El Suprem dels EUA torna a avalar l'Obamacare

SabadellPer tercera vegada en menys d'una dècada, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha fet costat aquest dijous a la reforma sanitària impulsada per l'expresident Barack Obama i coneguda popularment com a Obamacare. Per una clara majoria (7 a 2), el tribunal ha rebutjat un recurs interposat per diversos estats governats pel Partit Republicà, sota el lideratge de Texas, que pretenia que es declarés inconstitucional un dels punts clau de la llei i, per extensió, el conjunt del text. Els jutges no han entrat a valorar el fons de la qüestió, sinó que han rebutjat el recurs perquè consideren que cap dels seus signants no està afectat directament pel precepte que es posava en qüestió i, en conseqüència, no tenien la capacitat legal de presentar la demanda.

En concret, el punt que qüestionaven els demandants era l'anomenat mandat individual, que obliga tots els ciutadans nord-americans a tenir contractada una assegurança. La llei preveu que, en cas contrari, se'ls pugui imposar una multa, però el 2017 el Congrés, aleshores amb majoria republicana a les dues cambres, va eliminar aquesta sanció. En opinió dels demandants aquest canvi convertia automàticament en il·legal el mandat individual. Una sentència d'un jutge federal de Texas ho va considerar així, i per tant calia invalidar tota la llei, però posteriorment un tribunal d'apel·lació va indicar que només es podia considerar inconstitucional aquest punt, però no la resta del text. Finalment el cas ha arribat al Suprem, que ha tombat el recurs sencer.

Més de 20 milions d'afectats

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha referit a la decisió com "una gran victòria per al poble nord-americà" i ha recordat que hi ha "milions de persones que depenen de la llei d'assistència mèdica assequible", el nom oficial de l'Obamacare. Segons un informe de l'Urban Institute, la derogació de la llei podria deixar sense assegurança mèdica 21,1 milions de persones.

En opinió de la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, es tracta d'una "victòria clau per als demòcrates que han treballat per defensar la protecció de les persones amb problemes de salut preexistents [que, abans de l'aprovació de l'Obamacare, sovint eren rebutjades per les asseguradores] davant els esforços incansables dels republicans per desmantellar-la".

Poc després de la seva arribada a la Casa Blanca, Biden (que havia sigut vicepresident amb Obama) va comunicar al Suprem el seu suport a la llei, en contra del que havia fet el seu antecessor a la presidència, Donald Trump, que durant tot el seu mandat va maniobrar per tombar-la i havia donat suport a la demanda impulsada per l'estat de Texas. Entre els defensors de l'Obamacare hi ha també una coalició de 20 estats de majoria demòcrata, que, sota el lideratge de Califòrnia i Nova York, van argumentar el seu suport a la llei davant del Suprem.

El tribunal ja havia desestimat dos recursos anteriors contra l'Obamacare, presentats també des de les files del Partit Republicà, els anys 2012 i 2015. Actualment el Suprem té una clara majoria conservadora (6 a 3), després que Trump escollís tres dels seus membres durant el seu mandat. L'última, Amy Coney Barrett, va haver d'afrontar, durant el procés de confirmació al Senat, diverses preguntes sobre si l'havien escollit precisament perquè ajudés a tombar l'Obamacare. A l'hora de la veritat, el seu ha sigut un dels set vots a favor de salvar la llei.

L'Obamacare, que garanteix que tots els ciutadans dels Estats Units tinguin cobertura sanitària, constitueix la peça clau del llegat d'Obama, si més no pel que fa a la política interna nord-americana. Des del primer dia els republicans hi han plantat cara ferotgement, però ni la presidència de Trump, ni la majoria al Congrés, ni l'orientació conservadora del Tribunal Suprem han sigut suficients per tombar-lo.