves relacions amb Washington.

Aquest divendres serà la primera ocasió des que va esclatar la pandèmia en què els dos mandataris es veuran personalment, i no per videoconferència. Mantindran una reunió abans de la cerimònia i és molt possible que s'anunciï la signatura de tractats importants, com ara l'augment de la capacitat del gasoducte que travessa Sibèria per enviar gas des de Rússia a la Xina o la construcció d'un de nou.

Hi ha una mena d'efecte papallona: Moscou i Pequín s'han acostat a mesura que s'han anat tibant les seves relacions amb Occident. Han incrementat els seus intercanvis comercials, el transvasament de tecnologia i han organitzat maniobres conjuntes al nord de la Xina i al Pacífic occidental. El 2020 el gegant asiàtic es va convertir en el principal importador de petroli i gas rus. La bona sintonia, de fet, fins i tot ha propiciat que es publiqués que el president xinès hauria demanat al seu homòleg rus que no envaís Ucraïna durant els Jocs, una informació desmentida oficialment per Pequín, que l'ha qualificat de mentida de la premsa occidental. Sí que és cert que la Xina ha mostrat a Rússia el seu suport per frenar l'ampliació de l'OTAN. Fins i tot la setmana passada el ministre d'Afers Estrangers, Wang Yi, va demanar al secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, que respectin les "preocupacions raonables de seguretat" de Rússia a Europa.

Però Pequín s’ha limitat a aquests petits gestos i ha apostat per la prudència. Als mitjans xinesos, la crisi d'Ucraïna amb prou feines ha tingut presència ni ha merescut editorials. L'analista Minxin Pei adverteix al South China Morning Post que un suport explícit a Putin generaria friccions amb la Unió Europea, el segon soci comercial de la Xina. I una de les conseqüències seria que això impulsaria l'aliança de la UE amb els Estats Units enfront de la Xina i més suport diplomàtic a Taiwan.

Equilibris diplomàtics

Pequín està acostumada a fer equilibris. Malgrat les bones relacions amb Putin, no ha reconegut l'annexió de Crimea, precisament duta a terme al finalitzar els Jocs de Sotxi el 2014. A més, manté bones relacions amb Ucraïna, que és un dels seus principals proveïdors d'armament.

Tot i el perill, a la Xina la crisi d'Ucraïna la beneficia perquè, en primer lloc, rebaixa l'atenció mediàtica sobre les denúncies de violacions dels drets humans coincidint amb els Jocs d'Hivern. Pequín també en pot sortir beneficiada si Occident imposa sancions econòmiques a Rússia, ja que augmentaria la dependència comercial de Moscou. Però, sobretot, es pot beneficiar geoestratègicament si Washington obre un front a Europa perquè Biden no podria mantenir la mateixa pressió en els escenaris de Taiwan i el mar de la Xina Meridional.

Personalment, Xi i Putin mantenen una bona relació i tenen objectius comuns. Tots dos defensen els governs de mà dura i han modificat les lleis per romandre en el poder. Cap dels dos mandataris desitja experiments democràtics en les seves zones d'influència, sigui Hong Kong o el Kazakhstan. També creuen que és hora de reformar l'ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial i que, després de la dissolució de la Unió Soviètica, va deixar els Estats Units regnant com a primera potència mundial.

La Xina i Rússia comparteixen sentiments similars enfront d'Occident. El gegant asiàtic té molt present el greuge dels “cent anys d'humiliació” en què les potències estrangeres li van imposar tractats desiguals i deshonrosos. Per la seva banda, Moscou viu com una humiliació el desmembrament de la Unió Soviètica i Putin somia amb la recuperació d'una “gran Rússia”.

Violacions dels drets humans

Xi Jinping i Vladímir Putin també coincideixen respecte d’un altre previsible protagonista d'aquests Jocs: els drets humans. Rebutgen que siguin universals i els consideren una imposició d'Occident enfront d'altres tradicions.

Human Rights Watch ha coordinat, amb 243 ONGs, una campanya per promoure el boicot als Jocs de Pequín per “les greus violacions dels drets humans per part del govern xinès”. En el seu comunicat recorda que sota el govern de Xi Jinping s'han comès abusos massius contra els uigurs, tibetans i altres grups ètnics. També s'ha perseguit grups religiosos, activistes, feministes, advocats i periodistes.

Pequín ha intensificat la repressió abans dels Jocs: ha confinat activistes i n'ha detingut almenys cinc. També ha tancat els seus comptes a les seves xarxes socials. Les estrictes mesures sanitàries anticovid han ajudat a blindar els Jocs d'Hivern. Els atletes estan aïllats en bombolles sense possibilitat d'entrar en contacte amb la població. I el govern ha advertit que no permetrà declaracions que vagin en contra de l'esperit olímpic i de les lleis xineses.