La justícia britànica decideix extradir Julian Assange a Suècia

LondresEl Tribunal Suprem britànic ha decidit aquest dimecres que permet l'extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, a Suècia per presumptes delictes sexuals. La fiscalia sueca demana l'extradició d'Assange per interrogar-lo per les denúncies de violació i assalt sexual presentades per dues exvoluntàries de Wikileaks. L'australià, de 40 anys, que està en llibertat sota fiança al Regne Unit des del desembre del 2010, no ha assistit a la vista, al centre de Londres.

Lord Phillips, president del Suprem, ha dictat sentència durant 10 minuts i ha explicat els arguments pels quals la sol·licitud de l'extradició és vàlida. "Els fets particulars [els delictes sexuals pels quals Suècia el vol interrogar] no tenen cap rellevància en la qüestió de dret" sobre la qual la cort ha decidit. Assange havia apel·lat a l'extradició argumentant que l'euroordre sota la qual se sol·licitava era invàlida, perquè al Regne Unit la llei requereix que les extradicions les emeti una "autoritat judicial", que només pot ser un jutge o un tribunal.

Phillips ha explicat que, per una majoria de 5 jutges a 2, els membres del tribunal han establert que, d'acord amb la legislació europea adoptada al Regne Unit i a la llei sobre extradicions elaborada pel Parlament britànic, les paraules 'autoritat judicial' també inclouen la fiscalia. Per tant, "la petició per l'extradició d'Assange ha estat feta legalmen, i la seva apel·lació contra l'extradició és, en conseqüència, rebutjada", ha conclòs Phillips.

I ara, què?

L'advocada d'Assange, Dinah Rose, ha demanat que l'execució de la sentència sigui ajornada dues setmanes –si no, hauria de ser lliurat en un termini de 10 dies a les autoritats sueques–. Phillips ho ha considerat "raonable" i l'hi ha concedit. El jutge li ha donat, a més, dues setmanes per decidir si farà una petició de reobertura del cas.

El comentarista legal Joshua Rozenberg ha dit a la BBC que aquesta petició és molt poc habitual, i que no s'havia produït mai en aquest tribunal. Segons Rozenberg, això vol dir que encara és tot obert.

Assange podria ara apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que tindria 14 dies per respondre-li. Si el tribunal acceptés el cas, podria, a més, ordenar "mesures provisionals" per suspendre l'extradició fins que el cas sigui escoltat. No obstant això, fonts properes al fundador de Wikileaks citades pel diari 'The Guardian' asseguren que és poc probable que Assange recorri al TEDH, i l'advocat Carl Gardner opina, en aquest rotatiu britànic, que és molt poc probable que el tribunal accepti el cas.

El malson de Washington

L'expirata informàtic va guanyar fama internacional el 2010, quan Wikileaks va començar a publicar imatges de vídeo secretes de desenes de cables diplomàtics dels Estats Units sobre l'Iraq i l'Afganistan, en la filtració més gran de documents classificats de la història dels EUA.

Això el va convertir en un heroi per als activistes anticensura, però en una amenaça per a Washington i altres governs. Assange també va afrontar crítiques generalitzades per haver posat vides en perill quan va destapar algunes de les fonts que havien parlat amb diplomàtics i agents d'intel·ligència en països on era perillós fer-ho.

Des de llavors, Wikileaks ha desaparegut dels titulars per culpa d'una escassetat d'exclusives i d'un bloqueig per part de les companyies de targetes de crèdit que ha fet gairebé impossibles les donacions a la pàgina. La imatge personal d'Assange ha quedat danyada pel cas sexual suec i ha perdut el suport dels seus partidaris famosos.