Els tadjiks, entre l’infern i el paradís
A principis d’any el Centre Internacional de Contraterrorisme de l’Haia va publicar La guerra per suïcidi, un informe que analitza l’ús dels atemptats suïcides per part de l’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq i Síria l’any passat. Una de les dades més sorprenents és l’origen dels suïcides estrangers, ja que en el llistat de nacionalitats n’hi ha una que destaca per sobre de la resta: els tadjiks. És possible que molts d’ells s’hagin inspirat en Gulmurod Khalimov, l’actual ministre de la guerra de l’EI.
Aquest tadjik de 41 anys, abans d’unir-se a l’EI, va ser coronel de les forces especials de la policia del Tadjikistan. Tal com va revelar en un vídeo del 2015, que va provocar un escàndol a Washington, Khalimov va ser entrenat en la lluita antiterrorista per l’empresa Blackwater als EUA, on va viatjar almenys en tres ocasions, convidat pel Departament d’Estat. Khalimov és ara comandant de les forces de l’EI a Mossul, on sembla que hauria estat ferit i operat per un cirurgià alemany fa poc. Els americans han posat preu al seu cap: 3 milions de dòlars. Molt probablement la figura controvertida i desafiant de Khalimov ha fet molt per atraure tadjiks a l’EI, però les causes últimes de la militància jihadista dels tadjiks cal buscar-les al cor de l’Àsia Central.
Amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, el Tadjikistan es va convertir en una república independent, com a nou estat dels perses orientals, els tadjiks, majoritàriament sunnites. Però tot just després de la independència, va esclatar al país una guerra civil que va deixar més de 100.000 morts. Del conflicte en va sortir vencedor el cap de l’antiga nomenklatura, Emomali Rahmon, que governa des del 1992. Després d’una certa tolerància respecte als seus opositors polítics, l’any 2010 el règim va començar una escalada repressora que ha convertit el país en una de les dictadures més brutals.
Al país més pobre de l’Àsia Central, la persecució política s’ha centrat en qualsevol expressió de l’islam que es consideri fora dels canals controlats per l’estat. Un centenar de mesquites s’han clausurat els últims anys i el 2015 el principal partit de l’oposició ha sigut declarat fora de la llei. El seu principal dirigent, Muhiddin Kabiri, està amagat a Turquia amb una ordre de recerca de les autoritats tadjiks validada per la Interpol. A Istanbul, precisament, és on va morir assassinat un altre dirigent opositor tadjik. Umarali Kuvvatov havia fugit del país amb la seva família en un periple que el va portar a amagar-se a Rússia, els Emirats Àrabs Units, el Kirguizistan i finalment Turquia.
Un assassinat planificat
La família Kuvvatov es va sentir segura a Istanbul i va abaixar la guàrdia fa dos anys, quan va acceptar una invitació a un sopar organitzat per un tadjik que havien conegut. Va resultar que era un agent dels serveis secrets tadjiks i després d’enverinar la família durant el sopar, un altre agent que els esperava a casa va disparar un tret mortal a Umarali Kuvvatov; la dona i els fills van sobreviure. Mai s’ha pogut relacionar l’assassinat amb el president tadjik, però totes les sospites recauen sobre ell com a inspirador del crim.
El dimarts 21 de març els tadjiks, com tot el món persa, celebraran l’entrada del nou any, el Nowruz, atrapats entre l’infern de Rahmon, el dèspota de Duixanbe, i l’EI, que els porta directament al paradís.
