Temor pels milers de joves detinguts a les protestes de l'Iran

BarcelonaL'onada de protestes contra el govern de l'Iran s'ha saldat amb 3.700 detinguts, una xifra que triplica les primeres estimacions, segons ha anunciat avui oficialment un diputat a Teheran. En el dotzè dia de manifestacions, que van esclatar el 28 de desembre i es van escampar arreu del país per denunciar l'atur, la corrupció, les desigualtats socials, l'encariment de preus i la manca de llibertats, el diputat Mahmud Sadeghi ha aclarit que és difícil precisar el nombre d'empresonats perquè han actuat diverses forces de seguretat.

Les protestes protagonitzades per joves i treballadors iranians són les més importants contra el règim dels aiatol·làs des del 2009, que tenien un contingut sobretot democràtic. En aquest cas pesa més la protesta social, tot i que els manifestants també reclamen llibertats i denuncien la política exterior de Teheran, immers en les guerres de Síria i l'Iraq i aliat amb Hezbol·lah al Líban com a baluard de la defensa sectària del xiïsme al Pròxim Orient.

El balanç oficial de morts es manté en 22, tot i que entitats pro drets humans han denunciat la mort d'activistes a dins de les presons. "Hem pogut confirmar la mort de dos detinguts en circumstàncies desconegudes: l'un a Arak i l'altre a Teheran", ha explicat a l'ARA Tara Sepehri, investigadora de Human Rights Watch. "Estem molt preocupats per la situació dels milers de detinguts que hi pot haver arreu del país. La justícia iraniana hauria d'alliberar de manera immediata i incondicional tots aquells que només han participat en protestes pacífiques i assegurar judicis justos i amb totes les garanties als que estiguin acusats d'algun crim". HRW també reclama al parlament iranià una comissió d'investigació sobre els possibles abusos policials i les tortures i maltractaments sota detenció.

A les xarxes socials els grups opositors publiquen vídeos de protestes d'aquest dimarts davant la presó d'Evin, on els manifestants exigeixen la llibertat dels detinguts

Segons el governador de la ciutat de Mashhad, al nord-est del país, bressol de les protestes, el 85% dels detinguts han estat posats en llibertat després d'haver signat un document en què es comprometen a no reincidir. El guia suprem de l'Iran, el clergue Ali Khamenei, ha tornat a responsabilitzar els Estats Units d'estar al darrere de les protestes i en un tuit ha advertit Donald Trump que "aquests episodis psicòtics no poden quedar sense resposta".

Khamenei també ha acusat el Regne Unit i Israel d'haver manipulat les protestes. En una rara aparició, el cap dels serveis secrets israelians Yossi Cohen ha assegurat que les manifestacions són el resultat de la incapacitat del president reformista Hassan Rouhani de millorar les condicions de vida després de l'acord nuclear que ha suposat l'alleujament de les sancions internacionals. Cohen ha dit, però, que "no hem de posar gaires esperances" en el moviment.

Khamenei ha despatxat les protestes com a "focs d'artifici", però en una poc habitual concessió ha defensat que els iranians tenen dret d'expressar les seves preocupacions. "Aquestes inquietuds han de ser abordades. Hem de sentir-les, les hem d'escoltar. I hem de donar-hi resposta dins les nostres possibilitats", ha afirmat.

El diputat Hedayatollah Khademi, representant de la població d'Izeh, ha assegurat que la majoria de detinguts a la seva demarcació són joves d'entre 16 i 24 anys, i el reformista Mahmoud Sadeghi ha alertat que no se sap res de 10 dels 90 estudiants universitaris detinguts.

En una sessió a porta tancada diumenge al Parlament de Teheran, alguns diputats van reclamar que es restableixin internet i aplicacions com Telegram, vetades pel règim per impedir la propagació de les protestes.