El suprem dels EUA permet que Texas activi la llei antiavortista més radical

BarcelonaNi la violació ni l’incest en són excusa. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha permès, finalment, que entri en vigor la llei de Texas -la més restrictiva sobre l’avortament als Estats Units- que veta l’exercici d’aquest dret a partir de les sis setmanes d’embaràs, o des del moment en què es detecten els batecs del cor del fetus, un període en què, en molts casos, ni tan sols se sap si s’ha iniciat amb èxit la gestació d’un embrió.

L’entrada en vigor de la llei, que va ser aprovada el maig passat, depenia d’una decisió del Suprem sobre les sol·licituds de cautelaríssimes d’emergència que havien presentat diverses clíniques i proveïdors d’aquests serveis sanitaris, amb l’argument que la nova regulació “reduirà immediatament i catastròficament l’accés a l’avortament a Texas”, i obligarà a tancar molts centres. La cort, de majoria conservadora després dels darrers nomenaments fets per Donald Trump, ha votat aquesta matinada, per un ajustat 5-4, denegant una darrera apel·lació d'emergència per suspendre la llei de l'estat.

La nova legislació faculta qualsevol ciutadà per presentar una demanda civil contra les clíniques que facin avortaments, així com contra qualsevol particular que “ajudi” una dona a dur-lo a terme, inclosos aquells que ofereixin viatjar a una clínica o prestin ajuda econòmica per fer-ho. L'estat proveirà de fins a 10.000 dòlars als litigants per començar a cobrir les despeses del procés judicial.. A la pràctica, la llei permet als antiavortistes campanyes contra professionals o contra centres especialitzats.

El president Joe Biden, catòlic practicant, va mostrar ahir el rebuig de la Casa Blanca a la llei a través d’un comunicat oficial, en què afirmava que és “extrema” i “viola flagrantment el dret constitucional establert sota el Roe contra Wade”, la decisió del Tribunal Suprem que el 1973 va despenalitzar l’avortament. Biden va remarcar que l’accés a un servei sanitari bàsic com aquest és especialment clau per a les “comunitats de color i individus d’ingressos baixos”. Entre altres raons perquè aquests col·lectius no podrian viatjar a altres estats del país a practicar un avortament.

Una llei emblemàtica des del 1973

Tot i que altres estats han intentat implantar lleis similars abans, les heartbeat bans (prohibició d’interrompre l’embaràs des del moment en què es detecta el batec de cor del fetus) sempre han sigut desafiades per grups de drets humans i, finalment, bloquejades pels tribunals federals. El Tribunal Suprem va dictar la despenalització de l’avortament el 1973, amb la resolució de l’esmentat històric cas Roe contra Wade, amb què es va acordar que la Constitució protegeix la llibertat d’una dona embarassada per elegir tenir un avortament, i que els estats no poden restringir aquest dret durant el primer trimestre de gestació.

Malgrat això, el pas de Donald Trump per la presidència i les modificacions d’últim moment en la composició del Tribunal Suprem han deixat un òrgan constituït per un majoria de jutges considerats conservadors -sis, davant els tres jutges progressistes-, que han permès que una mesura tan restrictiva com aquesta entri en vigor.

Aquest any ja són diversos els estats que han volgut impulsar lleis d’avortament més estrictes, i Oklahoma, Idaho i Carolina del Sud també miren de prohibir el procediment mèdic a l’inici d’un batec fetal. Geòrgia, Ohio, Kentucky, Mississipí, Tennessee i Louisiana busquen implementar lleis similars a la texana, i a Missouri, al cap de vuit setmanes de gestació. Totes aquestes lleis i d’altres, però, encara no han entrat en vigor per les cautelaríssimes demanades.