Telenotícies rapejats per informar els joves africans i donar-los veu

BarcelonaQuan el virus de l’Ebola va arribar al Senegal, a finals d’agost del 2014, Xuman es va disfressar de metge i va començar a cantar. Va escollir la cançó 'Umbrella', de Rihanna. Però la lletra no tenia res a veure amb l’original. Tampoc la intenció. La seva versió es titulava 'Ebola est là' [L’Ebola és aquí], i al llarg de la peça informava del primer -i únic- cas d’aquesta malaltia al país i de les mesures que calia prendre per evitar-ne la propagació. Davant seu tenia una càmera que el gravava. Hores després, el vídeo corria com la pólvora per internet.

Va ser una de les primeres edicions del 'Journal rappé', una mena de telenotícies cantat que, a través del rap, busca acostar l’actualitat i el sentit crític als joves africans. Els rapers Xuman, ara de 43 anys, i Keyti, de 44, en són els creadors i els presentadors, i també els responsables que aquest format d’informatius s’hagi popularitzat arreu del continent: ja no només es veu al Senegal, sinó que joves de tota l’Àfrica el segueixen per la xarxa. El seu canal a YouTube té més de 80.000 subscriptors i en països com Uganda, Madagascar, Guinea i Mauritània han sorgit iniciatives semblants. Tot plegat per potenciar el protagonisme social i polític de la joventut en un continent on més de la meitat de la població és menor de 23 anys.

Una eina de connexió

Keyti respon a la trucada de l’ARA des de Dakar. De discurs reivindicatiu i esperançador, ràpidament es refereix a un dels principals problemes de fons de moltes societats africanes. “El caràcter autoritari de molts governs ha fet que la política sempre hagi semblat inaccessible per a la població. També la llibertat d’expressió o d’informació. Per això vam crear 'Journal rappé': per mirar de capgirar aquesta realitat”, explica el raper senegalès. La situació dels joves, que són el futur, també els preocupava. “Ens vam adonar que una gran part de les noves generacions estaven desconnectades del món i de la política. I això és un error, perquè el món i la política acaben condicionant-nos la vida”, continua amb veu ferma Keyti.

El 2013, doncs, va néixer 'Journal rappé'. Els dos cantants van fer-ne diverses proves pilot, que penjaven a internet i difonien a través de les xarxes socials, per saber quina era la resposta del públic. Des de llavors no han parat. A més, durant els primers tres anys, a banda d’emetre’s per internet, l’informatiu també sortia per la tele. Ara només es pot veure a través de la xarxa, perquè no troben ajudes per televisar-lo. “Internet és una via més fàcil i internacional. Molts dels joves ens segueixen pel telèfon mòbil”, comenta Keyti.

L’estructura de cada programa sol ser semblant. Xuman és qui rapeja l’actualitat en francès i Keyti ho fa en wòlof, l’idioma nacional majoritari al Senegal. En cada edició, d’uns 6 minuts, informen sobre les notícies més importants dels últims dies: tant del Senegal com d’altres països de l’Àfrica i de la resta del món. Sovint dediquen vídeos especials en què, sempre a ritme de rap, analitzen una temàtica concreta. A la xarxa, per exemple, s’hi poden trobar programes -fins i tot en format debat- sobre la crisi migratòria, la guerra del Iemen i la corrupció política.

Uns quilòmetres a l’est, Uganda és un dels països on s’ha reproduït aquest model. Allà cada setmana s’hi emet el 'Newz beat', un telenotícies rapejat en anglès i en luganda, una de les llengües del país. El projecte també està triomfant. Un dels objectius, tal com explica a l’ARA Gosia Lukomska, directora de la productora, passa per “introduir temes tabú com la igualtat de gènere, l’homosexualitat i la violència contra les dones”. Lukomska és conscient de la importància de la música en aquests formats. “El rap és molt popular entre els joves africans i capta la seva atenció”, diu.

Reivindicar el continent

Iniciatives com aquestes són vitals per al futur de la societat africana. Carlos Bajo, periodista especialitzat en ciberactivisme a l’Àfrica, ho corrobora: “És important donar eines als joves perquè reivindiquin el seu paper, qüestionin el poder i puguin millorar les coses. Durant anys no ha sigut així”. A més, tal com recorda Bajo, també ajuden a canviar la percepció que es té del continent. “Molts cops, de l’Àfrica només n’arriben les notícies negatives, però hi ha moltes realitats més enllà de la guerra, la fam i les epidèmies; i moltes són positives”, explica. Aquesta idea la denuncia també Keyti: “Durant molt de temps la nostra història s’ha escrit des de fora. Ara ja és hora que se senti la veu dels africans”.