Els talibans juguen amb la confusió per collar les dones a l'Afganistan
L'aplicació de les normes rigoristes canvia segons l'interlocutor
BarcelonaLa connexió a internet no és bona i la seva imatge es veu borrosa a través del mòbil, però malgrat això es pot apreciar un cert somriure a les seves cares. La Zohra porta un mocador gris al cap i la Rana un de color blau. Totes dues tenen 21 anys i estudien llengua i literatura hispàniques a la Universitat de Kabul. Han estat set mesos sense anar a classe perquè els talibans van tancar totes les universitats públiques l'agost passat quan van arribar al poder a l'Afganistan. Ara han reobert les aules, però amb una condició: nois i noies no poden anar a la mateixa classe.
Ells van a la universitat dimarts, dijous i diumenges. I elles, dilluns, dimecres i dissabtes. És a dir, les classes que abans feien en sis dies de la setmana, ara les fan en tres. A més elles han de vestir túnica i vel negres, i cobrir-se la cara amb una mascareta. I la raó d'això últim no és precisament el coronavirus: “Els nois no estan obligats a portar-la”, asseguren la Zohra i la Rana. Amb tot, admeten, elles estan disposades a passar pel tub. “Preferim vestir com ens diuen a quedar-nos sense poder anar a la universitat”, aclareixen.
Els talibans van anunciar el 7 de maig que el burca torna a ser obligatori. És a dir, que totes les dones l’han de portar quan surten al carrer. I dijous passat van advertir que les presentadores de la televisió també s’han de cobrir la cara. Malgrat això, durant els últims dies s'han vist pocs burques al carrer a Kabul, asseguren totes les persones amb qui ha consultat aquest diari. La majoria de dones continuen mostrant la cara però, això sí, porten un vel al cap i fa mesos que van canviar la seva manera de vestir. Ara a la capital afganesa ja no hi ha jovenetes que portin texans o que mostrin els cabells despreocupadament. Des que els talibans van arribar al poder, totes les dones, gairebé sense excepció, vesteixen el tradicional xapan, una mena de túnica que cobreix les formes del cos.
"La meva germana treballa a l'oficina que expedeix els documents d'identitat i els talibans li han advertit aquesta setmana que ha de portar un vel gran i negre al cap", explica Salima Sharifi, que és activista i dirigeix a Kabul l'Organització per a la Protecció Social de les Dones Afganeses. L'associació continua activa a l'Afganistan, però ja no fa projectes vinculats amb la pau, els drets humans i els drets de les dones perquè, segons diu Sharifi, els talibans els han prohibit. Com a alternativa, ara treballen en projectes de promoció de la higiene. L’activista admet que, lògicament, la seva germana ha acatat les ordres de portar un vel gran i negre. No vol quedar-se sense feina.
“El pitjor és que els talibans no estan coordinats entre ells. Uns diuen una cosa i els altres, una altra”, lamenta Sharifi. Això vol dir que les normes canvien segons amb qui et trobes. I a això s'hi afegeix la por de la població. L'activista en posa un exemple: “L'altre dia vaig agafar un taxi i el taxista no em va deixar pujar perquè no anava acompanyada d'un home”. I continua relatant: “El taxista em va aclarir que ell no tenia cap inconvenient que jo anés sola, però no volia tenir problemes amb els talibans”. Una altra de les normes que els fonamentalistes han establert és que les dones han d'anar acompanyades d'un home de la seva família quan viatgen. Però que aquesta norma es compleixi o no depèn del talibà de torn.
Zarifa Yaqobi també és activista i dies enrere va participar en una manifestació a Kabul contra l'obligació de portar burca. Segons assegura, la majoria d'afganeses s'oposen a haver de portar aquesta peça de vestir. Quan li pregunten quantes dones van participar en la protesta, però, contesta: “Érem deu persones”. Són poques les dones que volen arriscar-se. Yaqobi també treballava per a l'administració pública, però, a diferència de la germana de Sharifi, els talibans sí que la van acomiadar per ser dona.
“No està clar en quins sectors les dones poden treballar i en quins no”, destaca Thomas Ruttig, cofundador del think tank Afghanistan Analysts Network i una de les persones que millor coneix l'Afganistan. Va començar a treballar al país als anys vuitanta. Els talibans juguen precisament amb això, amb la confusió. Això vol dir que són millors els talibans d'ara que els d'abans, els dels anys noranta? Ruttig contesta amb rotunditat: “No, perquè tenen la mateixa ideologia de sempre”.