Massacre a les portes de l'aeroport de Kabul

LondresDesenes de persones han mort dijous a migdia en un doble atemptat, almenys el primer dels quals suïcida, en un dels accessos a l’aeroport de Kabul, on milers d’afganesos continuen esperant poder accedir-hi per embarcar-se en un vol d’evacuació i fugir del país, sota control dels talibans des del 15 d’agost. L'últim balanç és d’almenys 161 morts (13 d'ells soldats nord-americans) i 150 ferits -18 dels quals nord-americans-. L’acció va ser reivindicada poc després per la branca local de l’Estat Islàmic, ISIS-K, amb un comunicat on es veia la fotografia del suposat autor de l’atac suïcida. El grup està enfrontat als talibans dins del país.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha reaccionat amb contundència a les que són les primeres morts de tropes dels Estats Units en els últims divuit mesos, des que es va signar a Doha l’acord de pau entre els talibans i l’administració de Donald Trump, el febrer de l’any passat. “Als que han perpetrat aquest atac, no us perdonarem, no oblidarem. Us perseguirem i us ho farem pagar. Defensaré el meu poble amb totes les mesures al meu abast”, va dir Biden en una compareixença davant la premsa, visiblement emocionat en el moment en què va recordar el seu fill Joseph Beau Biden, mort per un tumor cerebral després de servir a l’Iraq. “Sabíem que ISIS-K, arxienemic dels talibans, preparava atacs contra el personal nord-americà. No ens deixarem intimidar pels terroristes, continuarem l’evacuació, i he donat ordres als nostres comandants per destruir les seves bases quan i on ho decidim”.

Un portaveu dels talibans ha condemnat els atemptats “L’emirat islàmic condemna fermament els atacs contra civils a l’aeroport de Kabul”, va escriure Zabihul·lah Mujahid, que va afegir que les dues explosions “han tingut lloc en una zona on les forces nord-americanes són responsables de la seguretat”.

El ministeri de Defensa espanyol ha confirmat que no hi havia ni baixes ni ferits entre els soldats i diplomàtics que encara estan treballant a Kabul en l’operació d’evacuació. De fet, a la tarda un avió de les forces espanyoles es va enlairar cap a Dubai, amb 140 persones, afganesos col·laboradors amb Espanya i altres països europeus i les seves famílies.

El terrorista suïcida ha fet esclatar el primer artefacte a prop d’Abbey Gate, un dels dos accessos de l’aeroport encara oberts i controlat pels nord-americans. Posteriorment, i després d’un seguit de trets, un cotxe bomba va ser detonat davant l’Hotel Baron, on els britànics processaven les sol·licituds d’evacuació dels seus col·laboradors, molt a prop del lloc de la primera explosió.

La filial local de l’Estat Islàmic

Abans de la confirmació de l’autoria de l’atemptat, les agències d’intel·ligència occidentals ja havien apuntat al perill que la filial afganesa de l’Estat Islàmic, ISIS-K, atemptés a l’aeroport. Establerta a la província de Khorasan, ISIS-K és activa especialment al sud de l’Àsia i a l’Àsia Central i té com a base d’operacions la província de Qandahar, al sud-est de l’Afganistan. L’any passat va cometre desenes d’atemptats a Kabul. El grup es nodreix de militants escindits dels talibans que consideren que la pau amb els nord-americans el febrer del 2020 és humiliant. Kabul, de fet, té un registre ben dramàtic de les seves accions, amb atacs directes contra hospitals –metrallant malalts als llits–, escoles i fins i tot atemptant en casaments i funerals.

Però el fet que els Estats Units hagin fixat la data del 31 d’agost per acabar de retirar el seu personal militar del país fa que l’evacuació efectiva tingui al davant poc més de vint-i-quatre hores, i aquells que es consideren amenaçats pel nou règim islamista intenten per tots els mitjans abandonar l’Afganistan. A dins del país poden córrer tant o més risc que a les cues per entrar a l’aeroport i molta gent que se sent amenaçada no ha fet cas dels advertiments davant d’un atemptat.

La urgència i la perillositat de la situació l’havia posada de manifest ahir dijous al migdia, abans que es produís l’atemptat, el primer ministre britànic, Boris Johnson, que en declaracions a diferents mitjans de comunicació va assegurar que el temps que quedava per treure refugiats de Kabul era “bastant curt”.

Però el fet que els Estats Units hagin fixat la data del 31 d'agost per acabar de retirar el seu personal militar del país fa que l'evacuació efectiva tingui per endavant poc més de vint-i-quatre hores, i aquells que es consideren amenaçats pel nou règim islamista intenten per tots els mitjans abandonar l'Afganistan. A dins del país poden córrer tant o més risc que a les cues per entrar a l'aeroport i molta gent que se sent amenaçada ha fet cas omís dels advertiments davant d'un atemptat.