El Suprem dels EUA obliga a recuperar el programa Queda’t a Mèxic per als demandants d’asil
La mesura, implantada per Trump, impedeix als migrants entrar al país mentre es tramita la seva sol·licitud
WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar dimarts suspendre una resolució d’un jutge federal de Texas que requeria a l’administració Biden que restablís un programa d’immigració de l’era Trump que obliga els demandants d’asil que arriben a la frontera sud del país a esperar l’aprovació de la seva sol·licitud en territori mexicà.
La breu ordre del Suprem, que no està signada, assenyala que el govern va actuar de manera “arbitrària i capriciosa” a l’hora de rescindir el programa, i cita una decisió de l’any passat en què el mateix tribunal va rebutjar permetre a l’administració Trump derogar un programa de l’era Obama que protegia els joves immigrants, coneguts com a dreamers.
Els tres jutges més progressistes del tribunal (Stephen Breyer, Sonia Sotomayor i Elena Kagan, els únics dels nou membres del Suprem que van ser designats per presidents demòcrates) han dit que ells haurien avalat la suspensió de la resolució del jutge de primera instància, però no n’han donat els motius. Ara el cas passarà a un tribunal d’apel·lació i podria tornar després al Suprem.
Condicions infrahumanes
El programa en qüestió, conegut popularment com a Queda’t a Mèxic i oficialment com a Protocols de Protecció dels Migrants, afecta les persones que han sortit d’un tercer país i han travessat Mèxic per arribar fins a la frontera nord-americana. Després de la seva entrada en vigor, a principis del 2019, desenes de milers de persones van haver d’esperar a ser citades a les audiències d’immigració en campaments insalubres i exposats als elements, en els quals va haver-hi nombroses denúncies d’abusos sexuals, segrestos i tortures.
El president Joe Biden va suspendre el programa i posteriorment el va eliminar. Els estats de Texas i de Missouri van presentar demandes, argumentant que havien resultat perjudicats per la cancel·lació d’aquest protocol perquè havien hagut de proporcionar serveis governamentals, com ara permisos de conduir, a immigrants que havien pogut entrar al país mitjançant aquell programa.
El 13 d’agost el jutge Matthew Kacsmaryk, del tribunal del districte del nord de Texas, a Amarillo, va determinar que una llei federal exigia retornar a Mèxic les persones sense ciutadania nord-americana que buscaven asil en cas que el govern no disposés dels recursos necessaris per detenir-los.
El govern va portar la decisió judicial al Tribunal Suprem, davant del qual el procurador general, Brian Fletcher, va argumentar que Kacsmaryk havia fet una lectura inèdita de la llei: el seu punt de vista, va dir, “mai no havia sigut acceptat per cap administració presidencial [inclosa la de Donald Trump] des de l’entrada en vigor de la llei, el 1996”. La resolució del jutge havia quedat en suspens, però la decisió del Suprem implica que entri immediatament en vigor.
Avalat pel Suprem
El Suprem ja havia debatut anteriorment sobre aquest programa: l’any passat, en resposta a una sol·licitud d’emergència presentada per l’administració Trump, el tribunal el va reinstaurar després que un tribunal d’apel·lacions federal l’hagués bloquejat. Més tard, els jutges van admetre a tràmit el recurs de l’administració Trump contra la decisió d’un tribunal d’apel·lació que havia deixat el sistema sense efecte considerant que entrava en contradicció amb la legislació federal i els tractats internacionals i que estava provocant “danys extrems i irreversibles”. El cas, però, va quedar arxivat al juny a petició del nou govern de Biden.
Omar Jadwat, director del projecte de drets dels immigrants de la Unió Americana pels Drets Civils, defensa la decisió de l’administració Biden d’haver deixat sense efecte el programa Queda’t a Mèxic: “El govern ha de prendre totes les mesures possibles per acabar definitivament amb aquest programa il·legal, si cal deixant-lo novament sense efecte amb una argumentació completa. El que no pot fer és agafar-se a aquesta decisió com a excusa per abandonar el seu compromís de recuperar un sistema d’asil just”, ha avisat.