Els talibans assetgen la segona ciutat més important de l’Afganistan

BarcelonaEls talibans han capturat els passos de frontera que connecten l'Afganistan amb l'Iran i el Turkmenistan al nord-oest, i han envoltat Herat, la segona ciutat més important del país i el seu principal nucli econòmic. Allà es concentren bona part de les empreses i indústries afganeses. La rapidesa de la seva ofensiva fa témer que puguin conquerir alguna ciutat en les pròximes setmanes i fins i tot amenaçar la capital, Kabul. Així mateix, hi ha el risc real que esclati una guerra civil, coincidint amb la retirada de les tropes nord-americanes.

En concret, durant les últimes hores els islamistes han capturat els passos fronterers d'Islam Qala i de Torghundi, tots dos situats a la província nord-occidental de Herat i considerats claus, ja que l'Afganistan depèn en bona part de la importació de productes dels seus veïns. Tan sols cal visitar algunes de les botigues d'aquesta zona: la majoria d'articles són de fabricació iraniana. Els talibans han arribat al pas fronterer d'Islam Qala i han tret la bandera afganesa que onejava a la seva teulada.

Mobilització de milícies

Davant l'avanç islamista, un dels més prominents senyors de la guerra de l'Afganistan, Ismail Khan, ha fet una crida per mobilitzar centenars dels seus seguidors amb l'objectiu de defensar Herat. "Salvarem Herat d'aquells que intenten saquejar-la", ha afirmat. Khan, que també és fonamentalista, és originari d'aquesta ciutat del nord-oest de l'Afganistan, va lluitar contra les tropes soviètiques durant els anys vuitanta, i als noranta va cometre tota mena de crims de guerra amb l'objectiu de guanyar poder al país. Però mai ha estat jutjat perquè el Parlament afganès va aprovar una llei d'amnistia el 2007 que garanteix la impunitat als líders militars que van participar en la guerra als anys vuitanta i noranta.

Des de la caiguda del règim talibà a finals del 2001, Khan ha tingut un important paper en l'administració afganesa amb la connivència de la comunitat internacional, i ha continuat disposant d’una milícia. Si Khan mobilitza ara els seus homes, altres senyors de la guerra podrien fer el mateix i l'Afganistan es podria sumir en una guerra total, en què no només s'enfrontarien els talibans i l'exèrcit afganès, sinó una infinitat de faccions. El país tornaria d'aquesta manera al punt de partida, és a dir a la situació en què estava als anys noranta, abans de la intervenció dels Estats Units.

Ofensiva talibana

En les últimes setmanes els talibans han conquerit desenes de districtes del país. Aquesta setmana han capturat diversos districtes a la província de Badghis, també situada al nord-oest i on les tropes espanyoles van estar desplegades durant anys. Fins i tot han atacat la seva capital, Qala-e Nau, que s'ha convertit en una ciutat fantasma: bona part de la població ha fugit i totes les botigues estan tancades. A les ciutats, a més, les persones que treballen per a institucions internacionals o per al govern afganès intenten aconseguir un visat per sortir del país, per por de represàlies. D'altra banda, a Kabul el preu dels aliments s'ha disparat perquè els talibans bloquegen algunes carreteres clau que connecten amb la capital. Així mateix, el subministrament elèctric està seriosament afectat, ja que els fonamentalistes han atacat diverses torres d'alta tensió.

Els talibans van començar la seva ofensiva a gran escala l'1 de maig, que era la data en què en teoria totes les tropes dels Estats Units s'haurien d'haver retirat de l'Afganistan ,segons l'acord de pau signat entre els fonamentalistes i l'administració de Donald Trump a Doha l'any passat. L'actual president nord-americà, Joe Biden, va ajornar la marxa dels efectius precisament per la situació d'inestabilitat al país, però aquesta setmana ha anunciat que la missió dels Estats Units a l'Afganistan es donarà per tancada el 31 d'agost passi el que passi.