Els talibans perfilen el nou cap de govern afganès
La UE vol obrir un diàleg amb condicions amb el nou règim però remarca que això no implica un reconeixement
SabadellJa fa dies que els talibans prometen que l'anunci de la composició del nou govern afganès és imminent, però els dies passen i l'executiu continua sense constituir-se. De moment, només hi ha informacions no oficials que asseguren que al capdavant del nou govern hi haurà el mul·là Abdul Ghani Baradar, un dels cofundadors dels talibans i cap polític del grup. Així ho han assegurat a Reuters fonts de l'organització islamista, que situen també en càrrecs rellevants el mul·là Mohammad Yaqoob (fill del difunt mul·là Omar, el líder històric dels talibans) i Xer Mohammad Abbas Stanikzai, que ja va formar part dels governs afganesos durant l'anterior règim dels talibans (1996-2001) i que actualment és una figura destacada de l'oficina política dels islamistes.
A l'espera que es concreti l'estructura d'aquest futur executiu, les potències occidentals insisteixen que ara per ara no tenen intenció de reconèixer els talibans com a governants legítims de l'Afganistan. L'alt representant de la Unió Europea per a la política exterior, Josep Borrell, ha assenyalat aquest divendres, després d'una trobada informal dels ministres d'Exteriors comunitaris, que la UE està disposada a mantenir contactes "operatius" amb els talibans, però amb condicions i deixant clar que això en cap cas no implica un reconeixement del futur govern.
Segons Borrell, aquest diàleg és imprescindible per poder "donar suport a la població afganesa", però només serà possible si els talibans garanteixen que l'Afganistan no tornarà a convertir-se en una base d'organitzacions terroristes i si es respecten els drets humans ("especialment els de les dones"), la legalitat i la llibertat de premsa. Entre les condicions que posa la UE hi ha també la formació d'un "govern de transició inclusiu i representatiu" sorgit de la negociació entre les diferents forces polítiques i la garantia que es permetrà l'arribada d'ajuda humanitària i la sortida del país dels ciutadans estrangers i dels afganesos en situació de risc.
En un sentit similar s'ha pronunciat el ministre d'Exteriors britànic, Dominic Raab, que durant una visita al Pakistan ha reconegut que el Regne Unit considera "important" mantenir "una línia de comunicació directa" amb els talibans, però ha afegit: "El nostre posicionament és no reconèixer els talibans com a govern". Per la seva banda, l'ambaixadora dels Estats Units davant de l'ONU, Linda Thomas-Greenfield, ha afirmat que el govern nord-americà "encara no està preparat per reconèixer els talibans".
Washington també ha advertit que ara per ara no té intenció de desbloquejar els milers de milions de dòlars en or, divises i altres béns que l'estat afganès té en bancs nord-americans, i que estan congelats des de l'arribada dels islamistes al poder. "Mantenim el nostre compromís amb el poble afganès i no hem rebaixat la pressió de les sancions sobre els líders talibans o les significatives restriccions a l'accés al sistema financer internacional", ha explicat a Reuters una font del departament del Tresor dels EUA. Diverses organitzacions humanitàries han advertit que mantenir congelats aquests fons pot acabar d'enfonsar l'economia afganesa i pot tenir conseqüències molt greus per a la població del país.
Nova protesta de dones
Des del seu retorn al poder, el 15 d'agost, els talibans s'han esforçat a mostrar una certa imatge de moderació en àmbits com els drets de les dones, que van quedar completament anul·lats l'última vegada que els integristes van governar el país. Malgrat això, es tem que un cop constituït el nou govern els talibans recuperin les polítiques d'aquella etapa i per això aquest divendres un grup de desenes de dones s'han manifestat a Kabul per exigir respecte pels seus drets. Aquest dijous ja hi va haver una protesta similar a la ciutat d'Herat.
"Fem aquestes manifestacions perquè sense la presència de dones cap societat no pot prosperar. L'eliminació de les dones suposa eliminar éssers humans. Si les dones no estan presents en un país, en una societat, en un ministeri o en un govern, aquell país o aquell govern no tindran èxit", ha dit Fatema Etemadi, una de les manifestants.
