Suu Kyi, una Nobel de la pau qüestionada
Creix la pressió internacional cap a la líder birmana pel seu silenci en les matances dels rohingyes
BarcelonaMalala Yousafzai ha sigut l’última veu a afegir-se a les crítiques a Aung San Suu Kyi per la seva connivència i passivitat en la persecució brutal que pateixen els rohingyes, una minoria musulmana de Birmània. De Nobel de la pau a Nobel de la pau, la noia pakistanesa demana que faci algun un gest per acabar amb el que les Nacions Unides han titllat de “neteja ètnica” i que està provocant la fugida massiva de milers de persones cap a la veïna Bangladesh en una de les pitjors crisis humanitàries. L’èxode, l’últim d’una llarga llista de fugides, va començar el 25 d’agost, quan l’exèrcit birmà va reprimir una zona del nord del país. L’últim balanç és de 400 morts i 90.000 desplaçats.
Suu Kyi va ser, durant els 15 anys que va estar sota arrest domiciliari, la icona de la lluita per la democràcia en un país governat amb mà de ferro per una junta militar. La comunitat internacional va estar sempre al costat d’aquesta dona menuda i van ser molts els ambaixadors que van donar veu a la seva causa.
El 1991 l’Acadèmia Sueca li va atorgar el Nobel de la pau, un premi que no va poder recollir fins al 2012, dos anys després de ser alliberada. En el discurs d’acceptació del premi, l’activista birmana va emocionar quan va dir que rebia el guardó com un “reconeixement a la unitat de la humanitat” i va alertar del perill de silenciar i oblidar conflictes. “Ignorar el patiment -va continuar en el seu discurs- suposa llavors de confictes”. Avui la birmana rebutja les investigacions que confirmen els abusos amb els rohingyes i assegura que són acusacions “fabricades”. Suu Kyi no ha criticat directament la minoria però accepta que el seu govern s’hi refereixi pejorativament com a “bengalís”, en un intent de criminalitzar-los com a immigrants irregulars al seu país.
Oficialment Suu Kyi és consellera d’estat del govern birmà però en realitat és la presidenta a l’ombra, víctima d’una llei feta a mida que veta la presidència a qualsevol que tingui parents estrangers. Suu Kyi, de 72 anys i filla de l’heroi de la independència local, es va casar amb un britànic i els seus dos fills també ho són. No obstant això, actua com a líder del país i rep i és rebuda per autoritats estrangeres.
El vestit d’activista que tantes ovacions li va reportar s’ha quedat en un armari i ara llueix l’uniforme de la política real a Birmània, un país de majoria budista on els militars es van garantir el 25% dels escons i el nacionalisme budista ofega les minories. La Dama no ha alçat la veu contra la persecució dels rohingyes i els vells suports s’han convertit en nous retrets. Com el de la Malala, la Nobel més jove de la història, que no entén que Suu Kyi no hagi condemnat les matances. “El món l’està esperant i els musulmans rohingyes estan esperant”, escrivia la pakistanesa.
Fa menys d’un any, fins a 11 Nobels de la pau signaven un dur manifest en què confessaven que se sentien “decebuts” i “frustrats” perquè una antiga lluitadora per la democràcia no hagués pres “cap iniciativa “per garantir la ciutadania de ple dret” dels rohingyes. La crida no va tenir cap efecte i a principis d’any, Suu Kyi impedia l’accés de les Nacions Unides per investigar les denúncies. Valorada a casa i pressionada fora, cada cop són més els que qüestionen si mereix mantenir el Nobel.
De religió musulmana
A Birmània es calcula que hi viuen més d’un milió de rohingyes, una minoria ètnica de majoria musulmana originària de l’estat de Rakhine, al nord del país, i descendents de comerciants àrabs.
Sense nacionalitat
Els rohingyes havien tingut reconeixement ètnic diferenciat en la Birmània britànica. Però amb la independència, se’ls pren la nacionalitat i passen a ser considerats migrants bengalís irregulars i fins i tot se’ls nega el nom.
Persecució violenta
Els rohingyes són una de les minories més perseguides del món. Als anys 70 es van produir les primeres grans onades amb milers de persones que fugien de la violència cap a Bangladesh, Malàisia, Tailàndia o altres països del Sud-est Asiàtic.
“Neteja ètnica”
Els rohingyes han denunciat violacions i assassinats, que van valer que l’ONU alertés de la “neteja ètnica”. La persecució continua als països d’acollida, on les autoritats tanquen milers de persones en camps sense condicions ni drets.