Tailàndia, tres anys de dictadura militar

BangkokSi algun dels generals de la junta militar de Tailàndia tenia ganes de celebrar ahir el tercer aniversari del cop d’estat que els va dur al poder, l’hi van fer empassar. Com? Amb una bomba d’escassa potència però amb tota la intenció, no només per la data escollida sinó també pel lloc: la sala d’espera d’un hospital militar del centre de Bangkok, popular entre soldats, oficials retirats i les seves famílies. En total, una quarantena de persones van resultar ferides, la majoria lleus, en una acció que, al tancament d’aquesta edició, no havia reivindicat ningú.

Tot i això, la junta va córrer a culpar-ne els seus enemics, sense especificar quins. Pel tipus d’explosiu utilitzat, tot apunta a la insurgència musulmanomalaia del sud del país, que l’any passat ja va causar quatre morts en una cadena d’atemptats bomba en diverses poblacions turístiques. Aquest grup armat és l’únic que segueix desafiant obertament el règim militar, que ha esclafat sense contemplacions la dissidència a la resta del país.

De fet, l’aniversari del cop va ser rebut amb poques mostres públiques de rebuig. Estudiants de la Universitat de Thammasat ho van intentar diumenge imprimint uns cartells amb l’eslògan “Infeliç aniversari, tres anys de dictadura”, dels quals els comissaris polítics van impedir la distribució. Des del cop d’estat, la junta ha prohibit els actes de caràcter polític i això inclou fins i tot reunions d’afectats per ordres d’expropiació de terres. També ha vetat desenes de conferències i debats, inclosos alguns d’organitzats pel Club de Corresponsals Estrangers, on s’ha fet habitual veure-hi policies de paisà.

Sense dissidència

Desafiar els militars, fins i tot amb accions simbòliques com llegir en públic la novel·la 1984, de George Orwell, ha dut centenars de persones a ser detingudes i incomunicades durant dies, i a ser sotmeses al que la junta anomena un “ajustament d’actitud”. Les organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat aquesta campanya de detencions “arbitràries”, així com lleis per coartar la llibertat d’expressió. Una és la de lesa majestat, que castiga la difamació i insults a la Corona amb penes de 15 anys de presó. Aquestes condemnes s’han multiplicat fins a arribar a més d’un centenar des que manen els militars.

La junta també ha trobat poca resistència per part dels partits polítics, incloent-hi el moviment liderat per l’ex primer ministre Thaksin Shinawatra, que des del 2001 fins que va ser apartat del poder per l’exèrcit el 2006 havia guanyat totes les eleccions gràcies al suport de la població rural a les seves polítiques populistes. Exiliat a Dubai, havia col·locat la seva germana Yingluck al capdavant de l’últim govern escollit democràticament, el que va ser derrocat per l’exèrcit el 22 de maig del 2014 després de mesos de protestes, sovint violentes, instigades per les elits conservadores. Els militars van justificar la seva intervenció com a necessària per restaurar la pau i l’ordre, i per fer reformes per acabar amb la corrupció abans de convocar de nou eleccions.

Després de mesos de silenci, Yingluck Shinawatra va recórrer ahir a Facebook per demanar a l’exèrcit que restauri la democràcia i eviti perjudicar l’economia. La tailandesa és la segona economia del Sud-est Asiàtic, però la que menys creix de la regió des que manen els militars, amb una dependència creixent del turisme i de la despesa pública en grans infraestructures, mentre que les exportacions i la inversió estrangera cauen. La junta que lidera el general Prayuth Chan-o-cha, que inicialment va prometre que estaria un any al poder, ha ajornat diverses vegades la convocatòria d’eleccions. L’última, amb l’excusa de l’any de dol decretat per la mort del venerat rei Bhumibol, ha endarrerit els comicis almenys fins al 2018. La formació d’un govern democràtic, però, difícilment farà que els militars tornin a les casernes. En aquests tres anys la junta ha impulsat una frenètica activitat legislativa per consolidar el seu domini en tots els aspectes de la vida pública del país.

La peça clau és la nova Constitució, la vintena des de la fi de la monarquia absoluta el 1932, aprovada l’agost passat en un referèndum en què fer campanya en contra estava prohibit. Amb la nova carta magna la junta s’autoconcedeix el dret d’escollir a dit el Senat, des d’on podrà vetar lleis i imposar nomenaments. A més, prepara un pla d’acció política a 20 anys que serà d’obligat compliment per a qualsevol govern electe. Segons la politòloga Puangthong Pawakapan, “el pla no pretén només controlar la direcció del desenvolupament del país, sinó garantir que els militars podran controlar i desfer-se de governs electes que no els agradin”.

És delicte consultar a internet continguts “ofensius” sobre el rei

Després del cop d’estat del maig del 2014, els generals de la junta militar van sotmetre els mitjans de comunicació a una censura que només s’ha relaxat quan l’amenaça de presó ha consolidat l’autocensura a tota la premsa, inclosa la internacional, sobretot en relació a informacions sobre la Corona. El nou rei, Vajiralongkorn, no té la mateixa popularitat que el seu pare -Bhumibol- per culpa d’una vida privada plena d’escàndols i excessos que els tailandesos coneixen i comenten gràcies a la difusió d’informacions a través d’internet. Impedir-ho s’ha convertit en una obsessió per a la junta, fins al punt que la setmana passada va amenaçar Facebook de bloquejar-lo si la popular xarxa social no retirava un centenar de comentaris, fotografies i vídeos que comprometen la imatge del nou rei. Se’l podia veure abillat amb una samarreta curta mostrant el melic. Ahir la policia va anar més lluny i va advertir que a partir d’ara no només serà considerat com a delicte la difusió de continguts insultants cap a la monarquia, sinó també consultar-los.