Suu Kyi assegura que ajudarà els rohingyes a retornar a Birmània

BangkokDesprés d'haver-se negat a acudir a l'Assemblea de les Nacions Unides, la consellera d'estat i líder 'de facto' de Birmània, Suu Kyi, ha assegurat aquest dimarts que el govern del seu país no eludeix responsabilitats i que està amb els que pateixen, en referència a la violència que la minoria musulmana rohingya viu a l'estat de Rakhine.

"Tot i els nostres esforços, no hem pogut aturar el conflicte, però no és la intenció del govern eludir responsabilitats", ha explicat Suu Kyi en un discurs televisat que ha fet a la capital, Naypyidaw, davant de diplomàtics, autoritats i periodistes. "Condemnem totes les violacions dels drets humans; ens comprometem amb l'imperi de la llei i l'ordre", ha afegit.

La Nobel de la pau, a més, s'ha compromès a fer arribar ajuda humanitària a la regió i a permetre el retorn dels refugiats rohingyes que en els últims dies han creuat la frontera cap a Bangla Desh fugint de la violència. La minoria ha denunciat atacs i violacions sobretot per part de les forces de seguretat. Suu Kyi, però, ha afirmat que les operacions militars van finalitzar el 5 de setembre.

Crisi humanitària

Des del 25 d'agost, els rohingyes, minoria musulmana que viu en una Birmània majoritàriament budista, han patit diversos atacs principalment a l'estat de Rakhine, on s'estima que hi viuen més d'un milió de rohingyes. Per això, han començat a abandonar el territori cap al país més pròxim, que és Bangla Desh.

Fins ara, ja ho han fet uns 400.000 rohingyes, la meitat dones i nens, i centenars de persones han mort en l'intent. Tot i així, a Bangla Desh tenen dificultats per accedir al menjar, l'aigua i l'assistència sanitària.

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va qualificar aquesta crisi de "neteja ètnica" i va demanar la suspensió de les accions militars ja fa uns dies.

En l'Assemblea que va inaugurar-se ahir a Nova York, està previst debatre sobre la situació dels rohingyes. I la missió de l'ONU que treballa a Birmània ha demanat al govern "accés ple i sense impediments" al país per poder verificar les denúncies sobre els greus abusos comesos contra la minoria ètnica.

Minoria perseguida

Tot i així, aquesta no és la primera vegada que la minoria rohingya és perseguida. Les autoritats birmanes no reconeixen la ciutadania rohingya i consideren aquesta població immigrant bengalí, motiu pel qual els imposa múltiples restriccions, com la privació de moviments. L'any 2012 va produir-se un brot de violència que va acabar amb 160 morts i va deixar uns 120.000 rohingyes confinats en 67 camps de desplaçats.

Nobel de la pau qüestionada

El 1991, l’Acadèmia Sueca va atorgar a Suu Kyi el Nobel de la pau, un premi que no va poder recollir fins al 2012, quan va ser alliberada després d'estar 15 anys sota arrest domiciliari. En el discurs d’acceptació del premi, l’activista birmana va emocionar-se quan va dir que rebia el guardó com un “reconeixement a la unitat de la humanitat” i va alertar del perill de silenciar i oblidar conflictes. Avui la birmana rebutja les investigacions que confirmen els abusos cap als rohingyes i assegura que són acusacions “fabricades”.

Tot i que en un inici va ser durament criticada pel seu silenci en la crisi dels rohingyes, després Suu Kyi va denunciar la desinformació que hi havia hagut al voltant de l'onada de violència al país. En una conversa amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va apuntar: "Sabem molt bé, millor que la majoria, el que signifiquen la privació dels drets humans i la protecció democràtica. Ens assegurarem que totes les persones del país siguin protegides, així com el seus drets a la defensa humanitària, social i política".