Tanca el camp de refugiats més gran del món

BarcelonaKènia ha posat data al tancament de Dadaab, el camp de refugiats més gran del món. Atenent pressions internacionals, Nairobi va accedir a ajornar sis mesos el seu pla previst per al novembre de l’any passat, però va insistir que la seva decisió és irrevocable, després d’haver reclamat insistentment més fons per al seu manteniment. El nou termini acaba el mes de maig. El govern d’Uhuru Kenyatta dona dues raons per desmantellar la casa de centenars de milers de persones. Primer, que ha arribat l’hora de posar caducitat a la solidaritat i l’esforç d’acollida i, segon i sobretot, el risc per a la “seguretat” nacional a causa de la infiltració de terroristes de la milícia jihadista Al-Shabaab entre els desplaçats, tot i que no aporta cap dada concloent que reforci la versió.

Dadaab va obrir el 1991 per donar refugi a 90.000 somalis que fugien de la guerra civil que ha destrossat les estructures indispensables per tirar endavant un estat i ha ocasionat un èxode que encara perdura. De fet, Dadaaab és la suma de tres camps: Dagahale, Ifo i Hagadera. Amb els anys, l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, i el govern de Kènia van anar ampliant les tendes a mesura que arribaven nous residents. En el moment àlgid, mig milió de persones s’hi allotjaven i ara es calcula que en queden menys de 300.000, tot i que fa de mal dir perquè hi ha refugiats que s’han traslladat portes enfora.

Dues generacions

Kenneth Lavelle, responsable de Metges sense Fronteres (MSF) a Dadaab, destaca que en aquests 25 anys han nascut dues generacions en aquesta instal·lació, creada com a resposta ràpida i temporal per a un conflicte cronificat i que no ha tingut altre remei que acollir damnificats d’altres guerres, fams i sequeres veïnes. Així que són gent que “no ha trepitjat Somàlia i que l’única casa que coneixen és Dadaab”. Tant és així que el juliol passat l’ONG va entrevistar milers de persones de Dagahale i el 86% rebutjaven tornar a Somàlia perquè consideren que no ha canviat cap dels condicionants que els van obligar a fugir a ells o les seves famílies. “Ens amoïna la inseguretat, la falta de serveis mèdics i de mitjans per sobreviure que els espera si creuen la frontera cap a Somàlia”, explica Lavelle, que confia que Kènia es repensi el termini i ajorni un cop més el tancament. “Si tanqués, es crearia una situació catastròfica”, adverteix el responsable de Metges Sense Fronteres.

Acord a tres bandes

El cert és que ja han tornat unes 30.000 persones. El 2013, l’ONU i els governs de Kènia i Somàlia van signar un acord tripartit per impulsar un programa de retorn “voluntari” cap a diferents ciutats somalis. La legislació internacional sobre refugiats prohibeix expressament les tornades forçades. Des de l’ACNUR, que apunta que el 25% dels de Dadaab sí que volen tornar, se subratlla especialment “l’absolut compliment de la voluntarietat” i una portaveu afirma que “només marxen els que han decidit fer-ho”. No obstant, les crítiques d’organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch (HRW) són contundents i parlen de “coaccions” i “tornades forçades”. Les entitats retreuen a l’agència de l’ONU que no s’hi oposi i que permeti que el govern de Nairobi organitzi autobusos i camions i enviï els refugiats a Somàlia, amb només 400 dòlars a la butxaca, perquè temen ser deportats posteriorment sense cap compensació.

Per a Victor Nyamori, cap de l’oficina d’Amnistia Internacional a Nairobi, la situació és molt greu perquè afecta una població especialment “vulnerable” que es troba en mig d’un joc d’interessos de difícil solució. Nyamori no només qüestiona els trasllats “voluntaris” sinó que també rebutja el nou emplaçament consensuat. En aquest sentit, denuncia que molts dels refugiats són traslladats a campaments de desplaçats molt menys preparats que els de Dadaab i amb nul·la capacitat per reintegrar-se.

L’Aisha té 21 anys i ha passat gairebé mitja vida a Dadaab, on va arribar amb 12 anys amb l’única companyia dels seus germans perquè els pares havien mort. L’agost de l’any passat va decidir tornar a la Somàlia de la seva infantesa i ara se’n penedeix, segons ha confessat als investigadors d’Amnistia Internacional. “Ho he fet [tornar a Somàlia] i mirin què ha passat, van cremar la meva tenda, van matar el meu company i el meu nadó i a mi em van deixar sense res”, es lamenta la jove, que va trigar mesos a fer el camí de tornada a Dadaab, que ja considera casa seva.

Somàlia és un estat políticament inestable, amb conflictes oberts en algunes regions i l’amenaça d’Al-Shabaab, que provoca desplaçaments forçats, fam i violència. Lavelle, de Metges Sense Fronteres, s’esgarrifa quan s’imagina que, si finalment s’acaba buidant el camp de Dadaab, molts dels seus residents hauran de travessar la frontera. Somàlia ja té més d’un milió de desplaçats interns i l’arribada de desenes de milers més suposaria un trasbals per a una societat incapaç d’assumir tantes boques.