El suport preuat dels votants negres
Els votants negres són una base clau de la coalició de votants que el futur candidat o candidata presidencial demòcrata haurà d’aglutinar per impedir la reelecció del president Donald Trump. Representen un 24% dels electors de les primàries demòcrates i en alguns estats, com Carolina del Sud, el percentatge s’eleva al 60%. Joe Biden, el vicepresident del primer president negre dels Estats Units, espera aconseguir avui una contundent victòria en les primàries d’aquest estat per rellançar la seva campanya abans del famós Superdimarts -en què votaran 14 estats- i frenar el que ara per ara sembla una inevitable nominació del senador Bernie Sanders.
Biden, hereu d’Obama
Biden, que es presenta com l’hereu de l’expresident Barack Obama, busca repetir l’estratègia de Hillary Clinton, que fa quatre anys va obtenir la candidatura presidencial demòcrata gràcies, en part, al suport del votants negres. Però no li serà fàcil, ja que aquest cop Sanders ha millorat la seva popularitat entre les minories.
La majoria dels candidats demòcrates porten mesos persuadint els votants negres amb propostes per reduir la desigualtat racial i combatre el racisme estructural i institucional. Alguns d’ells, com el mateix Sanders o la senadora Elizabeth Warren i l’alcalde de South Bend, Pete Buttigieg, han presentat plans polítics que aborden un dels exemples més clars de racisme institucional: l’anomenat redlining. El 1934, després de la Gran Depressió, el govern dels Estats Units va establir una administració de l’habitatge que va assegurar hipoteques privades per provocar una caiguda de les taxes d’interès i impulsar el mercat immobiliari. Amb aquest propòsit, l’agència federal va crear mapes que classificaven els barris de ciutats de tot el país en quatre categories de color per indicar als bancs i les constructores privades on era segur invertir. Aquest sistema, en paraules de l’historiador Richard Rothstein -autor del llibre The color of law -, “va sostenir i reforçar el segregacionisme dels barris”, ja que la seva classificació estava basada en la composició racial de les àrees metropolitanes. Els veïnats amb minories negres eren marcats amb el color vermell (d’aquí la paraula redlining ) i considerats d’alt risc per als prestamistes hipotecaris.
Les conseqüències d’aquesta pràctica van ser devastadores, ja que va mantenir els negres atrapats en barris segregats i empobrits per la poca inversió pública i privada que van rebre durant dècades. Se’ls va privar de la via més rellevant en la societat nord-americana per crear riquesa familiar i personal, la propietat d’un habitatge, i de retruc d’uns bons serveis públics, ja que van lligats al valor immobiliari dels barris.
Arrels de les desigualtats
El vot aclaparador dels negres per candidats demòcrates es dona per descomptat des que, ara fa més de 50 anys, el president demòcrata Lyndon Johnson va signar les lleis que van prohibir la discriminació racial i van restablir els seus drets de vot. Però el Partit Demòcrata i el seu futur candidat s’arrisquen a una abstenció d’aquests votants clau per recuperar la Casa Blanca si no els convencen que faran passos per atacar les arrels de les desigualtats i les injustícies racials.
