Tel Aviv acull avui la Marxa de l'Orgull Gai

JERUSALEMBanderes amb l'arc de Sant Martí onegen aquests dies als carrers principals de Tel Aviv, també en bars, restaurants i clubs, tot i que només quatre estan pensats per als homosexuals. Amb aquests colors s'ha pintat un pas de vianants. Bona part dels 400.000 habitants d'aquesta ciutat mediterrània s'han fet seva la bandera de la diversitat. El motiu és la celebració avui de la Marxa de l'Orgull Gai, que l'any passat va atreure 100.000 persones. La primera edició, el 1998, només va aplegar alguns activistes. Era el mateix any que la transsexual israeliana Dana International guanyava el Festival d'Eurovisió.

La desfilada té el suport ciutadà i institucional. L'alcalde de Tel Aviv, Ron Huldai, parla de la Marxa de l'Orgull Gai com d'un dels símbols de la ciutat. Una enquesta feta pel portal GayCities.com i American Airlines l'any passat va proclamar la ciutat com el millor destí turístic gai del món, mentre que la guia de viatges de Lonely Planet la considerava una de les deu destinacions més interessants, entre altres coses pel seu ambient liberal.

Destinació contra els tabús

"Avui tota la ciutat és zona gai. Aquí celebrem l'única marxa homosexual del Pròxim Orient", afirma Adir Steiner, coordinador municipal dels actes. El president de l'organització Aguda, que vetlla pels drets dels homosexuals, bisexuals i transsexuals, Shai Doitsh, creu que l'èxit de Tel Aviv com a destí gai es deu a les platges, les festes, la cultura, l'absència de llocs underground i perquè és una ciutat molt segura. "Israel és un país jueu conservador, molt jove encara, però molt liberal en drets per als homosexuals", remarca Doitsh.

Tel Aviv també és el destí dels àrabs gais, lluny dels seus pobles o ciutats, on sol dominar el sentit més tradicional de la família. És el cas de Jamil Hadad, de 23 anys i natural de la ciutat cristiana de Nazaret, on l'homosexualitat, diu, és un tabú. "La meva família és molt conservadora, tothom esperava que em casés i tingués fills", explica Hadad, que després d'estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem se'n va anar a viure a Tel Aviv durant tres anys. "Aquí tampoc va ser fàcil per a mi. Era un estrany a la meva ciutat i també em sentia un estrany a Tel Aviv, una ciutat liberal però on la integració per a un àrab és difícil. Conec àrabs gais que canvien o judaïtzen els seus noms", reconeix Hadad, que per qüestions econòmiques ha de tornar a viure a Nazaret, on té penjada una bandera multicolor a la finestra de l'habitació. "És l'única manera de fer-me visible", matisa.

L'altra cara de Tel Aviv és a 90 quilòmetres de distància, a Jerusalem, on se celebra una marxa gai a l'agost. "Però allà no som benvinguts. Hi ha violència. La desfilada no serà una festa sinó una manifestació", sentencia Adir Steiner.