Tailàndia perd la por al seu rei

PeriodistaLa placa instal·lada pels activistes al setembre prop del Palau Reial de Bangkok semblava un desafiament. “El poble ha expressat el seu desig que Tailàndia pertanyi al poble i no al rei”, deia. Uns 18.000 participants van esclatar d’alegria quan la placa va ser instal·lada, entre crits de “Fora el feudalisme, visca el poble”, en el que constitueix una bufetada d’afartament a la monarquia que governa el país amb l’ajuda de l’exèrcit. La placa va ser eliminada hores més tard i alguns líders estudiantils serien arrestats, però la por s’esvaeix al país asiàtic. I això espanta els seus dirigents.

L’onada de protestes que va començar al febrer després de la dissolució del Partit Futur (oposició democràtica), reforçada al juny després de la desaparició d’un dels seus líders a Cambodja, ha remuntat en forma de protestes al més pur estil hongkonguès -sense lideratge, pacífiques i juvenils, sobtades i convocades per les xarxes socials- i amb un potencial extraordinari de canvi. Els manifestants demanen la dissolució del govern, la reforma de la Constitució i la fi de les fustigacions contra l’oposició, però per sobre de tot una reforma de la monarquia que ofega el país, en mans d’un home que és l’antítesi del seu pare, el venerat rei Bhumibol, que encarnava a ulls del seu poble els valors budistes. I això és un revulsiu en un país on criticar el rei o qualsevol dels seus familiar implica 15 anys de presó sota la llei de lesa majestat i on cadascuna de les seves fins ara 19 Constitucions ha anat encapçalada per un article que obliga al sotmetiment absolut al monarca.

Però l’actual rei no recorda el seu progenitor. Maha Vajiralongkorn, un playboy resident a Alemanya que presumeix de concubines, s’esforça en apuntalar la seva fortuna -el seu pare va ser el monarca més ric del món, però el seu fill amenaça amb arrabassar-li el títol- des que va arribar al tron, l’any 2017. Va prendre el control directe de la Propietat de la Corona, que administra les inversions reials -abans a càrrec del ministeri de Finances-, i gestiona personalment aquest fons, estimat en 40.000 milions de dòlars, amb participació dels principals emporis empresarials privats del país, a més de rebre fons de l’estat de més de mil milions de dòlars l’any.

Però no només li preocupen els comptes, també l’estructura militar sobre la qual s’assenta el seu poder. D’aquí que després del referèndum del 2016, que va aprovar una reforma constitucional a imatge i semblança de la junta colpista, Vajiralongkorn imposés canvis que li faciliten el control. El rei també va posar sota el seu comandament totes les unitats militars basades a Bangkok, una concentració de poder militar sense precedents en la Tailàndia moderna. Massa per a un poble àvid de democràcia.

Les peticions de reforma de la monarquia aterreixen la junta del general colpista Prayuth Chan-o-cha. El 14 d’octubre milers de manifestants van intentar acampar davant la seu del govern tailandès. Prop d’allà, la caravana reial va ser aclamada per fidels monàrquics. L’explosiva situació va portar l’exèrcit a decretar un estat d’emergència que retallava la llibertat d’expressió i manifestació. Cinc dies després, el canal de televisió Voice TV, conegut per la seva cobertura de les marxes, va ser clausurat. A més, el govern va demanar als tribunals que acabessin amb els mitjans opositors Prachatai, The Reporters i The Standard, així com amb el canal de Telegram del moviment democràtic Joventut Lliure en un intent de frenar les protestes. Els tribunals ho van rebutjar.

El govern va prohibir les emissions en directe i les selfies des de les marxes i va arrestar 81 manifestants. El decret també prohibia les marxes, però els estudiants el van desafiar llançant-se als carrers. En una altra rèmora hongkonguesa, l’exèrcit va ruixar amb aigua barrejada amb productes abrasius els manifestants, que es van defensar amb paraigües.

Aquesta setmana el decret d’emergència ha sigut anul·lat, en una nova victòria inesperada. Però la pressió sobre l’oposició no canvia, ja que continua en vigor un decret similar amb motiu del covid-19. Però ells no estan disposats a cedir: exigeixen la dimissió del primer ministre i amenacen amb continuar fins al final. A Tailàndia el rei va despullat i les conseqüències són imprevisibles.