Comença el desmantellament del camp de Calais

ParísAmb la primera claror del dia, ha començat aquest matí el desmantellament -qui sap si el definitiu- del campament de refugiats més gran d’Europa, més conegut com la Jungla de Calais. Segons l’últim recompte oficial, encara hi malviuen 6.486 immigrants, una xifra que les ONG eleven fins a 10.000. Tots confiaven, i confien, a travessar el canal de la Mànega i fer realitat el somni anglès, gràcies al fet que molts tenen familiars al Regne Unit.

Unes 500 persones, sobretot sudanesos, han fet cua aquest matí quan, a les 8, ha obert les portes el centre de trànsit habilitat pel govern francès des d'on els immigrants que són a Calais seran repartits cap a diferents instal·lacions habilitades per tot França. Els primers autocars han sortit, amb normalitat, pocs minuts després.

Les autoritats franceses calculen que avui es podran traslladar 2.400 refugiats en 60 autobusos per distribuir-los entre els 280 centres d’acollida i d’orientació (CAO) repartits per tot el territori francès -a excepció de Còrsega- i que disposen de 7.500 places. Els 1.291 menors sols que hi ha al camp quedaran sota tutela francesa. En el dispositiu de buidatge s’afegiran 1.250 policies als 2.100 agents que ja hi estan desplegats.

El govern francès s’havia compromès a crear 9.000 places d’acollida, però finalment només en seran 7.500, una xifra que l’executiu gal considera suficient per absorbir els residents a la Jungla. Al voltant de 2.000 persones haurien abandonat ja el campament després de l’anunci de desmantellament perquè no els interessa demanar asil a França o perquè volen evitar que un cop al CAO se’ls reenviï al primer país europeu que van trepitjar, tal com preveu l’acord de Dublín.

Amb tot, molts es resisteixen a abandonar Calais perquè mantenen les expectatives de reunir-se amb familiars a l’altra banda del canal, malgrat saber que Londres manté la frontera blindada totalment per a ells. Ahir els nervis i la tensió acumulada van provocar petits enfrontaments entre algun resident i la policia. “No utilitzarem mètodes coercitius. Tractem de convèncer-los que han de desconfiar de les màfies que els prometen passar al Regne Unit”, explicava un portaveu del ministeri de l’Interior.

Tot i que el govern francès ha qualificat el desmantellament del campament d’“operació humanitària per protegir els immigrants”, les ONG entenen que l’executiu de Manuel Valls es mou per “una operació electoral”, pressionat per les queixes de comerciants i camioners i l’auge de l’extrema dreta xenòfoba. El coordinador general a Calais de Metges del Món, Amin Trouvé Baghdouche, denuncia, en declaracions a Mediapart, que “una vegada els refugiats pugin als autobusos, no hi ha cap certesa que rebran tot el suport”. A més, tem que els malalts amb patologies greus quedin desassistits.

Segons les ONG, una gran majoria dels residents de la Jungla no saben encara què faran quan els arribi l’hora de marxar. “La gent viu el dia a dia, i quan la policia arribi simplement agafaran la seva motxilla i el seu abric i se n’aniran”, prediu el president de l’Alberg dels Migrants, Christian Salomé. “La Jungla tanca? És cert?”, preguntaven ahir alguns migrants als periodistes.

L’experiència prèvia

La incertesa pel futur també plana sobre els nens sense cap adult de referència. En la memòria col·lectiva hi ha el tancament, el 2002, del centre de Sangatte, a tocar de Calais, que va obligar els migrants a dispersar-se, cosa que va provocar que es multipliquessin els campaments improvisats, un dels quals era el que es va crear a la perifèria de Calais, al costat del port i l’autopista, la primera Jungla, desmantellada el 2009. De fet, entre el 2010 i el 2014 el nombre de migrants en trànsit cap al Regne Unit a Calais va passar de menys de 500 a més de 1.200.

És per això que el 2015 es va obrir de nou un centre de dia amb lavabos, aigua, electricitat i que oferia sopars. Al costat, l’Ajuntament de Calais va cedir un terreny on va créixer l’actual Jungla que ara està a punt de tancar i on s’obligava els immigrants a allotjar-se per evitar les expulsions policials. Des d’aleshores, el campament informal ha sigut tolerat per les autoritats i no ha parat d’acollir cada vegada més persones que volien saltar al Regne Unit. Fins avui.